Història
Els indis d'Amèrica del Nord, abants de l'arribada dels europeus, utilitzaven l'actual ubicació de chicago com a camí entre dues aigües, les del llac Michigan i les del riu Mississipi.
Els indigents de Illinois van ser els primers en reclamar el territori (segons els relats dels exploradors del segle XVII) anomenant-lo “Chicaugou” que significa poderós o gran en referència dels caps de les tribus de la regió.
Els primers exploradors europeus en trepitjar la zona que coneixem com Chicago van ser Louis Joliet i P·Jacques Marquette. Aquests dos van ser comissionats pel govern francès el 1673 i Marquette va tornar un any després per establir una missió a l'Índia. El primer colonitzador europeu de Chicago Jean Baptise Point Du Sable va arribar sobre el 1780; es casà amb una índia anomenada Kittihawa i va tenir dos fills Jean i Susanne. Al 1779 explorà el nord d’Amèrica fins una zona anomenada “Eschikagou” pels indis. Du Sable va decidir instal·lar-se i construir la primera vivenda permanent a la vora del riu.
Chicago va sofrir una sèrie de problemes però va aconseguir mantenir les seves possessions territorials i expandir els seus límits. Gràcies al ferrocarril i la construcció del canal Illinois/Michigan Chicago es va fer líder de la indústria ramadera.
En 1860 Chicago va ser seu de la Convenció Nacional Republicana que va anomenar a Abraham Lincoln com a candidat presidencial. Un any després, durant el seu mandat començà la guerra civil. Després de la guerra Chicago va començar a ampliar la seva població, es duplicaren els enviaments de cereals i els comerciants van prosperar notablement.
En 1871 va haver un gran incendi a Chicago que destruí la major part de la ciutat. Si és cert el que expliquen, deien que una vaca va colpejar una llanterna de “queroseno” en un estable. Cap el 10 d'Octubre el foc havia destruït gran part de la ciutat amb al menys 250 morts i deixen a unes 100,000 persones sense casa; més de 17,000 edificis van ser destruïts i les propietats danyades van ser més o menys d'uns 200 milions de dòlars.
Després de l'incendi Chicago s'engrandí. Van sorgir molts arquitectes de fama internacional que van venir a la ciutat per reconstruir-la i en poc anys la ciutat va ser elegida seu de l'Exposició Mundial Colombiana de 1893 que va atraure a 2,5 milions de visitants.
Es va celebrar una Fira Mundial a Chicago coneguda com “A Century of Progress” en 1933 i 1934. L'exposició va ser ideada commemorant la ciutat de Chicago i el seu aportament científic a indústries d'aquell temps. L'exposició estava situada al sud del Navy Pier (moll de l'Armada) i tenia 112 hectàrees ocupades a la vora del riu i a poca distància del centre de Chicago. La zona que comprèn dues llacunes artificials i la Notherly Island.
La fira va inaugurar el 27 de Maig de 1933, quan s'encengueren les llums amb els raigs de l'estel Arcturus. Els raigs es concentraren en les cèl·lules fotoelèctriques en una sèrie de laboratoris astronòmics i després es transformaren en energia elèctrica que transmetia a Chicago. A diferència de qualsevol fira anterior – A Century of Progress- celebrà el color i l'enlluernat. L'arquitectura de la fira es va veure influïda per la gran depressió de l'època. Més que centrar-se en l'arquitectura, la fira es va centrar en el progrés científic i tecnològic i en els processos de fabricació relacionats amb això. La “A Century of Progress” va ser un èxit sense precedents i acollí a més de quaranta-vuit milions de visitants en els dos anys que va durar. Va oferir un futur materialitzat per la tecnologia mentre honorava els LOGROS del passat. Avui en dia Chicago és una ciutat dinàmica i culturalment diversa. És un centre internacional de negocis i destí de viatges d'oci. Això es deu en part a l’accessibilitat de la ciutat per mitjà del transport, a una pròspera comunitat de negocis: hotels, restaurants, jocs de compra i atraccions de tota mena.
