|
| Autor: Pol Gomà Treball de Recerca curs 2008-09 Tutor/a: Elisabet Ricart Entrat a la web per: Àlex Altés |
Dichosos aquellos que murieron sin haber tenido que preguntarse nunca: ¿'' hablaré si me arrancan las uñas''? Pero aún mas dichosos son otros, recién salidos de la infancia, que nunca han tenido que hacerse la otra pregunta: ''Si mis amigos, mis compañeros soldados y mis líderes arrancan la uña de un enemigo en mi presencia, ¿qué haré?'' Jean-Paul Sartre |
| Introducció La
badia de Guantànamo és un enclavament situat a l'illa de Cuba controlat
pels Estats Units d'Amèrica. En aquesta badia es troba la base naval de
Guantànamo, idea central d'aquest treball de recerca. |
 |
La base
naval de Guantànamo es va establir l'any 1898 quan els Estats Units va
obtenir el control de Cuba gràcies a la seva victòria en la Guerra de
la Independència Cubana. L'any 1903 el govern dels Estats Units va
rebre una concessió perpètua atorgada per Tomás Estrada Palma, el
primer president de la república de Cuba. |
Després dels atemptats de les Torres Bessones de l'11 de setembre de 2001 i de la posterior invasió d'Afganistan, la base de Guantànamo va ser condicionada per a allotjar aproximadament uns 500 combatents afganesos d'Al-Qaeda i del règim talibà. Des de llavors, s'hi han produït innumerables actes de tortura, interrogatoris, i maltractaments sense límits.Aquesta base naval és el major atac que ha patit la Declaració dels Drets Humans des del seu naixement el 10 de desembre de 1948. Els primers detinguts van arribar a la base de Guantànamo l'11 de gener de 2002. Els detinguts d'aquesta base són ciutadans estrangers, generalment d'origen àrab, impossibilitats de qualsevol empar jurídic i de la possibilitat de poder qüestionar la legalitat de la seva detenció. Són empresonats a Guantànamo sense cap tipus de càrrecs i sense judici, on són sotmesos a múltiples tècniques de tortura. El que és més impactant és com un país poderós, democràtic i capdavanter com són els Estats Units, han pogut estar realitzant aquest tipus de processos, esquivant lleis internacionals com si res. Al llarg d'aquests 7 anys hi ha hagut quasi 800 detinguts a Guantànamo. Atualment encara hi ha reclosos 250 homes, alguns dels quals hi porten més de 6 anys. Amb el canvi de presidència dels Estats Units s'ha obert una porta a l'esperança, al possible tancaments d'aquesta terrible presó. De moment, la base naval de Guantànamo ja té data de tancament. Barack Obama, president electe dels Estats Units, ha promès el tancament de la base abans de novembre de 2010. Esperem que aquest president compleixi amb les seves i les nostres espectatives. Explicar la tria d'aquest tema per a un treball de recerca no és gaire complicat. És un tema d'actualitat, contemporani a nosaltres. Per això, la informació es va actualitzant molt sovint, per la qual cosa precisa d'un intervencionisme constant. No obstant això, és un tema impactant i que, almenys a mi, motiva a treballar-lo dia a dia per a poder mostrar a alguns les injustícies del món on vivim. Moltíssima gent desconeix totalment de què es tracta Guantànamo i què és el que hi succeeix. |
| Conclusions Les conclusions a què podem arribar després de fer un treball d'aquestes característiques són molt complexes. Es sol dir que quan es gaudeix d'una cosa, es té la sensació què no acabarà mai. A mesura que s'ha anat construint aquest treball de recerca han anat sorgint moltes idees, pensaments i emocions que ningú és capaç, d'arrebatar. Aquest treball ha activat d'una manera molt profunda una curiositat intel·lectual, social i moral mai vista abans. El tema sobre el que tracta aquestt treball és un tema que ens convida a la reflexió personal, i per això, després de llegir-lo, ben segur que s'enfoquen els fets objectius des d'altres punts de vista desconeguts i subjectius. Quan una persona sent parlar per primer cop a la seva vida dela presó de Guantànamo, l'atribueix a un càstig just per aquells qui s'ho mereixen. El desconeixement dels processos de detenció, del tracte rebut, de les injustícies comeses a Guantànamo i de la innocència dels presoners és total i absolut, almenys en el meu àmbit. |  |
 | |
| No obstant, un cop s'és informat, la reacció és
universal. És veritablament inadmisible que en ple segle XXI un país
democràtic com els Estats Units duguin a terme aquests tipus de
processos. S'han omès lleis internacionals, s'han omès lleis
internacionals, s'han dut a terme tortures, detencions il·legals sense
càrrecs o judicis, i allò què és més important, no s'han respectats els
drets humans, aquells drets que tothom posseeix pel simple fet de
néixer. George W. Bush va dur a terme l'anomenada Guerra contra el terrorisme per a prevenir futurs atacs terroristes després de l'11 de setembre. No obstant, ja és vox populi que les anomenades armes de destrucció massives eren inexistents, i que no hi havia cap relació entre Saddam Hussein i els atemmptats de l'11 de setembre. Ni l'invasió d'Iraq ni la d'Afganistan han servit més per empitjorar la seva situació, i han mort milers i milers de persones. Malgrat això, s'han dut a terme múltiples protestes socials, la qual cosa demostra que no tot el món és habitat per homes com George Bush. Encara no he arribat a entendre com s'han pogut dur a terme tantes atrocitats en només dues legislatures. I es que el govern de George W. Bush marcarà la historia mundial, i serà una impremta inesborrable per molt que passin els anys. No obstant, la presència de Barack Obama obre una porta a l'esperança. El govern d'aquest es presenta com una renovació total el govern nord-americà, la qual ens permetrà, no oblidar, però si deixar de banda la nefasta tasca de govern duta a terme per George W. Bush. Esperem que amb el futur tancament de Guantànamo es tanqui també la porta a la violència i a la injustícia. L'ESPERANÇA ÉS EL SOMNI DE L'HOME DESPERT. | |
| "Si déu existeix, ha de tenir una bona excusa." Woody Allen |