Els Cavallers de l'Edat Mitjana van sorgir dins l'exèrcit romà. Eren guerrers a cavall i la part més fonamental dels exèrcits medievals, en la seva època es que eren considerats artilleria moderna: devastadora en les condicions idònies. Solien ser d'origen noble, però, si en algun moment no eren nobles i eren de classe humil, eren elevats a la posicio social dels seus companys.


Els cavallers iniciaven la seva formació quan encara eren nens (cap als set anys), quan eren enviats a viure a la residència d'un cavaller. Alli servien com aprenents fins que es feien grans i es convertien en escuders. Servia al seu senyor al camp al mateix temps que aprenien la tècnica militar: lluita cos a cos o combatent a cavall. ELs cavallers eren entrenats per demostrar el seu valor, cortesia, lleialtat i per triomfar sobre la covardia.


Un cop l'aprenent demostrava el seu domini amb les armes se'l reconeixia com a cavaller i això es feia donant-li un copet amb la part plana de l'espasa a l'espatlla i dient-li “SENYOR CAVALLER”. Un cop anomenat cavaller, l'aprenent acostumava a servir al rei a canvi d'eines i de terres.