Situació Geogràfica:

Estat d'Àsia que s'estén des del cor del continent (Tíbet i Sinkiang) fins a les costes del Pacífic. Per la seva extensió és el tercer estat del món.

La Xina antiga és un extens país de l'Extrem Orient, la història del qual es remunta a temps molt llunyans, al tercer mil·leni aC. La Xina d'ara és un dels paísos més grans del món, gairebé tan gran com Europa. Un quart de la població mundial és xinesa. Xina és la civilització més antiga del món.

Situació en el temps:

L'antiga Xina va començar en l'any 960 aC. i va acabar en l'any 1644. Desde la seva fundació a l'any 221 aC., fins la seva caiguda a principis del segle XX. A l'imperi xinés es van conèixer 57 dinasties: unes nacionalistes i altres de procedència estrangera.

Xina distingeix dues grans dinasties:

1- L'època de Han, que va durar fins l'any 220 aC.

2- L'època anomenada les sis dinasties, que comprén els quatre segles de desunió entre Han i Sui.

En realitat, en aquest periode va haver més de dues dotzenes de cases reials i d'estat, però la tradició nacional va ser mantinguda per les sis dinasties que, a partir de Wu, van bassar fins l'any 589 en Nakin, la seva capital. Va ser una època de refinament en les corts del sur mentrestant al nord imperiava el budisme.

Característiques més importants:

La gran muralla: Es va començar a construïr al segle III aC. Edificada per Shi Huangdi, per protegir a Xina dels nòmades de les etapes del nord. Fa uns quasi 6000 quilòmetres de longitud i és la vuitena meravella del món, l'única construcció realitzada per l'home que es pot veure des de fora de l'atmosfera. La gran muralla que coneixem surt de la dinastia Ming (1368-1644), però el seu verdader origen és molt més antic, ja que es va remontar en el segle IV aC., en l'època en que << els regnes competents>> encara es disputen Xina. Per als xinesos la gran muralla evoca un gran drac que té la cua a l'oest i el cap a l'est, el drac era una divinitat protectora i simboltza la força vital.

L'exércit xinés: Volguent conservar en l'altre món tot el poder que tenia en aquest, el gran emperador va fer custodiar la seva tomba per 6.000 soldats de terracota: genets, llancers i ballesters de tamany natural i arquers agenollats a punt de tirar.

Personatges importants:

Els emperadors: Els emperadors sempre han sigut uns personatges molt importants i respectats per Xina. Uns dels seus grans emperadors va ser l'emperador Kuang Hsu que va morir a l'any 1908, tot el seu poder va ser succeït pel seu nebot Pu-Yi que encara era petit. A l'octubre de 1911, es van amontinar les tropes de Hankou i en decembre d'aquell mateix any es va nombrar president a Sun Yat-Sen. Al cap d'un temps, Sun Yat-Sen va dimitir a favor d'un veterà general manchú per facilitar la unificació del país, aquell veterà s'anomenava Yuan Shin-Kai. L'ambició del nou president per reforzar el seu poder personal va provocar nombrossos conflictes que van acabar quan en 1915 es va proclamar emperador. Però a l'any següent va morir i es va restaurar altre cop la república.

Fets culturals:

Durant el neolític es van accentuar les diferències entre les cultures del nord i el sud de Xina, que ja eren presents en etapes anteriors. En el nord, entre l'any 5000 i 6500 a.C. Figuren el desenvolupament de l'artessania, l'ús del torn per a la fabricació de ceràmica, la metal·lúrgia del conreu i la utilització de mètodes d'endevinació.

Es van fer ús de tires de bambú per escriure els primers llibres xinesos que han sobreviscut (és possible que hi haguessin llibres escrits sobre seda, però no han sobreviscut). És lligaven aquestes tires de bambú amb cordes per enrollar-les. Més endevant es feien amb seda i amb paper. Els textos més importants es van inscriure en pedra i es van expossar en llocs públics. L'últim avenç tecnològic seria la invenció de la imprenta. Aquest procés comença en la xilografia, quan es va inscriure tot el text d'una pàgina en un bloc de fusta, al revés, per poder reproduir-la indefinidament, i va acabar amb la creació de blocs individuals per a cada paraula escrita. Aquest procés començà fa més o menys uns 1.500 anys a la Xina (fa poc més de 500 anys a Europa).

Curiositats:

Signes: Dues dones juntes volia dir "discussió", "discordia". Aquest fet ens diu molt sobre la sicologia de l'antiga cultura xinesa, perqué una dona es trobaria subordianda a la seva sogra, i, aquesta subordinació comportaria conflicte.

D'altra banda, però, tres dones juntes volia dir "traïció", traïdor, perqué un home que pretenia convèncer a tres dones diferents que les estimava totes per igual, o que pretenia mantenir moltes dones, seria un home de molt poc fiar.

Una dona al costat d'una mà, damunt d'un cor. "Dona"més"mà" volia dir "criada", "minyona". Amb l'adicció del cor, què indica emocions o sentiments. En aquest cas, descobrim una paraula que vol dir "ira", "fúria"(com a conseqüència de la frustació de la dona sentia a l'antiga societat xinesa).

L'escritura en el bronze:

Es van inscriure textos als objectes de bronze utilitzats als ritus del culte dels avantpassats. Aquests documents antics són una font molt rica per a la reconstrucció de les estructures socio-econòmiques, polítiques i religioses de la més antiga societat xinesa.

Fets importants:

La rebelió dels boxers:

A finals del XIX, bastants països europeus tenien drets comercials en Xina i controlaven algunes regions del país. Els patriotes xinesos es van oposar a la dominació estrangera, i al 1900 va estallar una sublevació dirigida per una secta denominada "dels punys armoniosos", traduïda lliberament a l'anglés per la paraula "Boxers" (boxejadors).

Els "boxers" van atacar als europeus en varies ciutats. A la capital, Pekín, van cercar totes les embaixades estrangeres on s'havien refugiat més de 3.000 europeus i cristians xinesos. L'assedi va durar 55 dies, fins que un exèrcit internacional integrat per Alemanya, Australia, Estats Units, França, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i Rússia va sofocar la rebelió.

Més de 200 europeus, entre ells l'embaixador alemany, així com milers de cristians xinesos, van morir a mans dels "Boxers". Les potències extrangeres van impossar a Xina condicions humiliants, encara que, gran part d'aquell diner es va tornar o no es va reclamar.