Ha estat una experiència positiva que repetirem en el futur. Ampliant i centrant millor els objectius del mateix, per tractar de donar resposta a algunes preguntes que els hi comencen a sorgir.

El més positiu, fer-los pensar en com són i per què són així. Si alguns d'ells han fet el treball a conciència, i em consta que així ha estat, segur que els hi ha aportat coses positives.





“... És clar que els amics m'han donat unes certes influències, i que pel sol fet d'anar amb quines persones, la manera de ser d'un ja canvia. I de la mateixa manera que ells m'influencien a mi, crec que jo també, un exemple clar,és que em van dir que des de que estava, havien quedat molt més (ja que jo sempre animo a quedar, perquè quan estic amb les meves amigues, em passo el dia rient. Bé, que em sento molt bé amb elles) ...”




“... Després del treball m'he adonat que és molt difícil acceptar els errors o defectes que un té, ara ja els he descobert i els he assimilat, només cal superar-los... ”

“...Sóc molt pesat, insistent i insistent, el meu pare ja està fart de mi i un dia d'aquests m'enviarà a la “mili” (a què em rapin el cabell i em posin recte i no discuteixi tant) i de venedor d'enciclopèdies...”

“... M'ha cridat l'atenció com en temps dels meus avis les famílies tenien un número més gran que ara de fills i a la majoria de les famílies algú va morir infant o jove, els infants de malalties que en aquell moment no es podien curar, i els joves perquè van morir a la guerra civil espanyola. Segurament el fet de què no existien els anticonceptius també influïa i el fet de què els fills treballaven i feien aportació econòmica a casa fins que es casaven també ...”