Els asteques tenien 1.600 déus, un per cada aspecte de vida. Els adoraven en privat en altars i també cel.lebraven rituals dirigits per sacerdots amb balls, representacions dramàtiques, sacrificis humans,... En ocasions la gent, crucificava a més de cents víctimes en un sól dia en ofrena als déus.

La gent menjava: tomàquets, “tortitas”, blat de moro, mongetes, cacahuets i també insectes petits com: orugues, mosques, cucs, cap-grossos,...

Els pares castigaven els fills posant-los a sobre d' una fogera amb “chiles”.

Els asteques escrivien amb signes, noms d'objectes: ganivet; elements: el vent; animals familiars: conills, serps, gossos, àligues,...

Escrivien llibres, semblants als còmics moderns, estàven fets amb llargues tires d'escorça d'arbe o cuir plegades en pàgines i protegides amb tapes de fusta. Eren bons artesans. Feien uns temples que semblaven piràmides.

Vestien amb trossos de roba i vestits i llargues capes de diferents colors, i amb brodats de signes i diferents dibuixos. També alguns asteques portaven barrets i plomes enganxades al cap, i duien el cavell llarg, però alguns el portaven recollit.

Tenien un calendari especial, amb uns dies assenyalats com per exemple: aguila, cocodril, canya, casa, cerbol, flor, jaguar, conill o llebre, mico, gos, serp.

Escribes: Els escribes asteques escribien amb signes i dibuixos, elsaconteixements històrics, polítics i religiosos. Més tard van ensenyar als sacerdots espanyols a llegir els seus códics. Gràcies a ells coneixien la cultura Asteca.

Guerrers: Els guerrers asteques només tenien arcs, ondes, llances i espases de pedra per lluitar. Tanmateix el seu gran nombre, la seva valentia i el seu ingeni, es van convertir en enemics temibles i impresindibles.

Aliats: Els asteques no havien pogut dominat Méxic sense la valuosa ajuda de dues ciutats veïnes: Texococo i Tlacopàn. Aquesta triple aliança semblava invencible.

Traductora: Els caps “tabascos” li van donar a Cortés una esclava, que parlava maya i náhuatl, Doña Marina. Ella i Aguilar, un nàufrag espanyol que parlava maya, traduien a Cortés.

Testimoni: Bernal Díaz del Castillo era un soldat de 26 anys que va combatre amb Cortés. Més tard va escriure un relat de tot el que havia vist, anomenat: “ La conquista de la nueva España”. En aquest llibre s'inclouen diverses cites de la seva obra.

Soldats: Cinc-cents vuit soldats espanyols van navegar a Méxic des de Cuba. Molts van vendre les seves granjes per comprar armes i un caball. Es van allistar atraïts per l'or i per la promesa de terres si la expedició tenia éxit.

El Cap: Herán Cortés va néixer en Medellín i va estudiar dret en Salamanca. Quan tenia 19 anys va navegar al Carib, a on es va convertir en granjer a l'illa La Espanyola. En 1519 el governador de Cuba el va anomenar cap de l'expedició a Méxic.

Temps situació:

Van estar des del segle XIV fins el segle XVI.

Aztatlan estava situada en una illa de la llacuna de Mexacaltittan a la costa de Nayarit que el grup va sortir d'allí.

Fets culturals:

Introducció dels déus: Quan els asteques derrotàven un poble agafaven les orelles locals com trofeus i adaptaven els seus déus. D'aquesta manera van pujar el nombre de déus asteques a més de 1.600. Tot hi així, solament uns quants déus eren celebrats amb festivals anuals importants.

Els déus: El déu més importants per els asteques era el déu de la pluja, ja que en depenia la fertilitat de les collites.

El déu Huitzilopochtttli és el déu de la guerra i el sol, era especialmet sagrat en Tenochtitlán.

El déu Tláloc és l'antic déu de la pluja i la fertilitat, era adorat junt a Huitzilopochtli a la Gran Piràmide.

El déu Tezcatlipoca o “ mirall fumador” controlava el destí de tots i a lo millor era el déu més poderós.

El déu Quetzalóatl una serp amb la cua de plumes de l'ocell quetzal representava al déu de la naturalessa, també era el títol donat als dos “pontífices màxims”.