EL PORTAL DEL ROSER I MURALLES. El Portal del Roser dona accés a la ciutat pel costat oest, Està flanquejat per l'entrada al Passeig Arqueològic i per una de les sis portes ciclops practicades en el sòcol megalític de la muralla romana.



VISTA AÈREA DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA. Començada a construir al final del segle XII, va ser consagrada l'any 1331 i es va concloure en la seva major part a mitjans del segle XIV, La seva estructura es d'estil romànic cosa que li confereix la seva característica fermesa, un cop avançada, l’obra s'adaptà al gòtic, finalitzant-se amb aquest estil, de manera que ambdós estils conformen la seva arquitectura i decoració. De la façana, que va quedar sense acabar, destaca la Verge del mainell del portal major. A l'interior, els retaules de l'Altar Major (s, XV) i de la capella dels Sastres (s. XIV), així com el sepulcre de Joan d'Aragó, patriarca d'Alexandria.



TORRE DELS ESCIPIONS. Monument funerari del segle I d.C. de més de nou metres d'altura amb una forma quadrangular i format per tres cossos superposats i separats per moldures. Es troba junt a la Vía Augusta, 3 kilòmetres al nort de Tarraco.



TORRE DE MINERVA (segle II a.C.). Pertany a les muralles de Tarraco. Consisteix en un cos principal de grans blocs i un cos superior de carreus encoixinats. A la part superior s’hi observa part del relleu de la deessa Minerva. L’altra característica d’aquesta torre consisteix en un seguit de relleus esculpits en els grans bocs de pedra que reprodueixen uns caps de persona, probablement els enemics vençuts. La presència dels relleus de caps humans i de l’efígie d’un llop són una mostra de l’assimilació d’elements etruscos o ibers a la tradició romana.



EL FÒRUM PROVINCIAL. El fòrum provincial estava format per dues grans places: una dedicada al culte imperial i l'altre dedicada a l'administració. Les dimensions d'aquesta darrera eren tan considerables que la converteixen en la placa pública mes gran del mon roma, de fet, els seus vestigis s'escampen per una bona part del nucli històric.



TORRE DE L'ARQUEBISBE (DETALL DE LA MURALLA). Primera de las torres que es troben al passeig de la muralla. Rep aquest nom pel Palau Arquebisbal que té adosat pel seu costat interior la muralla. Conserva la part inferior romana, construida amb grans blocs de pedra. La resta de la torre és de l'època medieval (segle XIV).



EL PASSEIG ARQUEOLÒGIC. En aquest recinte que rodeja part del nucli històric es pot visitar la muralla romana, que no únicament es el monument mes antic de la ciutat sinó que es considera la muralla romana mes antiga d'Hispània. Va ser construïda a partir de finals del segle III a.C., i en un primer moment la muralla tenia uns sis metres d'alçada i estava realitzada amb grans blocs de pedra. Les tres torres conservades al passeig també pertanyen a aquesta primera etapa. Probablement a mitjans del segle II d.C. la muralla es va ampliar, la seva alçada va augmentar fins als 12 metres i els paraments es realitzaren amb un sòcol de grans pedres irregulars sobre els que s'alçaven els paraments de carreus. La visita al passeig es completa amb les fortificacions posteriors, datades entre els segles XIV i XIX.



TORRE DE CABISCOL. El cos principal es va bastir amb la mateixa tècnica que la muralla, però a diferència de la d'aquesta, les torres tenien un cos superior construït amb grans carreus, de manera que eren més altes que la muralla per defensarla millor.Al costat de cada torre hi havia originalment una porta de petites dimensions.



EL CIRC ROMÀ. Edifici destinat principalment a les curses de carros (bigues i quàdrigues), va ser construït a finals del segle I d.C. en època de l'emperador Domicià i formava part del conjunt d'edificis vinculats amb el consell de la província que ocupaven la Part Alta de Tarragona. Del circ es troben musealitzats per ta visita la zona de ta corba i part de les grades a la placa Sedassos i al carrer Trinquet vell, però moltes de les seves estructures en mantenen a l'interior dels comerços i habitatges de la zona. Aquesta particularitat fa que es consideri el circ de Tarraco com un dels mes ben conservats d'Europa Occidental.



MAQUETA RECONSTRUCTIVA DEL FÒRUM PROVINCIAL DE TARRACO: àrea sacra amb temple de culte imperial d'ordre gegant (en la part alta), gran plaça de representació amb estàtues dels flamines i circ en posició transversal (en primer térme).



L’AMFITEATRE ROMÀ. Edifici on es realitzaven els espectacles sagnants, lluites de gladiadors i caceres d'animals principalment. Va ser construït a inicis del segle II d.C. i reformat en el 218. L'any 259 fou escenari del martiri del bisbe de Tarraco Fructuós i els seus diaques: Auguri i Eulogi. L'excepcionalitat de l’amfiteatre consisteix en que sobre l'edifici romà s'hi va construir una basílica al segle VI dedicada als màrtirs, a la qual s'hi va superposar una església romànica del segle XII dedicada a la verge del Miracle.



EL PORTAL DE SANT ANTONI I CREU DE TERME. Porta d'entrada al recinte emmurallat pel costat de llevant, practicada a l'antiga muralla romana. La creu, que indicava l'inici de la ciutat, es del segle XVIII.



LA PLAÇA DE LA FONT. Conjunt arquitectònic del segle XIX, emplaçat sobre el Circ Roma. Està embellit pel palau neoclàssic en el qual s'ubica l'Ajuntament. Es lloc de celebració d'actes oficials i populars. Anteriorment s'anomenava Plaça de la Constitució; la seva denominació actual s’inicia, a nivell popular, a començaments del segle XVIII.



Basílica visigòtica instal·lada al segle VI a la arena de l'amfiteatre de Tarraco, lloc del martiri el 256 d.C. dels sants Fructuoso, Augurio i Eulogio. Sobre les seves runes es va construir al segle XII una eglèsia romànica dedicada a la Virgen del Milagro.



EL TEATRE ROMA. Va ser construït en època d'August i es troba molt pròxim al Fòrum de la ciutat amb el que formaria un gran conjunt monumental. A un dels seus costats ni havia un gran nimfeu que constava d'una gruta artificial, un estany i basaments amb grans capes de pedra. Va ser monumentalitzat al segle II d.C. i després d'un incendi al segle III va deixar d’estar en funcionament. El de Tarragona es l'únic teatre romà conegut a Catalunya.



ELS PORXOS GÒTICS. En el mateix centre de la Part Alta, els porxos gòtics del carrer de la Merceria son un interessant exemple d'arquitectura civil gòtica.



EL PRETORI. Torre romana amb alteracions medievals i que originàriament era un dels angles de la placa del fòrum de la província. Contenia al seu interior una gran escala que tenia per funció comunicar els diferents pisos de la gran placa porticada. La cronologia de la construcció d'aquest fòrum se situa aproximadament a partir de l'any 70, moment en el que els ciutadans de les ciutats de l’Hispània Citerior reberen de Roma el dret llatí. Aquest fet va influir de manera determinant en la construcció del fòrum provincial i en el qual s'hi reuniren anualment els representants de les ciutats de tota Hispània Citerior.

Mitjançant una escala de cargol o bé accedint per l’ascensor s’arriba al terrat de l’edifici, des d’on es pot contemplar una panoràmica de la ciutat, en la qual destaca la vista sobre l’Amfiteatre, la capçalera del Circ i la Catedral.



L' EMPERADOR AUGUSTO. Durant els anys 26 i 25 a.C. la ciutat de Tarraco va rebre la visita de l'emperador Augusto, des d'on va dirigir les campanyes militars a la costa cantàbrica. En aquests anys va rebre un fort impuls urbanístic amb la construcció del teatre i el fòrum, nucli social i polític de la colonia.



EL BARRI JUEU. Dos petits carrers i una placeta es recorden el que degué ser el lloc de residència dels jueus de Tarragona, el call medieval. Es un dels racons amb gust de la Part Alta.



LA LLOBA CAPITOLINA: És una de les còpies de la que es troba a Roma.La ciutat de Roma va fer ofrena d’aquesta estàtua a la ciutat de Tarragona el 1970. El bronze recorda els mítics fundadors de la Ciutat Eterna, Ròmul i Remus, que salvats del riu Tíber, foren alletats per una lloba. Ambdós bessons després fundaren Roma.