Skip to main content
email: escola@laginesta.com      |      tel: 93 664 31 02

Sant Jordi 2020

23 d’abril de 2020: Un Sant Jordi confinat…!

 …és el que estem celebrant enguany, però no per això menys carregat de sentiments. Ans al contrari, les situacions extremes i insòlites com aquesta sovint fan aflorar el més profund que portem a dins. Cadascú de nosaltres ho manifestem com bonament podem, com l’instint ens demana, i alguns troben en una ploma (segurament, en un teclat) el vehicle per a expressar allò més íntim.

Així que des de La Ginesta hem pensat: què millor que un poema per a alliberar i compartir emocions?! I aquí està el resultat de la nostra proposta, l’obra dels millors poetes i de les millors poetesses del món mundial, juntament amb altres activitats…

 

Us deixem una mostra del que hem fet a l’escola (per accedir, fes clic a la taula següent). A més també podeu accedir a l’instagram per veure més fotografies.

POEMA ENCADENAT TALLERS A PRIMÀRIA LA LLEGENDA DE SANT JORDI I MANUALITATS

 

ELS ANIMALS (Ivan Bobé)

El gos vigila la casa

com un bon guardià

crida quan veu algú

que vol robar.

 

El gat tant tranquil està

i no parava de descansar

Els ulls tan grossos com taronges

i els bigotis estirats.

Hi ha molts conills  

que són molt polits

i sempre que poden

es llepen els dits.

 

El porc és molsut

i força rondinaire

el tenen molt brut 

perquè no fa bona flaire 

ESTIMA’M (Anònim)

A l’amor el van transformar,

o més ben dit, el van segrestar.

Se’l va emportar el capitalisme i

va envoltar-lo de farsa.

Aquest es va canviar per consumisme

i va començar a mesurar-se en quirats.

No em regalis 

paraules boniques sense sentit,

no em regalis

flors per Sant Valentí.

No em regalis les oïdes

amb una cançó vella,

de versos arrogants amb notes podrides,

que parlen d’un amor romàntic.

Vull riure amb tu, parlar sobre novel·les,

que m’expliquis els teus somnis,

converteix-te en el meu company de vida.

Atura els rellotges

i desconnecta els telèfons, 

vine a seure amb mi,

a la vora del riu,

que agafats de la mà, mirant el curs,

aprenguem que la vida passa.

Que l’amor és conquesta amb llibertat.

Ni passions que aixequin la veu,

ni crits que apaguin passions;

si m’estimes

em tractes amb dignitat

i si em vols, em respectes.

Perquè es tracta d’agafar-se de la mà,

no de penjar-se del braç.

Així que et diré,

que la lluna no em sembla tan bonica,

ni la indicada per parlar-te d’amor,

i que no soporto els prínceps

atrets per les roses i els penjolls;

jo vull una connexió de debò,

on les nostres ànimes es fonguin,

quina és la teva? quina és la meva?

ni jo encerto, ni tu encertes.