Aquest punt pretenia que esbrinessin en la pròpia família per a determinar quina influència ha exercit en la manera de ser, dels costums, manera de parlar, formes de relació, expressions particulars, etc... però, a més a més, era una oportunitat per poder parlar amb les persones grans i descobrir com eren quan eren petits. Els canvis de mentalitat, els costums, l'oci... una manera d'apropar les experiències de dues generacions no tan llunyanes.

El perill d'aquest punt residia en què es pogués convertir en una mena de “safareig” familiar en què l'aportació més resaltable és que el papà i la mamà estan enfadats o no amb els cosins de Manresa. No era ni molt menys aquest l'objectiu del punt.

“...Els meus avis són un gran suport moral per a mi ja que sempre m'ajuden i estan allà quan els necessito. Una sensació increïble que et dóna seguretat...”