Les termes (balnea) van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, sobretot en època imperial.

Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la gent acostumava a anar-hi a mitja tarda amb la intenció de relaxar-se després de la feina o de les obligacions de tot el dia. El preu de l'entrada era prou baix perquè fins i tot els més pobres s'ho poguessin permetre. Així doncs, els banys acollien gent de tota condició social -de vegades fins i tot esclaus- i freqüentment d'ambdós sexes. Algunes termes estaven doblades en dues parts: una per a homes i una altra per a dones. D'altres admetien el bany mixt, tot i la mala reputació que això donava als establiments i en especial a les dones que les freqüentaven.

Els edificis eren luxosos i estaven provistos de tota classe de diversions, comptaven amb jardins, gimnasos, botigues i biblioteques.

Els banys cubrien una extensió de 13 hectàrees, ocupant un estadi amb capacitat per a 1600 persones. Existien tres o quatre classes de banys, des dels més freds fins als més calents.

El calidarium era un bany d'aigua calenta. No es coneixia el sabó, així que s'untaven amb oli, es rentaven i desaparèixia així la brutícia.

Estructura dels banys

1.- Frigidarium (sala freda).

2 - Tepidarium (sala calenta).

3 - Hypocaustum (calefacció).

4 - Laconicum (sala calenta i seca).

5 - Pati per a la pràctica de gimnàs, lluites i altres esports.

6 - Hypocaustum.

7 - Caldarium (banys de vapor).