Traball d'investigació 2006-2007

Autora: Julia Royo Flaszczynska

Tutora: Elisabet Ricart

Entrat a la web per: Andrea Parent


ÍNDEX

Introducció
Alemanya
República de Wimar
L'Estat Nazi
De canciller al Führer del Tercer Reich
Propaganda
Economia
Persecució i repressió
Política d'higiene racial
Els camps de concentració, d'extermini i de treball
Auschwitz
El transport a Auschwitz
La selecció
L'ingrès
El dia a dia a Auschwitz
Els nens a Auschwitz
Les dones a Auschwitz
L'extermini
La resistència
L'alliberament

Memòries de Boleslaw Staron
Memòries de Krystyna Flaszczynska
Comparacions entre els camps
Experiència de Milgram
Conclusió
Bibliografia




INTRODUCCIÓ


L'Holocaust Nazi és un dels temes de la història contemporània més importants i més escoltats avui dia. Aquest fet pot ser degut a q ue va ser una de les més grans atrocitats produïdes a l'època moderna, durant la qual es considerava l'home un ésser racional. No obstant, veiem que aquest acte va arribar a influir a una gran quantitat de vides i és important estudiar-lo per impedir que torni a passar una situació semblant. L'home és i serà imprevisible. I és aquest un dels factors que m'ha empès a realitzar el meu treball de recerca sobre aquest tema. Cada vegada que escolto parlar o llegeixo sobre el tema, se'm formula la mateixa pregunta. Com pot ser, que un acte de tal irracionalitat, fos seguit per tal quantitat de gent disposada a efectuar actes atroços?

És veritat, que aquests fets van tenir lloc en el moment i en el lloc idoni, i que els seus iniciadors van aprofitar un seguit de condicions que el van fer possible. Tot i així, aprofundint individualment en cada persona que va ajudar a què l'Holocaust es dués a terme, és evident que estaven sotmesos a una gran pressió per part dels seus superiors... però vol dir això sumissió a l'autoritat? Vol dir por? Que faríem nosaltres en la seva situació? Seríem capaços de torturar algú?

Aquestes són les principals qüestions que vull resoldre mitjançant la investigació del meu treball.

Per una altra banda, hi ha un altre factor important que m'ha mogut a fer aquest treball. La meva àvia, Krystyna Flaszczysnka, és una de les protagonistes del treball ja que va viure, a la meva edat, molt a prop de la situació de l'Holocaust Nazi, havent estat a un camp de treball. Per això, és un tema que sempre ha tingut molt de ressò a la meva família, i aquest fet, lligat als meus dubtes, m'han fet decidir per l'aprofundiment d'aquest tema. A més, com és evident, he tingut facilitats en quant a la informació, sobretot la informació de primera mà, de testimonis i he tingut la possibilitat d'anar a Auschwitz i Birkenau per veure i sentir amb les meves carns el subjecte estudiat, gràcies a la situació geogràfica en què es troba m'ha sigut possible d'arribar.

A més, sóc conscient, de què amb la desaparició de la generació que va viure en aquella època, les memòries de l'Holocaust, desapareixeran. Només quedaran als llibres, però no quedaran testimonis d'aquesta mena.

Per això, en opinió meva, els joves hauríem de seguir traspassant aquesta informació perquè no es perdi.

Espero doncs, poder respondre les preguntes formulades i intentar entendre la gent que ho va patir, entre elles la meva àvia, i intentar que la gent que ho llegeixi conegui, una part, d'allò que va ser un moviment, que no hauria de repetir-se mai.


CONCLUSIÓ


L'experiència de Milgram és un estudi que utilitzo com a introducció a la meva conclusió, per poder respondre a les preguntes que m'havia plantejat aban, a la introducció. M'interessava saber els factors i els motius que influïen en que una persona “normal” (sense transtorns psíquics) pogués arribar a cometre atrocitats com les que hem vist reflectides en aquest treball.

La causa no és una, i tampoc és clara. Se'n pot derivar d'aquí, un diagnòstic general; la inseguretat de la població. La població essent insegura, no es regeix pels seus valors i normes morals, sinó que segueix les que li són imposades. D'aquesta inseguretat, en què la gent jutga interiorment però no actua, se'n deriva la submissió a l'autoritat. És per por? Per comodidat? O bé per allunyar-se de la realitat i responsabilitzar l'autoritat dels actes?

Segurament, serà una barreja dels tres. És evident que davant de situacions de por i pressió, l'ésser humà té reaccions desconegudes. El nostre instint és de vegades desconegut per nosaltres mateixos. A més, és fàcil seguir a l'autoritat, ja que lluitar suposaria un esforç fort, moltes vegades va, ja que situats a l'Holocaust Nazi, tots aquells que lluitaven en contra del règim acabaven de la mateixa manera, morts.

D'aquesta manera, s'explica com la gent, intentant fugir de la realitat, realitzava el que el poder els manava deixant de ser persones, i convertint-se en eines de l'autoritat. Inconscientment, ells també eren presos.

Es feia com una mena de cadena. Els participants realitzaven la seva tasca; ficar la gent als vagons, seleccionar-la i altres tasques de les quals en derivaven catàstrofes, però que per si mateixes, no causaven grans càrrecs de consciència. La resposabilitat era carregada als superiors que ordenaven aquestes accions. Investigacions fetes, expliquen com la gent que, per exemple, ficava als vagons a la gent, no volia saber el seu destí. És limitaven a fer la seva part de la tasca.

Sempre hi haurà gent sàdica a la vida real, i era aquesta gent la menys disposada i adequada per realitzar les tasques més dures com matar o torturar la gent. Aquests, que no tenien pas càrrec de consciència, només acabaven un procés facilitat per operacions prèvies de gent insegura.

Per concloure, he de dir que no he pogut resoldre les meves preguntes amb exactitud, ja que aquest subjecte és imprecís, però he pogut observar, com en molts casos, la gent es regeix per actuacion submisses davant les ordres a causa de la inseguretat. No se sap si és la gran imposició de normes del nostre sistema contemporàni, però és un fet que s'hauria d'investigar amb més profunditat.