ZULÚS



Situació geogràfica:



La república de Sudàfrica s'ubica en el continent Africà, al sud d'Àfrica. És l'estat d'Àfrica del sud, la seva capital és Ciutat del Cabo i limita al nord amb Namibia, Botswana i Rhodesia, al est amb Mozambique, Swazilandia i l'Oceà Índic i a l'oest amb l'Oceà Atlàntic.

Els zulús viuen a l'estat de Natal, a l'actual Sudàfrica, són la principal minoria del país, formada per sis milions de persones, fortament involucrades a l'entorn, al partit polític Inkhata i al seu líder i príncep, Butheleci, principal rival polític de Mandela . Tot i així, els zulús apareixen en els nostres televisors amb escuts i llances, donant una imatge guerrera i de profund orgull d'origen desconegut. La seva personalitat els fa diferents als demés i fa que no sigui veritat el que tots els africans són iguals. Cada poble te la seva història i per tant la seva idiosincràsia particular.




Situació en el temps:



L'any 1787, un rei, va formar els zulús, juntant a gent de diferents tribus, perquè abans les tribus no tenien noms ni res per l'estil, aleshores els zulús es van diferenciar d'altres tribus.

Encara existeixen.



Característiques importants:

Els zulús son bantús, i els agrada molt caçar, són molt primitius, i no tenen molts aparells moderns




Fets importants:

Els zulús havien estat invadits desde 1838, atacats pels britànics, però al cap de quaranta-un anys contra tot pronòstic els zulús van aconseguir enderrocar un regiment anglés, i tres tropes britànques senceres. (Només amb armes primitives mentre que els britànics tenien armes de foc).



Personatges importants:

El rei Chaka va formar els zulús, que fins llavors no s'havien diferenciat d'altres tribus, o sigui que va agafar a gent d'altres tribus i els va juntar en una tribu sola.





Forma de vida:

    Quan un noi tenia l'edat necessària per ser un guerrer zulú, li treien la roba i li pintaven tot el cos de blanc, amb una espècie de pintura, li donaven un escut i una petita llança i se l'abandonava a la seva sort, a la selva durant un mes, fins que la pintura se li anés. Allà es tenia que buscar la vida: havia de caçar per menjar, havia de buscar-se un refugi,.... i no tenia que ser vist per ningú perquè sinó el mataven.

Espero que us hagi agradat!!!!

ADÉU!!

Eduard Jiménez