El primer que ens crida l'atenció dels bolets és la seva gran diversitat. Els bolets poden prendre forma de paraigua, de copa, de petxina, de porra, de corall, de bossa, de costra o de cassola.

El bolet és l'aparell reproductor d'alguns fongs. La sea funció és produir un nombre molt gran d'espores, partícules miniscules que viatgen per l'aire i que si cauen en el lloc apropiat germina.

De la germinació d'una espora apareix la hifa, una mena de subtil tubet, com unb cabell, que creix, es ramifica i penetra en el substrat on iu. El substrat és el lloc d'on el fong treu els nutrients que necessita per a desenvolupar-se.

El substrat pot ser el terra del bosc, la fusta morta, les fulles, els fruits, o les pinyes caigudes, un munt de palla o una pla de fems.En tots aquets llocs les hifes treuen l'aliment, creixen i formen una mena de teranyina densa, com ara una massa de cotó fluix, anomenat miceli. Quan les condicions ambientals són favorables, com passa ala tardo, amb la majoria dels fongs del nostre país, i depèn de quines espècies de bolets a l'estiu, el miceli que viu en el substrat produeix bolets que surten a l'exterior.

Els bolets són els encarregats de produir novament espores i les seves formes tan sorprenents tendeixen a afavorir que puguin ser endutes facilment pel vent.