DOCUMENTACIÓ GENERAL TÍTOL:conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll; AUTOR: desconegut CRONOLOGIA: l'any 1123 es va consagrar l'església ESTIL: romànic TÈCNICA: fresc sec Suport: mur TEMA: escenificació simbòlica d'un passatge de l'Apocalipsi de sant Joan. El Crist en majestat, a l'interior de la màndorla i assegut sobre la volta celeste, fixa la mirada penetrant i inquisidora en l'bservador. La seva figura està envoltada d'àngels i del tetramorf i, en un segon registre -situat en el cilindre en contraposició amn la volta- per la prseència de la Verge i d'alguns sants. Els frescos de Sant Climent de Taüll són un exponent del punt àlgid del romànic català en bellesa i en tècnica; destaquen per les seves característiques formals i simbòliques. És més, la magnífica composició, el dibuix acurat, l'ús d'una gamma de colors inusualment brillants dins del panorama europeu i l'exquisitesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea. L'estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividr l'absis en diversos registres. El primer, situat a la volta, amb la Majestat Domini, els àngels i els apòstols, representen el cel; i el segon, situat al cilindre, amb les imatges de la Verge i d'alguns sants, remet a l'Església. (No se'nj va fer en tercer, que acostumava a correspondre a la terra). La funció d'aquesta pintura era eminentment didàcticaq: presenta unes imatges que recordaven a l'espectador les paraules de les prèdiques o dels sermons. per això calia que la il·lustració dels Evantgelis emprés un llenguatge que fos assequible i entenedor pels fidels analfabets.

DOCUMENTACIÓ GENERAL TÍTOL: frontal de Santa Maria d'Àvia AUTOR: desconegut CRONOLOGIA:1170-1190 ESTIL: romànic TÈCNICA: tremp d'ou, amb colradures i estucats SUPORT: taula; 1,05m x 1,76m TEMA: el retaule és presidit per la Mare de Déu i l'Infant; la Verge aguanta l'Infant, més suavitzat, que mostra símtomes d'humanització, com la posició de les mans. A les escenes dels espais laterals hi ha diversos episodis de la vida de la Mare de Déu. A més dels típics murals al fresc, a Catalunya també es poden tribar pintures sobre taula que servien per ornar la part frontal de l'altar. Es tracta de composicions una mica més lliures que no pas les dels murs i que sovint incorporaven uns altres temes, com ara vides de sants i de apòstols. El frontal de Santa Maria d'Àvia destaca per la vivacitat de Jesús infant de la imatge central, que sembla que es vol ascapar del compartiment on és per beneir una escena contigua: l'Anunciació i la Visitació. El frontal de l'altar es diuvidt en cinc parts ben diferenciades presidides per la central, en què la Verge, emmarcada en un arc trilobulat, sosté l'infant a la falda. Els frontals tenien com a funció decorar l'altar, concretamnet la part de davant, que és la que es veu, i també captar irremeiablement l'atenció dels fidels que anaven a l'església.

DOCUMENTACIÓ GENERAL TÍTOL: Marededéu de Sanaüja ( o la Verge i l'Infant) AUTOR: desconegut CRONOLOGIA: segona meitat del segle XIV ESTIL: gòtic TÈCNICA: talla (amb cisell) MATERIAL: alabastre FORMES: escultura exempta TIPOLOGIA: dempeus CROMATISME: policroma TEMA: representació de la Mare de Déu i el nen Jesús en una actitud que, en oposició a la tradicional del romànic, no és marcada per la severitat sinó per la dolçor i ll'expressivitat de la cara i dels gestos. L'estàtua de la Marededéu de Sanaüja, també coneguda com La Verge i l'Infant, actualment dipositada al fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya, és una clara representant del sentiment religiós que impregnà la sovietat de mitjan segle XIV. La suavitat en les formes i en el gest, el rostre jove, amable i d'una bellesa serena, volien ser el símbol d'una fe que s'havia apropat als éssers humans, que havia deixat d'ajnunciar el càstig diví i que oferia una relació entre el món terrenal i el diví marcada per l'espertança, l'optimisme i l'amor. La Marededéu de Sanaüja es caracteritzada per l'quilibri i per l'harmonia en les proporcions; efecte aconsguit, en bona part, gràcies a la curvatura de la imatge. L'escultura gòtica, i particularment la Marededéu de Sanaüja, tenia una doble funció. D'una banda, feia de contraùnt ornamental a l'austeritat que caracteritzava l'arquitectura d'aquest període i de la qual encara depenia l'escultura, tot i que el gòtic havia començat una progressiva emancipació de l'art escultòric respecte del marc arquitectònic. de l'altra, tenia l'objectiu d'apropar la religió al poble, fent-li arribar un missatge de bondat divina i d'esperança en la fe. En una època en què la major part de la població era analfabeta, el paper de la iconografia en la transmissió dels valors religiosos fou fonamental, i l'amabilitat i la dolçor suggerides per una estàtua com questa constituïen, de ben segur, bons arguments per estimular la fe popular.

DOCUMENTACIÓ GENERAL TÍTOL: La Mare de Déu dels Consellers (o Retaule dels Consellers) AUTOR: Dalamu, Lluís (?-1460) CRONOLOGIA: 1443-1445 ESTIL: gòtic internacional TÈCNICA: oli SPORT: fusta; 3,11m x 3,11m TEMA: el retaulña de La Mare de D´ñeu dels Consellers fou encarregat pel Consell de Cent de Barcelona l'anu 1443. S'hi representa amb gran naturalisme els cinc consellers agenollats adorant la Verge. El retaule de La Mare de Déu dels Consellers, obra del pintor Lluís Dalmau, és una de les peces més conegudes de la pintura gòtica catalana. A més dels valors artístics innegables de l'obra, aquesta taula està formada per personatges agenollats davant la Mare de Déu i el nen Jesús representen els cinc consellers del Consell Executiu del Consell de Cent, els quals exigiren d'aparèixer a l'obra amb el seu aspecte individual fet sense precedents fins quell moment. En questa obra s'observa un evident prdomini del color sobre el dibuix, com és característic en la pintura del gòtic del sgle XV. Es tracta d'una composició simètrica, articulada al voltant de la figura central de la Mare de Déu amb el nen Jesús; els grups de personatges que es representen a cada banda de la Mare de Déu són gairebé idèntics. L'existència d'aquesta obra és fruit del desig d'immortalització dels membres del Consell Executiu del Consell de Cent. La seva destinació fou decorar alguna de les dependències de la Casa de la Ciutat.

DOCUMENTACIÓ GENERAL TÍTOL: Els primers freds AUTOR: Blay, Miquel (1866-1892) CRONOLOGIA: 1891-1892 ESTIL: realisme TÈCNICA: talla MATERIAL: marbre blanc FORMES: escultura exempta TIPOLOGIA: grup TEMA: un home vell i una noia molt joveneta són asseguts en un banc amb un evident sofriment. L'ancià, sobreposant-se al seu patiment, intentà consolar la nena.

DOCUMENTACIÓ GENERAL TÍTOL:La vicaria AUTOR: Fortuny i Marsal, Marià (1838-1874) CRONOLOGIA: 1867-1870 ESTIL: realisme TÈCNICA: oli SUPORT: taula; 60cm x 94cm TEMA: representa la sigantura d'un contracte matrimonial a les oficines eclesiàstiques. L'artista presta uan gran atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i l'ambient. Fortuny fou un pintor de gran èxit, tant de públic com de crítica, en la seva curta vida. La posteriritat no l'ha tractat amb la mateixa admiració i la història de l'art l'ha arraconada en un segon pla. Malgrat això just reconèixer les seves portentoses qualitats tècniques i el color desbordant dels seus quadres, que a la seva època van fer que se'l relacionés amb els impressionistes. Una mort prematura va deixar la incògnita de saber quin rumb hauria pres la seva pintura en uns moments decisius que havien de donar lloc a l'art contemporani. La pinzellada de Fortuny destaca per la llibertat i pel precionusme. El color és desbordant en vitalitat i riquesa, hi predominen les tonalitats càlides (/més a primer terme i ocupant una part del quadre més gran per damunt de les fredes. La llum es reparteix homogèniament per tota la superfície del quadre. Les figures humanes estan disposades de manera asimètrica, i hi ha una marada concentració de personatges a la dreta. LA seva destinació havia de ser, en un principi, la llar d'algun personatge adinerat que desitgés decorar alguna estança amb una obra de tema costumista i amable com aquesta.

DOCUMENTACIÓ GENERAL TÍTOL: Cap de la Montserrat cridant AUTOR: González, Julio (1876-1942) CRONOLOGIA: 1942 TÈCNICA: fosa MATERIAL: brojze FORMES: escultura exempta TEMA: una camperola, amb un mocador al cap i mirant el cel, crida amb gran patiment. Transmet la tragèdia de tota una generació, la de l'autor, ivolucrada cruelment en la Guerra Civil Espanyola i la posterior Segona Guerra Mundiual. Julio González fou un dels introducotrs a l'escultura del segle XX de materials i tècniques, com el ferro i la soldadura autògena, que fins aquell moment havien estat confinats a la realització de peces utilitàries o decoratives. El Cap de la Montserrat cridant representa una camperola que expressa a través del crit el rebuig que sent per les guerres en general i, especialment, per la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial que li han tocat viure. La grandesa de l'obra transcendeix el tema i el converteix en el crit de tot el poble contra l'horror de la guerra. Segons sembla, aquest cap és només la part inclinada del que havia de ser l'escultura sencera de La Montserrat cridant, de la qual es conserven dibuixos. El Cap de la Montserrat cridant és el bust d'una camperola, amb un mocador al cap i amb la vista clavada al cel, que obre la boca tan com pot en el gest inequívoc de cridar per desfogar-se de tot el sofriment que pateix. González carregà la seva bora d'un sentit expressiu que defuig l'anècdota descriptiva. El Cap de la Montserrat cridant és el testimoni dels horrorsa de la guerra i la seva principal funció consisteix a recordar-los. Per tan, és una bora de clar caràcter propagandístic i crític.