ELS MAQUIS: HEROIS O BANDOLERS   Treball d'investigació 1999-2000 Marc Codolà i Márquez Dirigit per Núria Palau
ÍNDEX:   Introducció Context Històric La Guerra Civil (1936-1939) Una dictadura contra Catalunya Franco i la Segona Guerra Mundial   Primera part: Els maquis als Pirineus Formació de la guerrilla antifranquista L'inici de la guerrilla Els preparatius per la invasió Les primeres actuacions dels maquis als Pirineus 1944: La Invasió del Pirineu La reacció governamental Els grups aïllats   Segona part: El moviment guerriller (1945-1963) Agrupació Guerrillera de Catalunya La guerrilla llibertària El MLR   Dades oficials Entrevista amb Ferran Sánchez Conclusió Documents Bibliografia
INTRODUCCIÓ   Aquest treball, titulat: Els maquis: herois o bandolers?, és un breu estudi sobre la guerrilla antifranquista catalana protagonitzada per aquella gent que, il·lusionats amb l'èxit aconseguit a França contra el nazisme, intentaren exportar el seu model de resistència per enderrocar aquell dèspota anomenat Francisco Franco. La confecció d'aquest treball ha durat gairebé un any. Durant aquest període de temps he anat acumulant diversos llibres, notícies als diaris actuals, notícies als diaris franquistes de l'època ("La Vanguardia" i "Arriba"), diaris clandestins ("Treball"), fotografies, etc. He aconseguit també una entrevista. Es tracta de l'autor (Ferran Sánchez Agustí) d'un dels llibres que he usat en el meu treball ("Maquis o Catalunya"). Aquest personatge, malgrat no ser un testimoni directe de la guerrilla antifranquista, és un gran coneixedor de tot allò relacionat amb els maquis i la resistència antifranquista (ha usat més de cent cinquanta llibres en la seva obra) i, a més d'haver-lo pogut entrevistar personalment, ha fet nombroses consideracions i suggerències sobre el meu treball al mateix temps de corregir-hi algun que altre error. He de confessar també que, a mesura que he anat acumulant tota aquesta informació, els objectius del meu treball han sofert alguns canvis. De bon principi jo havia volgut centrar-me en la resistència antifranquista en general ja que sempre m'havia cridat l'atenció però s'ha de tenir en compte que el franquisme és un període molt extens i per tant m'havia de centrar en alguna cosa més concreta. D'altra banda, quan vaig començar a documentar-me vaig poder comprovar que alguns autors parlaven d'uns guerrillers anomenats "maquis" però ràpidament passaven al punt següent i deixaven aquest tema oblidat. Jo havia sentit parlar de maquis però només tenia constància del que comenta la gent (com diu Fernando Vizcaíno Casas "eran indivíduos aislados que tan sólo combatían ferozmente por sobrevivir haciendo tristemente famosos sus apodos [...]") i aquest fet va motivar la meva curiositat. Amb aquest treball, els meus propòsits han estat fonamentalment dos: descobrir qui van ser i com vivien els maquis així com en quines condicions es van veure obligats a lluitar i, el segon, respondre a la pregunta inicial: herois o bandolers? Ja que des de sempre, els guerrillers han estat titllats de bandolers per a uns i d'herois pels altres. Malauradament, com que el govern estaven els feixistes, la imatge que els atorgà va ser en tot moment la de bandolers, criminals i terroristes. És evident que els guerrillers van cometre actes de delinqüència però no ens hem de precipitar i respondre aquesta pregunta prematurament ja que primerament hem de saber què pensaven, quins eren els seus propòsits i els motius pels quals ho feien. Per a donar una visió el més completa possible de com es desenvoluparen aquests esdeveniments, he dividit el treball fonamentalment en dues parts (prèviament contextualitzades). La primera dedicada a la formació de la guerrilla antifranquista maquis i les seves primeres incursions a través dels passos pirinencs i la mes espectacular acció de la història del moviment guerriller republicà: la invasió de tot el Pirineu lleidatà pels maquis antifranquistes constituïts com a exèrcit regular. La segona part tracta el posterior desenvolupament del moviment guerriller a Catalunya (on el Pirineu deixà de ser l'escenari d'actuació de la guerrilla) protagonitzat per l'Agrupació Guerrillera de Catalunya (el braç armat del PSUC) i la guerrilla duta a terme pel sector anarquista (CNT i la FAI). Fins i tot havent acotat la meva idea original de parlar del moviment antifranquista i centrar-me només en els maquis, és evident que el meu treball deixa multitud de portes obertes, de preguntes sense resposta i fins i tot de material no utilitzat. Satisfet estaré si com a mínim la meva aproximació deixa incògnites i dubtes que algú està disposat a recollir i treballar.
CONCLUSIÓ:   Bandolers o herois? És evident que els maquis van cometre accions pròpies del bandolerisme i actes veritablement heroics. Però no es pot jutjar el seu comportament únicament tenint en compte la forma amb què van actuar. Per no fer cap prejudici sense fonaments caldria fer-nos preguntes com: Quins van ser els motius pels quals els maquis van ser considerats com a criminals? Quines repercussions va tenir sobre la societat el fet que els guerrillers fossin qualificats com a bandolers? Quina necessitat tenien els maquis per actuar d'aquella manera? El general Franco, a fi de romandre en el poder, s'havia d'assegurar el missatge revolucionari dels maquis no penetrés mai entre les masses i aconseguissin que el poble s'aixequés en armes. D'altra banda, els maquis solien atracar bancs i altres establiments comercials, on confluïen rics burgesos, per poder sobreviure després a la muntanya (cal afegir, però, que mai a les seves accions hi va faltar un rerefons polític, com deia Sabaté "somos resistentes libertarios. Lo que nos llevamos servirá para dar de comer a los hijos de los anifascistas que habéis fusilado..."). Aquest fet va ser aprofitat pel règim per condemnar-los i divulgar la imatge de gent malvada i perversa. Aquesta mesura va tenir un gran èxit ja que una gran quantitat de camperols ignorants mai van veure amb bons probablement aquests guerrillers defensaven els interessos de la majoria d'aquest camperolat. Els que si sabien que eren els maquis tampoc els van recolzar, tenien molta por, hi havia el temor a una nova guerra, la repressió era brutal i la misèria era terrible. Tan sols podien comptar amb l'ajut d'una minoria de la població que els sempre els van oferir qualsevol cosa que els guerrillers necesitessin així com alberg, menjar o diners; aquestes famílies van esdevenir punts principals de recolzament per als maquis. Però això no va fer que els maquis s'adonessin de què no tenien cap suport a l'interior ni a l'exterior del país i es començessin a quedar aïllats progressivament. Contràriament, els maquis, contra els nazis, comptaren amb el suport aliat i les simpaties de bona part del poble francès. Una gran quantitat de catalans i espanyols defensaren l'Europa democràtica i molts, assassinats pels nazis, donaren la vida per la llibertat. Charles de Gaulle qualificà els guerrillers espanyols d'herois per la llibertat dels pobles. Per tant, no és pas agosarat afirmar que els maquis francès organitzat, impulsat i format fonamentalment pels derrotats de la Guerra Civil fou tràgicament minoritari però increiblement heroic. És per això que no es pot considerar als guerrillers espanyols com a bandolers ni com a herois, sino simplement com a idealistes. Eren homes que no es podien donar per vençuts ja que malgrat que no tenien cap possibilitat d'enderrocar Franco, sentien el deure de defensar la República i les llibertats. Lluitar en unes condicions tan pèssimes només podia arribar amb les armes a les mans. Fins i tot, molts d'ells lluitaren essent conscients de que no hi havia res a fer però el seu cor i la seva ànima els obligaven a resistir i a proseguir el combat actiu fins a morir per les seves idees. El 1963, doncs, mor el darrer maquis català, el "Caracremada". És l'ultim d'aquella primera generació d'oposició al franquisme, els derrotats de la Guerra Civil, que usava el mètode de guerrilla com a resistència al règim. A partir d'aquest moment començaran a actuar generacions que tornaran a donar força mals de cap al règim.
TORNAR