El castell de Castelldefels està situat en el termini conegut com Eramprunyà, i pertany a Baronía de l'Eramprunyà, que comprenia els municipis de Gavà, Begues, Viladecans i Castelldefels.

La data més antiga en la que apareix documentat el castell és de l'any 970, abans anomenada fortificació, que és el resultat de les succesives transformacions, fins l'última realització per l'arquitecte Don Enric Sagnier per encàrrec del seu últim propietari, Don Manel Girona.




Des del seu inici fins el que avui coneixem, s'han anat afegint torres i compartiments públics i privats. En l'any 1584 apareixen un gran número d'habitacions i una capella particular que no era l'Església de Santa María, situada també dins del castell. És en aquest segle XVI quan es construeix gran part del què avui ha arribat a nosaltres.

Totes les construccions fortificades de l'época, el castell i les torres de defensa del nostre poble, obeixen a la situació de poble coster i, com tal, susceptible de ser atacat en qualsevol moment per bandits o corsaris berberiscos.

El castell ha pertangut a nombrosos propietaris: des dels Comte de Barcelona fins l'últim, el ja mencionat Manel Girona.

L'última restauració realitzada en l'any 1879 va ser la que va afegir tot el recint amurallat, amb la porta monumental, de forma que el castell original va quedar protegit i amb l'aspecte que avui podem veure.

Durant els anys 1968 fins 1993 s'ha realitzat unes exacavacions del conjunt del castell on han trobat documentació inédita que va ser recollida en una síntesi per Alberto López Mullor i els seus col·laboradors i pot ser consultada en la Biblioteca Ramon Jurado de Castelldefels.