Donyana: El Desastre Ecològic

treball d'investigació fet per Gemma Viñolas Roig

ESQUEMA Pròleg Introducció L'accident miner a Aznalcóllar L'accident es podria haver evitat Sectors econòmics afectats La resposta científica Conclusions dels informes - Donyana un any després Donyana dos anys després Donyana tres anys després - Conclusions Bibliografia

PRÒLEG El motiu que m'ha impulsat a la realització d'aquest treball de recerca és l'admiració que sento envers la natura. La natura significa per a mi un llibre obert a partir del qual hom pot arribar a captar l'essència de la vida. Arribar a sentir aquesta essència no és fàcil, però es presenta com un repte que només es pot vèncer llegint les pàgines d'aquest llibre. La relació que existeix entre l'home i la natura és molt estreta, de fet tots els éssers vius en formen part i en depenen totalment. Per més que molts pensin estar per damunt d'ella o simplement estar-ne al marge, això no és així. Precisament caure en aquest gran error, pensar que l'home pot sometre i dominar la natura, és la raó que està causant actualment la seva degradació progressiva. I aquest fet no demostra un domini per part de l'home, sinó tot el contrari, perquè quan s'actua sense tenir-la en compte i li provoquen aquesta degradació, immediatament l'home s'està perjudicant a ell mateix. Si bé la natura és tan valuosa, és evident que la seva conservació ho és de la mateixa manera. Sembla ser, però, que l'home ha oblidat aquesta necessitat fonamental, i creient, com dèiem abans, que pot dominar-la, actua tenint en compte únicament els seus interessos. Però malauradament la situació se li està escapant de les mans, i són molts els efectes negatius que estan perjudicant la natura i que a llarg termini (i no tant llarg) influirian sobre ell. Tots aquets efectes negatius es reuneixen en un nom: Contaminació. Aquesta és l'altra cara de la moneda, el pitjor enemic de la natura i de la vida, una bomba destructora que ha creat única i exclusivament l'home , i que està cremant les pàgines del llibre de la natura, i amb les seves cendres, està desapareixent inevitablement tota essència de Vida. Però el treball realitzat no és sobre el problema de la contaminació en general, sinó que s'ha centrat en un exemple concret. Es tracta d'una de les majors fluctuacions mai produïdes a Espanya: l'Accident miner produït a la població d'Aznalcóllar (Sevilla) l'abril de 1998. Les seves conseqüències van ser fatals per a una extensa zona. Els successos van ser especialment amenaçadors pel fet de produir-se molt a prop de Donyana, una zona coneguda a nivell internacional de valors ecològics exepcionals i d'una importantíssima diversitat ecològica. La hipòtesi inicial ja es confirmava: l'home era responsable d'una catàstrofe ecològica de dimensions espectaculars. La natura i la vida de Donyana i el seu entorn en van patir directament les conseqüències.

INTRODUCCIÓ Com ja s'ha dit al pròleg, el treball tracta sobre l'impacte ambiental produït a Donyana i al seu entorn arran de l'accident miner de 1998. Es basa fonamentalment en una reconstrucció cronológica dels successos. En primer lloc, per tal de situar els fets i poder considerar la seva transcendència, es presenten breument les característiques de Donyana i la seva importància ecològica. Després d'aquesta petita introducció, passen a explicar-se els successos de l'accident i els seus efectes més immediats a partir d'una crònica que mostra l'experiència personal de components de Greenpeace durant el primer mes després del trencament de la presa minera. Amb això poden fer-se unes primeres valoracions sobre les nefastes conseqüències del vessament miner. Per tal de contrastar el que va ser amb el que podria haver estat (en el cas d'haver-se evitat l'accident), al tercer punt del treball es constaten un conjunt d'advertències i denúncies que s'havien donat en ocasions repetides des de molt abans de la catàstrofe i que alertaven sobre el perill potencial que representava per a Donyana l'existència tan pròxima de la mina. Per altra banda, en aquest mateix punt s'inclou també informació relativa al mal estat del seu sistema de seguretat, que de no haver estat així, probablement hauria detectat anomalies anteriors al trencament de la presa. Posteriorment, al quart punt, es mostren una sèrie de valoracions referents a les pèrdues dels sectors econòmics de Donyana que es van veure també greument afectats. Seguidament es presenta la resposta científica al problema. Es basa principalment en una síntesi realitzada a partir d'informes tècnics que el Consell Superior d' Investigacions Científiques (CSIC) va dur a terme periòdicament des de l'accident. Aquesta és la part més llarga del treball ja que inclou els estudis d'un periode de 7 mesos que mostren tots els efectes de l'accident en les zones afectades. La part final del treball correspon a les conclusions dels informes i a la valoració sobre el progrés de les àrees contaminades al llarg del primer, segon i tercer any després de produir-se el desastre miner.

CONCLUSIONS  La contaminació minera per efecte del vessament continua sent alta en el primer tram del Guadiamar, mentre que a la zona pròxima a las maresmes de Donyana els nivells de metalls i la comunitat biològica estan en una situació sensiblement millor. El riu presenta, doncs, un gradient, on augmenta la contaminació a mesura que la distància amb la mina malmesa. El mateix passa amb els sòls. Els seus nivells de metalls pesants han experimentat una disminució apreciable, però encara són en molts casos superiors als de llocs no afectats pel vessament. Els sòls més propers a la mina segueixen amb un nivell de contaminació alt. De totes maneres, tot indica una evolució positiva, alguns indicadors, com és el cas dels organismes que habiten a Entremuros i a les àrees menys contaminades del Guadiamar, es mantenen estables, però cap presenta una evolució negativa. Pel que fa a les aus de Donyana, pot afirmar-se que cap població s'ha vist afectada de forma determinant. Encara que en alguns anys va arribar a ocasionar la mort de nombrosos gansos i alguna altra espècie, les dimensions de les poblacions eren tan grans que l'efecte de la contaminació i els metalls pesants no va ser crucial per a la seva persistència. A més en l'últim any, la presència d'aquests metalls ha anat a la baixa. En resum, l'evolució del problema és molt positiva, quedant pendents l'esforç de corregir algunes àrees del sòl afectat i el primer tram del riu Guadiamar. Aquestes conclusion corresponen a les que el CSIC va arribar, com ja hem dit, a l'abril del 2.001, és a dir, tres anys després del tràgic succés que va desencadenar un dels impactes ambientals de més importants magnituds mai vistes al país. Les conseqüències de l'accident s'han pogut avaluar al llarg de tot aquest treball de recerca on s'ha exposat cronològicament el progrès continu de les zones que va afectar. Els resultats dels últims estudis poden entendre's com un missatge bastant esperançador i optimista que ofereixen a Donyana i el seu entorn un futur bastant positiu. S'estima que entre el llot tòxic i les aigües àcides, el vessament va afectar una superfície total de 11.200 hect`rees. D'aquestes hectàrees, aproximadament 3.000 corresponen al Parc Natural de Donyana, on destaca la zona de reserva d'Entremuros. Pel que fa al Parc Nacional de Donyana, on destaca la zona de reserva d'Entremuros. Pel que fa al Parc Nacional, pot afirmar-se que la influència que va patir és pràcticament irrellevant. Tenint en compte l'extraordinària quantitat de residus tòxics que van vessar, pot dir-se que podria haver estat molt pitjor, però de totes maneres no ens podem confirmar pensant que podria haver estat pitjor, perquè el que és segur és que podria haver estat molt millor, començant per evitar el desastre.Aquest va conduir, en un inici, a una total alteració de la zona afectada provocant la mort immediata allà on va arribar, però els seus efectes van arribar més enllà, perquè a part d'acabar infiltrant-se a la cadena tròfica a través d'aus i d'animals aquàtics, principalment, provocaria una greu contaminació als sòls més propers a la mina, així com als rius Agrio, Guadiamar i estuari del Guadalquivir. La restauració ecològica d'aquests àmbits encara no s'ha aconseguit ara, i requerirà molt més d'esforç i molt més temps. El temps, el temps serà l'únic en mostrar realment el fi de la tragèdia, que pel que sembla, ha anat seguint un camí favorable fins ara. Serà necessari l'optimisme i les ganes de donar un final feliç a aquesta història per part de l'home, que si bé va ser el responsable dels successos, també ha estat qui amb més o menys èxit ha provat de recuperar l'esplendor de Donyana i el seu entorn. Les declaracions dels científics són molt positives, però ningú sap del tot cert la manera com evolucionarà tot. El que sí és segur és que s'haurà de segur treballant en les tasques de neteja de sòls i aigües, i dur a terme l'estudi del progrés de les zones afectades fins que sapiguem que Donyana torna a ser el que era.