En el Monestir de Pedralbes hi ha la Col·lecció Thyssen-Bornemisza, que es troba situada a l'antic dormitori de les monges clarisses on hi ha una selecció de 82 obres.

La col·lecció està formada per cinc grups:
  • L'art medieval, amb pintures dels italians, que té com a obra representativa "La Verge de la Humiltat" de Fra Angèlic.
  • El primer Renaixement Germànic.
  • El Renaixement Italià, amb obres des del segle XV fins a mitjans del segle XVI.
  • La diversitat de llenguatges del Barroc, amb obres que formen part de les principals vies d'innovació del segle XIX.
  • El grup del barroc venecià, amb pintures de gènere i d'espais urbans, que il·lustren el més important focus d'activitat del Mediterrani durant el segle XVIII.

 
Els autors principals que s'hi poden trobar són: Fra Angèlic, Bernhard Strigel, Lucas Cranach, Wolf Huber, Dosso Dossi, Lorenzo Lotto, Tintoretto, El Veronés, Ruysdael, Zurbarán, Velázquez, Rubens, Tiepolo, Canaletto i Guardi.
 
QUADRES MÉS REPRESENTATIUS

TRES CAPTAIRES

CERUTI, Giacomo (anomenat "Il Pitocchetto") 1737
Temàtica popular tractada en to de gènere major per a la perfecció tècnica aconseguida, ens presenta a aquests tres captaires, que ens mostren amb dignitat mitificadora els seus pàrracs i pobresa. El to ocre dominant i el verisme extrem són les notes dominants d'aquesta composició de visió moralitzadora i de conmiseració del món de la mendicitat.

LA VERGE AMB EL NEN, c. 1340-1345

DADDI, Bernat
Segurament fou en el seu origen la taula central d'un políptic. En ella es mostra les confluències d'estils que rep Bernat Daddi, que resumeixen de l'art del Trecento italià: el record de la presència volumètrica de Giotto, unit al caràcter decoratiu i amable de l'escola sienesa.

L'ADORACIÓ DELS REIS c. 1520 
MESTRE DE L'ADORACIÓ THYSSEN

Inspirada en un grabat de Wolf Huber, aquesta taula ha sigut asignada a un Mestre anònim denominat de "l'Adoració Thyssen". En ella s'ofereix una curiosa conjunció de formes artístiques nòrdiques i italianes, estant pròxima al paisatgisme luminós i líric de l'escola del Danubi.
En una arquitectura semiderruïda i il·luminada per una llum nocturna, apareixen San Josep (eix central de la composició) adorant al Nen, que està a la falda de la seva Mare. A ambdos costats se situen els reis i al fons Baltasar, vestit de blanc, que inicia un gest de gràcia cortesana. Destaquen els elements anecdòtics, com el gos que ensuma entre la neu.

ANGELICO, Fra (Giovanni da Fiesole, llamado)
La Verge de la Humiltat 1433-1435

Les seves obres es van desenvolupar fonamentalment a la ciutat de Florència, on es va crear un nou estil: el Renaixement. A la seva obra hi podem apreciar la influència goticista del monjo Lorenzo Mónaco, del qual el museu en té una obra: "La Virgen y el Niño en el trono con seis ángeles". Però també va saber assimilar les noves ensenyances renaixentistes de l'espai científic i del volum dels cossos de l'obra de Massaccio.
Aquesta representació de la Verge va ser creada a Siena durant el segle XIV. Representava a la Verge assentada al terra o sobre un coixí donant el pit al Nen, mentre miren a l'espectador i estan rodejats d'àngels. El tema simbolitzava a la Verge com la més elevada de les criatures, i a la vegada, com la més humil. Aquesta visió encaixava perfectament amb les predicacions de dominics i franciscans.

 

CANALETTO (Antonio Giovanni CANAL anomenat)
El Bucintoro a Venècia c. 1745-1750
Canaletto va crear en aquesta obra una de les seves narratives més boniques de tota la seva producció, en la que ens mostra una de les festes més famoses de la ciutat de Venècia: la celebració Bucentauro. El dia de l'Ascenció, el Dux, com a màxim dignatari, s'embarcava a la galera "Bucintoro", la seva nau oficial, escoltat per una cort de gòndoles. En el moment culminant de la cerimònia, el Dux, tirava a l'aigua un anell simbòlic.
El pintor ha representat a l'obra una de les vistes més boniques de Venècia, tratant els edificis amb la precisió que el caracteritza.

GADDI, Taddeo
La Nativitat c. 1325
Taddeo Gaddi assimilà i normativitzà les ensenyances de Giotto, manifestes en aquesta petita taula: l'ordenació de l'espai en bandes paral·leles, l'equilibrada composició a través de les verticals i la creació de les ombres volumètriques dels cosos. La iconografia ens presenta a la Verge en actitut maternal, a un Sant Josep apartat i apesadumbrat i les dues llevadores, Zelomi i Salomé, que, segons els Evangelis Apòcrifes, acudiren en el moment de l'alumbrament, i que contemplen admirades el prodigi del moment.

RUBENS, Peter Paul
La Verge i el Nen amb Santa Isabel i Sant Joan c. 1618
Magistral interpretació intimista de Rubens d'un tema tradicional a la iconografia religiosa. La Verge i Santa Ana, en composició envoltant, contemplen el jugueteig de Jesús i Sant Joanet, que cavalca sobre el xai místic. La bellesa femenina i infantil, el contrast amb la senectut, la vivacitat cromàtica i la sensualitat són les notes dominants d'aquesta atractiva obra, considerada com una de les millors de temàtica religiosa sortides de les mans del mestre.

TIZIANO (Tiziano VECELLI, anomenat)
La Virgen con el Niño c. 1545
En aquesta petita taula, Tiziano ens mostra tota la seva mestria en la utilizació del color, lliure i vibrant, com millor exponent de l'escola veneciana.
La iconografia presenta un especial interès a l'oferir-nos la visió protectora de la Verge, que abraça maternalment al Nen, en actitut exclusivista, com negant-se a oferir-lo com a víctima propiciatòria. La composició triangular dennota la millor època classicista del mestre de Cadore.

  TORNAR