ÍNDEX: Introducció El Modernisme Català La societat catalana a finals del segle XIX El concepte del modernisme El modernisme com actitud Camí cap a la modernitat Precedents (1881-1888) Orígens del modernisme Factors en l'aparició del modernisme El Primer Modernisme Santiago Rusiñol, dinamitzador del modernisme El grup modernista de Sitges. El Cau Ferrat El simbolisme Els Quatre Gats El Cau Ferrat Els darrers anys del modernisme El final del modernisme Conclusió Dades històriques Glossari Bibliografía Annexe

INTRODUCCIÓ: El modernisme és un moviment intel·lectual comprés entre l'impressionisme i les primeres avantguardes. Aquest intenta situar Catalunya al nivell de cultura europeu del moment. L'actitud dels modernistes és una actitud oberta als canvis, volen canviar la societat degut als trasbalsos socials culturals que aquesta sofreix amb la industrialització. Catalunya va reunir i barrejar les diferents tendències ideològiques i artístiques del moviment, i va formar amb totes elles un conjunt que és el modernisme català. A la ciutat de Barcelona és on es concentra el modernisme català, a més de a Sitges, per la voluntat de Santiago Rusiñol. Sitges es va convertir en la capital del modernisme català i es un punt de trobada d'artistes i creadors. Aquí és on es troba el Cau Ferrat, la casa-estudi de Santiago Rusiñol. El Cau Ferrat és fruit de les exploracions de Rusiñol i de la col·laboració dels seus amics. Al llarg de molts anys, Rusiñol va comprar pintures, objectes de talla, ceràmiques, peces d'excavació, dibuixos i ferros forjats. Conté també la col·lecció de vidres d'un altre destacat artista modernista, Alexandre de Riquer. La visió decorativa de Santiago Rusiñol va convertir el Cau Ferrat en un lloc únic, on l'ambientació de tipus medieval, els elements populars i les obres del mateix Rusiñol i dels seus amics es combinen en un to harmònic. La vocació artística de Sitges s'ha mantingut al llarg del segle XX. Actualment Sitges és una vila cosmopolita i turística, i un centre cultural on es duen a terme activitats amb projecció internacional com el Festival de Cinema Fantàstic o el Festival Internacional de Teatre. Aquella època fou una època de ruptura amb el passat per començar una recerca d'idees i formes noves. He escollit aquest tema pel meu treball, ja que dins del món de l'art i dels moviments que el comprenen, el modernisme és un dels que més en crida l'atenció perquè és un moviment que a nivell nacional va ser molt important. Catalunya en aquells temps va viure una etapa de canvis. La paraula modernisme va ser aquí, i enlloc més, on va tenir una gran difusió i una gran transcendència. Molts joves pensen que Catalunya <<viu del passat>>, i necessita d'un programa de renovació i transformació per la societat, especialment dins del terreny cultural, per treure Catalunya de l'endarreriment. Molta gent vol convertir Catalunya en un país modern i culte, que avanç cap al futur. El treball està bàsicament centrat en el modernisme català, els seus orígens, la seva relació amb el simbolisme, i el seu final. També hi ha un apartat dedicat exclusivament al Cau Ferrat, la casa-estudi de Santiago Rusiñol situada a Sitges. Dins del treball, concretament al final d'aquest (abans d l'annexe), hi ha un quadre amb dades històriques d'interès. Després hi ha també un petit glossari.

Cau Ferrat (peça de ferro forjat)   Arquitectura Modernista

CONCLUSIÓ: Amb el terme modernisme hem catalogat tot un seguit de disciplines, activitats, objectes i actituds que a primera vista semblen contradictoris si no fos, perquè tenen un objectiu comú: l'obertura indiscriminada cap a tot allò que és modern. En aquest sentit però, l'obsessió per la modernitat és un fenomen generalitzat de la societat europea del darrer quart del segle XIX. També hem subratllat que és un moviment que neix a la capital i s'estén per totes les províncies. Així, a diferents països, aquest moviment rebrà un altre nom. Per exemple a Anglaterra serà anomenat Modern Style, a França Art Nouveau i a Alemanya Jugendstil. Hem definit el modernisme també, com el gust d'una burgesia que necessitava crear unes formes amb les quals poder-se identifcar i que sevissin per diferenciar-la d'altres grups socials i per glorificar-la com a classe.

El modernisme està caracteritzat per la seva temàtica naturalista, la seva preferència pels ritmes musicals i curvilinis, el seu cromatisme fet de tintes fredes i assonants, el seu japonesisme, el seu desig de comunicació d'un sentit d'agilitat, joventut, moviment i optimisme, la seva identificació de la funcionalitat amb l'ornamentació, i per la càrrega d'espiritualitat amb la qual es volien redimir els efectes negatius provocats per la industrialització. Tot això es troba en un conjunt d'objectes fets artesanalment: aquí ja es feien reixes de forja quan encara s'estava desenvolupant la nova siderúrgia; mobles modernistes de marqueteria quan despuntava la nova fusteria; vitralls medievals i edificis neogòtics mentre Edison inventava la làmpada incandescent. Així, no és tant estrany que Carles Riba comparés el Palau de la Música Catalana amb uns ous ferrats, que Foix abominés l'arquitectura modernista, ni que Josep Pla demanés l'ensorrament de mig edifici, i Carles Soldevila menyspreés Gaudí. Així doncs, en podem preguntar si cal qualificar el modernisme com un moviment reaccionar o contrarevolucionari. La resposta a aquesta pregunta és molt complicada. Tothom hauria de saber que la resposta la dona cadascú seguint el seu criteri. La resposta depèn del significat que nosaltres atribuïm a les diferents estratègies nacionalistes, de la valoració que vulguem donar a la burgesia de l'època, i també dels sistemes de referència que utilitzem a l'hora d'analitzar les diverses aportacions del modernisme.

Pintura Modernista       Escultura Modernista