La Dinastia XVIII, dins l'Imperi Nou, és una dinastia de grans faraons-Ahmose I, Thutmose II, Hatshepsut, Akhenatón...- que van fer que Egipte visqués el període més esplendorós de la seva llarga existència.

Aquesta també és una dinastia de canvis. És interessant observar, per exemple, que es va experimentar un gran canvi de mentalitat en quant a les tombes: es va passar de construir colossals monuments funeraris -les piràmides- a construir tombes subterrànies, amagades als ulls de tothom. Això troba les seves causes en els nombrosos saqueigs que es produïenen les vistoses piràmides, ja que els faraons tenien por que els robessin els seus objectes més valuosos, que necessitarien en la vida en el Més Enllà; tal com demostra el fet que els primers faraons es fessin construir tombes més sumptuoses, no tan discretes, i, els últims, tombes que passessin quasi desapercebudes fins i tot pels experts (com la de Tutankhamon, que no es va trobar fins a principis del segle XX).

També és important en aquesta dinastia l'expulsió dels hyksos a principis de la Dinastia XVIII, que havien amenaçat la seguretat d'Egipte durant més de dos-cents anys. Això va permetre que tota aquesta dinastia visqués en un període de relativa tranquil.litat, sobretot durant el regnat de Hatshepsut.

En aquest treball, s'ha demostrat que al llarg de la història d'Egipte, les dones han jugat un paper molt important i que, contràriament a moltes societats d'avui en dia, la dona estava molt ben valorada dins la societat; tan valorada que, fins i tot, tenia més drets que moltes dones en l'actualitat. Eren considerades igual que els homes en els oficis, podien heretar, divorciar-se per pròpia voluntat, tenir una defensa judicial...; reflex d'una societat molt desenvolupada i de mentalitat oberta, tot i que no podien ocupar alts càrrecs polítics o administratius. Però no va ser sempre així, ja que es tenen notícies de moltes dones que van arribar a ser 'Reines del Nil'.