L'
amfiteatre de Tarraco va ser un gran espai d'espectacles que es
troba situat en un espai d'extramurs de la ciutat, al costat del
mar.
El terreny escollit per a la seva edificació es
trobaba molt a prop d'una de les portes de la ciutat, el que feia
que fossi molt més accessible; a més, és el
lloc idoni per estalviar esforços econòmics ja que
es va aprofitar la forta pendent per a edificar bona part de la
càvea.
L'edifici s'ha deteriorat molt amb el pas del temps, però encara ens permet conèixer les seves característiques. Fou construit a principis del segle II d.C. per un "flamen provinciae Hispaniae citerioris" (càrrec religiós romà). La seva forma d'elipsis descriu la seva àrea central (arena) on es portaven a terme el jocs. Estava limitada pel mur del podium i oberta en els extrems del seu eix longitudinal per dos portes.
En
aquesta zona presentava unes galeries subterrànees
anomenades "fossae" que es creuaven en el centre de
l'arena. Servien per a les estàncies dels gladiadors i la
ubicació de montacargues que pujaven els animals i els
escenaris.
La càvea
estava dividida en tres sectors diferents i separats entre sí
per pasadissos i petits murs que permitien la distribució
i ordenació jeràrquica dels espectadors segons la
importància del seu estatus social.
No es té
molta informació sobre la façana, formada en un
ordre d'arcs que descriuen el seu perímetre amb dos grans
portes d'accès anomenades "Triumphalis" (accés
de la procesió inaugural) i "Libitinensis"
(sortida dels cossos morts).
1. Arena
2. Cavea
3. Entrada a l'arena
4. Escala d'accès a les grades superiors
5. Entrada a la càvea
La
seva funció principal era la celebració de dos
tipus d'espectacles: lluites entre gadiadors i amb animals
salvatges. Tenia una capacitat aproximada de 14.000 espectadors i
podia estar cobert amb una lona.
Tambè fou l'escenari
dels martiris dels primers cristians tarraconins. Després
d'abandonar-se al segle V, es va construir, al lloc on
suposadament van morir el màrtirs, una basílica
visigòtica.
