-
- INTRODUCCIÓ
-
- Aquest treball el realitzo per conèixer millor i més
a fons l'entorn natural del massís del Garraf. Saber una
mica més sobre la vegetació que ens envolta, les
característiques de les plantes i com es comporten, com
també els seus sistemes de protecció davant de
situacions adverses, etc. Però el principal objectiu és
estudiar i esbrinar la zona d'interfase entre el Garraf Blanc
i el Garraf Vermell.
- En l'elaboració del treball, primer vaig anar a documentar-me
una mica sobre aquest tema al Museu de Gavà, el qual té
una bibliotec amb una gran varietat d'informació sobre
el massís del Garraf.
- Després vaig realitzar una visita al massís.
Aquesta visita va ser guiada per un biòleg (Damián)
que em va comentar la visita indicant-me les espècies
vegetals que hi havien. També explicant-me quines eren
les seves característiques més essencials i la
seva localització. Gràcies a les explicacions del
biòleg vaig recollir un gran nombre d'espècies
per a assecar-les i elaborar-ne un herbari del massís
del Garraf.
|
-
- CONCLUSIÓ
-
- El massís del Garraf presenta diferents tipus de substrats,
entre els quals estan el Garraf Blanc i el Garraf Vermell que
són els estudiats. Cadascun d'ells té les seves
característiques pròpies.
- El Garraf Blanc, que ocupa la major part del massís,
presenta un sòl que presenta calcàries i dolomies.
Aquest territori dóna la sensació que és
un lloc sec, però presenta una gran varietat de plantes
i amb molta frondositat. La comunitat arbustiva característica
d'aquesta zona és la màquia, la qual presenta una
gran diversitat d'espècies, com el garric, el margalló,
el llentiscle, el càrritx, l'aritjol, el bruc d'hivern,
el pi blanc, entre d'altres.
- El Garraf Vermell presenta un sòl de color roig ja
que presenta gresos silícics i conglomerats. Aquest substrat
no presenta gens de calç. L'absència de carbonat
càlcic permet l'aparició d'algunes plantes exclusives
sobre aquest sòl. Aquesta zona del Garraf s'observa que
té menys espècies que el Garraf Blanc. La comunitat
arbustiva característica és l'alzinar, on domina
l'alzina i el roure. Altres espècies que dominen en aquest
territori són l'aladern, el fals aladern, el llistó,
el garric (aquest el podem trobar en els dos tipus de substrat),
el càdec, la rogeta, l'esparreguera.
- Encara que aquestes plantes dominants en els dos tipus de
substrat es fa difícil saber quines planes són
ben bé les característiques, ja que la vegetació
natural ha rebut l'impacte de la intervenció humana, els
incendis, les plagues, etc.
- Les plantes presents en aquests sòls presenten diferents
característiques que fa que estiguin adaptades a situacions
adverses, com estar adaptades als incendis.
- El massís del Garraf ha patit diversos incendis bastant
importants (1982 i 1994). Aquest foc ha tingut un efecte directe
sobre les comunitats de vegetació. Gairebé totes
les espècies estan adaptades al foc i regeneren o rebroten.
Altres espècies, com el càrritx fa que el foc s'intensifiqui
i guanyi velocitat i presenta una expansió molt forta.
- Sobre la zona d'interfase he pogut treure les següents
conclusions:
- - El sòl és una barreja entre els dos tipus
de substrat.
- - Aquesta zona no hi ha cap espècie que inclogui les
diferents plantes dels dos tipus de sòl.
- - Hi ha una distribució desigual, no segueixen cap
esquema.
- - En càrritx ocupa aproximadament un 86,4% de la superficie
del massís.
- - En aquesta zona he trobat bastant de garric i llentiscle,
com petits fragments de pi blanc. Això no vol dir que
aquesta zona estigui constituïda per aquestes espècies,
també es pot trobar petits fragments de farigola, romaní,
entre d'altres.
- Les persones es preocupen per dir on comença un tipus
de vegetació i on acaba l'altre, però és
artificial. Jo crec que les espècies s'instal·len
i creixen allà on troben les condicions que requereixen
sense seguir cap esquema.
|