El cel és un va i vé de núvols que van corrent com el pensament,
ells agafen formes i quan volen comencen a plorar.
És com fem nosaltres al recordar un pensament.

Durant el bon temps els núvols són blancs,
inviten els bons pensaments i els bonics records.
A l'hivern els núvols grisos anuncien la tempestad
.

 Autora: Celia Tomé