Jocs Tradicionals.

JOCS TRADICIONALS

EL DOMINÓ

El dominó va néixer a la Xina l'any 1120, i va arribar a Europa segles després per entretenir a nobles i plebeus. Actualment, és el joc preferit de milers de persones de tot el món i la font perfecte d'inspiració de gran quantitat de matemàtics.
Hi ha molts tipus de jocs amb el dominó pero el més evident és el dominó amb parelles, que consisteix en: la conformació de dos equips formats per dues persones, per enfrentar-se en la taula de joc cada un amb set peces a la mà, e ls participants es disposen davant la seva parella, pensant en el bé del equip. Així, els punts del equip s'obtenen de les victòries d'un o l'altre membre de la parella.

LA CORDA

Es juga amb una corda. Dos jugadors l'agafen un per cada extrem per donar voltes a la corda. Els demés es col·loquen en fila per anar passant a saltar sense perdre el torn, una vegada que comença a saltar el primer. Si un no salta quan li toca, o es dona amb la corda, es para el joc i aquest passa a "lligarse-la", o el que és el mateix, a "donar la corda". Mentre que no salta, els demés canten una cançó i segons com sigui aquesta, es dona a la corda a un ritme diferent. Dins el joc de la corda existeixen moltes varietats, gairebé sempre acompanyada d'una cançó determinada .
Algunes de les cançons de saltar a corda més conegudes són :

LA CUCANYA

Enfilar-se a la cucanya es un dels jocs més típics de qualsevol Festa Major. Tant és així, que, per extensió, el seu nom ha acabat aplicant-se al conjunt de jocs que es practica durant aquest tipus de cel·lebracions.
La cucanya consisteix en un pal d'una alçada variable pel qual cal pujar per aconseguir els premis que hi ha lligats a dalt de tot. Aquets premis poden ser molt diversos: un pernil, llaminadures... o, simplement, tocar una campana col·locada al capdamunt.
Per dificultar l'operació, les cucanyes acostumen a ensabonar-se o untar-se amb llard, de manera que els jugadors han de demostrar una gran força i traça per enfilar-s'hi.
A més de les cucanyes verticals, també n'hi ha d'horitzontals, que giren sobre el seu eix. En aquestes, l'objectiu del joc és creuar-la de banda a banda assegut a sobre sense que la cucanya rodi a fi de no acabar a terra.

ELS DISBARATS

Amb aquest joc us podeu fer un fart de riure sentint les respostes sense solta ni volta.
Els jugadors seuen a terra fent una rotllana. Un d'ells pregunta a l'orella alguna cosa al jugador de la seva esquerra i aquest li respon també a l'orella. Després de respondre la pregunta al següent, i així successivament fins que s'arriba al final del cercle.
Quan tothom ha sentit una pregunta i una resposta de companys diferents, les explica dient "Per aquí m'han preguntat..." i "Per aquí m'han contestat..." per riure amb els disbarats que es creen.


JOCS AMB BALDUFES Fer ballar la baldufa és un joc que demana força traça. Perquè balli ben recte , cal embolicar-la amb un cordill i llançar-la d'una estrebada. Un cop està ballant, es poden fer diferents figures i jocs:

Fer-les ballar:	És el joc més simple de tots. Els jugadors fan ballar les seves baldufes alhora per veure quina és la que dura més estona.
Fer-la saltar:	Mentre la baldufa balla s'envolta amb el cordill, que es va estrenyent poc a poc fins que la punta de la baldufa queda subjecte. Aleshores es llança la baldufa cap a munt i es deixa caure a terra perquè continuï ballant. Els més traçuts la recullen a la mà sense que deixi de ballar o fins i tot la mantenen girant uns segons a sobre del cordill.
Agafar-la amb la mà:	Mentre la baldufa balla, s'obre la mà amb els dits ben separats, es col·loca a terra, amb el palmell mirant amunt, i es va apropant a poc a poc a la baldufa fins que aquesta s'enfila al palmell. Si balla amb prou força es pot passar a la mà d'un altre jugador.
Esquerdar baldufes:	És un joc força brusc que consisteix a llançar la pròpia baldufa contre qualsevol altre que estigui ballant amb la intenció d'esquerdar-la amb un cop de punta.
Flendi de baldufes:	Es marca un cercle a terra i tothom fa ballar la seva baldufa adins. Quan una baldufa surt del cercle tot ballant, l'amo l'agafa i la torna a llança una altre vegada intentant treure una de les que hi ha dins el cercle. Les que s'aturen a dins el cercle no es poden retirar fins que algú no les treu amb la seva. Si un jugador aconsegueix treure'n una, se la queda. De vegades, només es pot llançar la baldufa si abans ha estat recollida amb la mà mentre balla.

ARO

Aquest joc és individual.
Està fet d'un aro metàlic, un alambre fort i està forrat amb plàstic de colors.
El joc consiteix en rodar l'aro al voltant del teu cos, el pots rodar: al peu, al braç, al coll, a la cintura, ...
Normalment es fa rodar a la cintura perque és el lloc més fàcil.
Pots fer competicions amb els teus companys o companyes a veure qui aguanta més sense que se li caigui al terra, també es pot posar al terra dret i llançar-lo cap al davant i que després torni cap a tú.

EL MOCADOR

El mocador es juga amb dos grups iguals numerats els seus participants.
En la línea central es col·loca el qui subjecta el mocador, 9 metres a la dreta un equip darrera de la seva línea, i a 9 metres a l'esquerra l'altre equip darrera de la seva línia.
Qui subjecta el mocador diu un nº, i surten un de cada equip amb el nº corresponent.
Davant el mocador es paren procurant agafar-lo sense passar la línia i emportar-se el mocador al seu camp sense ser tocat pel jugador contrari.
Així es continuará fins que un equip es quedi sense jugadors.
Quan un equip ha perdut diferents jugadors es reajusten els números, a l'equip que té menys jugadors un jugador pot tenir diferents números.

ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT MOLT

ANDREA I LYDIA