En l'época medieval, el sistema que feien servir per avisar dels atacs dels pirates i bandolers en la zona del Baix Llobregat consistia en fer fogueres que es veien des de totes les masies.

Com és lógic els habitants de Castelldefels busquen la forma de protecció més eficatç construint les seves pròpies defenses.

Així en els segles que van del X al XVI, les masies adosen torres on es podien refugiar les persones.

Aquestes torres van ser construides seguint els esquemes típics de les defenses rurals medierrànies des de l'època romana.

Existeixen en Castelldefels 13 torres de defensa, algunes d'elles apropades entre si i d'altres més allunyades i construïdes en llocs estratègics.

Totes elles són sólides, quasi inexpugnables i cumplien el propòsit de servir de refuig a grups de gent que salvaven així la seva vida.

Aquestes torres per ordre d'antigüetat, són les següents:

• LA TORRE BARONA o de LA GUARDA situada al costat de l'Hotel Rei Don Jaume.

• LA TORRE MORUNA a Bellamar, molt a prop de Can Aymerich.

• LA TORRE DEL CASTELL, dins del recinte del castell.

• LA TORRE DE GUAITA situada a la plaça del mateix.

Les tres primeres tenen una forma circular i estàn construïdes en els segles X i XI.

• LA TORRE FAEL construida entre el segle XI i XVI, situada en l'avinguda 320 cantonada Avinguda Diagonal.

• CAN VALLS de la Muntanyeta, sita en el parc de la Muntanyeta.

• CAL MOLINER en la plaça major.

• CAN ROCA DE BAIX, actualment seu de la policia.

• CAN GOMAR, única torre cilíndrica del segle XVI.
  Adosada a la casa de cultura.

• TORRE D'ANTONI JANNER, entre el carrer de l'Esglèsia i el carrer Isaac Peral.

• TORRE DE CIMENT SAVALL, carrer Arcadi Balaguer.

• TORRE DE CAN VINYES, al passeig de Can Vinyes.

En aquestes torrasses es refugiaven persones i béns en cas de perill, tot retirant l'escala de ma que els permetia accedir directament al segon pis. A dalt de la construcció hi encenien una foguera per avisar el veïnat, i per comunicar-se amb altres indrets, de manera que van arribar a establir un circuit de senyals de fum i foc en tota la contrada.

Un dels punts més importants era La torre de la Guàrdia (o Barona) en un turó proper a la costa i a les primeres estribacions del Garraf, construïda al segle XII. Des d'allà s'avisava a la Torre Fael i la Casa-Quadra de Castelldefels (El Castell) amb els masos fortificats del seu voltant.

Ells eren, segurament, els encarregats d'avisar la gent de la Sentiu i de Brugués, amb grans fogates, que eren perfectament visibles des del Castell d'Eramprunyà.

Aquestes torres tenien gran importància donat que avisaven amb temps de les incursions avistades a les costes del Garraf; per l'altra banda, els pagesos gaudien de la protecció dels murs de les torres, per salvar sovint la vida i les pertinències.