De la mateixa manera que en el punt anterior, la idea era resaltar com la relació amb els amics condiciona la manera de pensar, de relacionar-se, el vestir, la forma de parlar, etc...Analitzar com el grup d'amistats promou una sèrie d'activitats que segurament, en un ambient diferent, no actuarien igual.

Quin ha estat el perill? El mateix que abans. Algunes persones han interpretat això com una mena de judici de les seves amistats. Qui és molt amic i qui no, espressant les seves raons.

“... Coincidències, maneres de vestir, confiança, respecte, simpatia... Coincidim amb tots aquests factors amb els nostres amics? Durant tota la meva vida, he tingut amics: veïns, companys d'escola, amics dels meus amics, excompanys de classe, nous companys de classe...i espero dir: i els amics que espero tenir! ...”

“... Que davant d'ell pugui parlar tranquil·lament, sense que se m'acudeixi la idea de dir què pensarà de mi ...”

“... Per a mi, un amic ha de ser tranquil, simpàtic, agradable, divertit (és a dir, que no sigui molt seriós) i una mica interessat pels estudis; ha de vestir bé, poder parlar sense entrebancs i que es preocupi pels seus amics ...”