Mars de dolor cauen del cel, rius de llàgrimes cauen cap al mar, carrers i cases inundades en mig de l'espant, ulls com taronges davant de ponts enrunats, i vides trencades a la meitat del camí. Ploren les campanes per la sang que arriba fins les portes, grillons negres sorgeixen de les valls, ciutats sense murs, aigües sense riu, i gent per les avingudes, aigua... aigua... només aigua.

Autor: Ricardo Rodríguez.