Amanita caesarea - "Seta de los Césares" Aquesta espècie pot trobar-se sota encines, alcornocs, castanys i robles, i també a boscos de coníferes. És un excel·lent comestible, podent-se menjar crua, amb una miqueta d'oli, sal i llimona. Pot confondre's amb l'Amanita Muscaria (tòxica), que conté àcid iboté, de efectes al·lucinògens; la seva ingestió ocasiona greus enverinaments, en ocasions mortals.

Xerocomus badius - "Boleto bayo" Creix en sóls àcids, en boscs de coníferes.També en gtrups d'arbres resionossos de més de 60 anys, on neix a la base dels troncs. Es un bon comestible, poseeix un fort aroma i està indicat per tot tipus de preparació i com a condimient per a sopes i salses.

Suillus luteus - "Boleto anillado" Bolet de pi i sóls àcids, creixen amb pins d'acícules dobles. Comestible, la seva carn es molt tendra i es descomposa amb facilitat, no apte per ser dessecat; en el moment de recolectar-lo és precís treure-li el mucílag i la cutícula. Al igual que el Boletus bellinii, no es té que ingerir en grans quantitas, ja que poseeix propietat laxants.

Leccinum scabrum - "Boleto del abedul" Creix de vegades sota els castanyers, però principalment sota els abéduls, dón deriva el nom. Comestible, es pot fregir. No apte per ser dessecat, la carn es tova i s'ennegreix amb la cocció.

Agaricus campester - "Champiñón de campo" Neix en prats, però principalment en els llocs que han estat adobats. És un excel·lent comestible, amb dierses maneras de cuinar-lo. La seva carn és blanca. Té un sabor agradable i un olor a prunes panses.

Russula cyanoxantha - "Seta de cardo¨ Es troba en boscos de coníferes, en camins sense vegetació i també entre la molsa i l´herba, en sóls variats, terrenys calcàris o silícics. Excel·lent comestible, es un dels bolets més sabrosos i apropiats per a tot tipus de plats; apte per dessecat. La carn és blanca, de vegades rossada i té un olor dolç d'avellana i un sabor dèbil.

Lycoperdom perlatum - "Pedo de lobo" Està present en grups nombrossos en boscos de coníferes y de caducifòlis, en prats, igual en terrenys plans que montanyosos. Comestible mediocre; només els exemplars joves, de carn blanca, s'utilitzen per amanides.

Pleurotus ostreatus - "Seta de ostra" Creix a troncs i tocons d'arbres de fulla caduca, àlams, nogals, etc.,rarament a pins. El color marfil els caracteritza freqüentment. Es perfuma segons el lloc on creix, tenint sempre un olor fi i agradable. És un bon comestible si s'agafa jove, abans de desplegar-se el barret.