Treball de Recerca. Drogoaddicció "esclau de les teves pròpies decisions".

Anna Mesas Llauradó
Treball de recerca
Curs: 2009-2010
Tutora: Assumpta Canyelles
Entrat a la web per Àlex Altés

Introducció

Aquest treball dóna informació sobre totes les drogues que avui dia, en major o menor mesura, són consumides. És una visió històrica que demostra que l'addicció no és una malaltia d'avui dia.

Es vol aconseguir donar una visió més àmplia del que suposa la drogaddicció. Ser dependent d'una substància psicoactiva és el contrari de ser lliure. Per comprovar-ho per un mateix ria interessant, preguntar-li a algú que vulgui deixar de fumar o de consumir qualsevol substància psicoactiva, què sent. El més provable és que digui que vol deixar-ho i no pot (impotència), que en quina malahora va començar a fumar o prendre drogues.

No es pretén donar solució als problemes relacionats amb la drogodependència sinó, s'intenta proporcionar una informació útil, perquè el subjecte pugui ser crític i conseqüent a l'hora d'escollir si vol consumir o no. Dóna a conèixer quins són els problemes amb els que es troba un drogodependent, la seva família...S'aconsella com tractar un addicte en actiu i durant la seva recuperació, per poder comprendre millor i ajudar-lo.

Un terapeuta especialitzat en el tema explica alguns aspectes curiosos i interessants de l'addicte i del seu comportament, bassats en l'experiència de tracar molts pacients i d'haver viscut en la seva pròpia pell la malaltia.

Estan escrits elspensaments d'un addicte que està en procés de recuperació i de la seva dona. Com han viscut la malaltia i la recuperació. Els handicaps que han hagut de superar i el que ha suposat per a ells l'addicció.

També s'explica l'experiéncia que vaig tenir en una teràpia familiar. Les meves impressions, les històries de molts familiars que tenien una lluita en comú: que els seus parents superessin l'addicció.

Al final hi ha una història de superació, la història d'en Pedro García Aguado, campió del món de waterpolo i cocaïnòman.

Abans de començar el treball el món de les drogues em transmitia por, fins i tot podria dir que pànic. Vaig arribar a pensar que potser em superaria, ja que era un temamolt ampli i delicat. Per a mi havia suposat moltes decepcions ja que adonar-me que una persona estimada s'havia ficat en aquest món no va ser gens fàcil.

Com han cambiat els meus pensaments i elsmeus sentiments respecte aquest tema des de llavors!. Amb el treball he pogut entendre el que realment és un drogoaddicte. És una persona que pateix una malaltia mental i que és responsable d'ella ja que va ser ell el que un dia va acceptar prendre per primera vegada una droga, tenint la mala sort de desenvolupar la malaltia.

L'experiència al centre també em va despertar molts sentiments,escoltar a totes aquelles persones em va marcar molt. Després d'escoltar als familiars treus la conclusió de que han d'estimar molt als drogoaddictes, perquè per moltes barbaritats que els hagin fet, sempre els han tornat a "obrir la porta".

Per què la gent consumeix?

En el cas de la drogoaddicció qui no poseeixi uns conexements veritables del que és l'addicció, no podrà ser crítici conseqüent amb les seves decisions. El 90% de la població alguna vegada ha hagut de decidir si prendre o no drogues. Els coneixements apressos en aquest treball, em fan treure la conclusió que gairabé el 99% prenen la droga per primera vegada portats per la ignorància o per les fal·làcies que els mites proporcionen.

Una persona que realment coneix les conseqüències que té la drogoaddicció dubto molt que sigui capaç de jugar-se-la d'aquesta manera. Ningú posa en joc el seu futur, la seva pròpia felicitat, la seva salut, el benestar de la seva família, de la gent que més estima... per experimentar el que es sent quan un es droga.

Com actuaria si em trobés amb algú que patís la malaltia?

Primer de tot li explicaria al drogoaddicte que té un problema, com funciona la malaltia i que sense ajuda no pot sortir per molt que vulgui. La seva resposta davant aquestes paraules segurament, no seria la que esperem, potser s'enfadaria i tot. No em quedaria altre que deixar-lo consumir. Els problemes arribarien poc a poc, llavors ell tard o d'hora, segur que vindria a demanar ajuda. I en aquest moment és quan no se l'hi hauria de donar. Li hauria de tancar la porta, i deixar-li clar que jo solament estaré disponible quan vulgui recuperar-se.

Durant tot aquell temps hauria de consiencierme que deixar que "toqui fons" és el millor que puc fer per ell. Si no puc aconseguir que ho deixi, no vol anar a un centre de desintoxicació, l'únic que puc fer és intentar obligar-lo,però és ell qui té laúltima decisió, i jo, per molt malament que em senti, no puc fer res més i he de tenir clar que no soc culpable ni responsable de la seva malaltia.

"Falta información y sobran malos entendidos"

Javier Rodríguez (Terapeuta)

Drogoaddicció "Esclau de les teves pròpies decisions"
Agraeixo l'ajut incondicional i els consells encertats, d'Assumpta Canyelles. La professionalitat i l'amabilitat d'en Javier Rodríguez. L'oportunitat d'assistir a una teràpia familiar realitzada per Paquito (terapeuta del centre de desintoxicació de la Garriga). Els consells i la informació donada per l'addicte i la seva parella, i com no, el recolzament de la meva família. Sense tots ells no hauria estat possible la realització d'aquest treball. De tot cor, gràcies. Anna Mesas Llauradó Treball de recerca Curs: 2009-2010 Tutora: Assumpta Canyelles Entrat a la web per Àlex Altés
Introducció Aquest treball dóna informació sobre totes les drogues que avui dia, en major o menor mesura, són consumides. És una visió històrica que demostra que l'addicció no és una malaltia d'avui dia. Es vol aconseguir donar una visió més àmplia del que suposa la drogaddicció. Ser dependent d'una substància psicoactiva és el contrari de ser lliure. Per comprovar-ho per un mateix ria interessant, preguntar-li a algú que vulgui deixar de fumar o de consumir qualsevol substància psicoactiva, què sent. El més provable és que digui que vol deixar-ho i no pot (impotència), que en quina malahora va començar a fumar o prendre drogues. No es pretén donar solució als problemes relacionats amb la drogodependència sinó, s'intenta proporcionar una informació útil, perquè el subjecte pugui ser crític i conseqüent a l'hora d'escollir si vol consumir o no. Dóna a conèixer quins són els problemes amb els que es troba un drogodependent, la seva família...S'aconsella com tractar un addicte en actiu i durant la seva recuperació, per poder comprendre millor i ajudar-lo. Un terapeuta especialitzat en el tema explica alguns aspectes curiosos i interessants de l'addicte i del seu comportament, bassats en l'experiència de tracar molts pacients i d'haver viscut en la seva pròpia pell la malaltia. Estan escrits elspensaments d'un addicte que està en procés de recuperació i de la seva dona. Com han viscut la malaltia i la recuperació. Els handicaps que han hagut de superar i el que ha suposat per a ells l'addicció. També s'explica l'experiéncia que vaig tenir en una teràpia familiar. Les meves impressions, les històries de molts familiars que tenien una lluita en comú: que els seus parents superessin l'addicció. Al final hi ha una història de superació, la història d'en Pedro García Aguado, campió del món de waterpolo i cocaïnòman.