Hem preparat dissolucions de disulfit de sòdi de diferents concentracions cadascuna i també un control amb aigua destil·lada, per comprovar que, que sense la presència de àcid sulfúric ,les llavors poden desenvolupar-se.



Després aboquem cada dissolució en una capsula de petri.



Més tard introduim cada una d'elles en una bossa de plàstic i quatre càpsules més de petri on col·loquem cotó.



A sobre del cotó dipositem quinze llavors de blat.



Finalment, tanquem les bosses amb cinta adhesiva que impedeix la sortida de àcid sulfúric a l'exterior.




CONTROL

SOLUCIÓ 1

SOLUCIÓ 2

SOLUCIÓ 3

SOLUCIÓ 4


(0,5g/L)

(5g/L)

(25g/L)

(50g/L)





Com es pot observar al gràfic, a la solució de control, es pot dir en general, que totes les llavors han germinat. A la solució 1, amb una concentració de disulfit sòdic de 0,5 g/L han germinat la majoria, i a la resta de solucions amb una concentració superior a 0,5 g/L no ha arribat a germinar cap de les llavors que vam plantar. Mirant aquests resultats, observem clarament que la presència d'àcid sulfúric, juntament amb la humitat de l'aigua, crea àcid sulfúric, el qual afecta a la germinació de les llavors de blat.

La societat actual i el desenvolupament que portem a terme, produeix molta contaminació arreu del món.

El SO2 que hi ha a l'atmosfera provoca la pluja àcida.

Aquest fet té unes conseqüències devastadores per al medi ambient. Destrueix els boscos i els cultius, ja que és corrosiva, i contamina el sòl i les aigües, impedint la regeneració de les zones amb vegetació.