Dins del treball no només enfoco el terme violència adeqüat a la bufetada o la pallisa, sino també els maltractamens psicològics, que són iguals de greus que els altres. També parlo ampliament i sense cap tipus de tabú del masclisme, i com el homes han oprimit a les dones durant segles.

M'atreveria a dir que en coneixem més d'una que està patint una situació de matractaments i calla. I davant d'aquesta odiosa situació l'únic que se'm va acudir va ser reivindicar-ho a través d'aquest treball. Li he dedicat moltes hores, però, sincerament creia que el tema s'ho mereixia.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ DE LA INVESTIGACIÓ

CICLE DE LA VIOLÈNCIA

PERFIL DE LA VÍCTIMA

PERFIL DEL MALTRACTADOR

PROGRAMES D'ACTUACIÓ

ANTIGA LEGISLACIÓ

ACTUACIÓ DAVANT D'UN MALTRACTAMENT

LEGISLACIÓ VIGENT

CONDEMNES RIDÍCULES

VIOLÈNCIA CINEMATOGRÀFICA CONTRA LA DONA

HISTÒRIA DE LA DONA

Orígens del masclisme

Orígens del feminisme

SEGUIMENT DE NOTÍCIES

Estadístiques

ALTRES NOTÍCIES RELACIONADES

ENTREVISTES

Creu Roja

Oav

DIA MUNDIAL CONTRA LA VIOLÈNCIA CAP A LA DONA

BIBLIOGRAFIA

CONCLUSIÓ

AGRAÏMENTS

CONCLUSIÓ

He anat fent les conclucions pertinents en cada petit apartat del treball, però ara és quan venen les conclucions a grans trets. El treball consta de dues parts: una més teòrica i una altra més pràctica. Dins de la teòrica podria destacar la part de les lleis. Aquesta part té un objectiu, i és que el lector se n'adoni de que els maltractadors no són immunes a les lleis, i que existeixen molts mecanismes i ajudes per que totes les dones maltractades ho puguin denunciar. He d'aclarir que la legislació antiga està inclosa en el treball perquè quan vaig començar a elaborar-lo, era aquesta la que estava vigent. Però també cal afegir, que la llei no és perfecta, i per això mateix vaig afegir uns quans folis que parlaven de condemnes ridícules, de jutges incompetents que utilitzen la llei com excusa, aprofitan per imposar la seva mentalitat masclista.

Dins de la part teòrica volia profunditzar una mica (una mica ja que no puc profunditzar en una ciència que desconec encara), en el que era els trets psicològics tant de la víctima com del maltractador. El que més m'interessava era que quedés demostrat que les dones que pateixen maltractaments són dones dependents, i que aquesta és la raó perl a qual no abandonen les seves parelles, no per que siguin “tontes de remate”com afirmen persones poc enteses en el tema. També volia demostrar que els homes que maltracten, tenen un perfil determinat, que són homes que maltracten perquè, en realitat, se senten inferiors, que són sovint persones de caràcter violent, i que tenen una concepció de la dona i de la seva funció en la societat bastant masclista.

Després tinc una part que no ser definir ni com a pràctica ni com a teòrica. Aquestes són les parts dedicades el cinema i l'història. Aquestes parts les vaig fer, bàsicament, perquè són dos temes que m'encanten. Vaig pensar que seria curiós elaborar un apartat que es dediqués exclusivament a la violència cap a la dona en el setè art, i veure com evolucionaven, perquè abans ells maltactaven, i elles callaven, però a mida que passaven els anys, cada cop sortien més film en les qual dones es revel·laven contra aquesta situació.

El mateix passa amb l'història. Cal dir que la idea de fer una part d'història em va venir gràcies a la recomanació d'una professora, Assumpta concretament, que em va aconsellar que anés a visitar la exposició les Dames del Nil. El que m'importava de l'història era demostrar que l'església era la culpable del masclisme, , però he de reconeixer que m'equivocava. La veritat és que la divisió del treball es va produir a la prehistòria, a Mesopotàmia, i el masclisme es va anar accentuant amb la cultura grega, però sobretot amb la romana. L'únic que va fer l'Església va ser recopilar els pensaments de l'època, però, si que tenia raó en que, a partir de la religió catòlica, va ser impossible assolir un nivell d'igualtat

Les entrevistes van ser realitzades a dues noies: la primera era agent dels Mossos d'esquadre de St. Adrià de Besòs, i la segona a la psicòloga de la Creu Roja de Castelldefels. La primera la vaig realitzar perquè m'interessava molt com funcionaven les patrulles de l'OAV, i perquè volia saber el parer d'un policia pel que respectava a nivell de les lleis. La segona va ser realitzada perquè m'interesava el tema dels perfils psicològics, en què consistia el suport psicològic a les víctimes i de si era possible la reinserció dels maltractadors a la societat. També cal esmentar, a nivell pràctic, la meva assistència a la Conferència de la Llei Integral conta la violència de gènere i a la Manifestació del Dia Mundial contra la Violència cap a les Dones.

Finalment cal esmentar la part més pràctica, que consistia en dues entrevistes (Creu Roja i OAV), en el seguiment i en l'apartat anomenat Altres Noticies Relacionades. El seguiment tenia un únic objetiu: comptabilitzar les víctimes mortals de la violència domèstica durant tres mesos, a fi de demostrar que és un fet que passa amb tanta freqüència que s'ha convertit en un fet quotidià al qual no donem importància. El seguiment va ser realitzat desde el mes d'Octubre fins el mes de Desembre i es van comptabilitzar 18 casos. Crec que aquesta tesi queda més que refutada. L'apartat “Altres Notícies Relacionades” són tot el seguit de notícies recopilades durant tres mesos, les quals guarden relació amb la violència de gènere.