HISTÒRIA DEL MONESTIR DE PEDRALBES El monestir de Pedralbes el va fundar Elisenda de Montcada, reina de Catalunya i Aragó, el 1326. Elisenda es va casar molt jove amb el Rei Jaume II el Just que ja tenia 55 anys. Va ser la tercera esposa del Rei. Era filla del senescal Pere II de Montcada (el futur Pere el Cerimoniós), disputats per l'infant dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes. El qual està protegit per muralles i s'accedeix a ell mitjançant una carreró estret. El monestir es va construir en el barri de Sarrià de Barcelona, al vessant est de la muntanya de Sant Pere Màrtir. Es deia "Petras Albas" i estava habitat per monges de l'Orde de les Clarisses (franciscanes que seguien la regla de Clara d'Assís). La comunitat era formada inicialment per 4 monges, i el 1327 es va intal·lar la mateixa reina, ja vídua, i es va construir un petit palau. Elisenda va morir l'any 1364, i la seva tomba es troba en el presbiteri (part de l'església on està l'altar major). A diverses parts del monestir trobem l'escut heràldic dels Montcada. Un escut format per 8 esferes o cercles daurats sobre fons vermell, i l'escut de Catalunya, escut format per quatre pals vermells sobre un fons groc. La presència d'aquests escuts heràldics esmentats, situats en el lloc on normalment es posen motius bíblics o elements simbòlics, ha fet pensar que potser aquests escuts tenen un significat religiós (relacionat amb els cristians i els cavallers de l'Ordre del Temple del Rei Salomó). La vida de les monges del convent era de clausura, es dedicaven a bordar, pintar, llegir i cantar. Llegien textos de religió, filosofia i ciència, i coneixien els millors artistes del moment. Només mirant el tipus d'activitats que duien a terme ens adonem que tenien un elevat nivell cultural. En la regla franciscana dels franciscans de Sant Francesc d'Assís i de les clarisses de Santa Clara d'Assís la música tenia tanta importància com per tenir una música pròpia de cada monestir. Franciscà és el nom que reben els membres de l'Orde dels Frares Menors (Ordo Fratrum Minorum), fundada per Sant Francesc d'Assís. Se li diu Menors perquè es tracta d'una de les primeres ordes mendicants que, a imitació de Sant Francesc, van renunciar a tots els béns, vivien en la probresa, i recorrien llargues distàncies procurant la conversió dels incrèduls mitjançant la predicació. A través dels segles, les diverses interpretacions de la regla van formar tres branques de l'orde: els Frares Menors Observants, nascuda de les petites comunitats que vivien en "carceri"; els Frares Menors Conventuals, que vivien en comunitats importants o monestirs; i els Frares Menors Caputxins, nombre derivat de capuccio i que són els que observen la regla amb major rigor. Santa Clara, tenia grans qualitats humanes. Era filla d'una família noble, i va néixer a Assís l'any 1194, tretze anys després que Sant Francesc. Va ser la primera deixebla del gran sant nascut també a Assís. L'amistad de Francesc i Clara ha passat a la història com una de les més emblemàtiques amistats cristianes de la història. Clara, amb Francesc, van fundar el segon orde: el de les Dames Pobres, les clarisses. Clara, va passar més de la meitat de la seva vida malalta. I va ser mare i amiga de les seves monjes. Va morir l'any 1253. Sant Francesc va formar tres ordes: els Frares Menors que hi havia tres subdivisions( abans esmentada), les Germanes Clarisses i els Frares Penitents o Terciaris. La branca femenina de l'Orde dels Frares Menors és l'Orde de les Clarisses, nascuda a la matinada del dilluns sant de 1211, cuan la jove Clara, es va fugar de la seva casa i es va marxar a Santa Maria de la Porciúnucula, on l'esperaba Sant Francesc amb els primers companys per consagrar-la al Senyor. Ella tenia 18 anys i acabava de rebutxar a dos joves que li havien propost el matrimoni. Al principi va viure algun temps amb les benedictins (de l'Orde de Sant Benet) del monestir de Sant Pablo de les Abadesses (actual cementiri de la Bastia) i amb les religioses de Sant Angelo di Panzo, fins que es va unir amb la seva germana Catalina (sor Inés, santa com ella) i altres joves. Juntes es van translladar a la iglésia de Sant Damian, restaurada per Sant Francesc 3 anys abans.  Al principi van rebre el nom de les Germanes Menors, però a Sant Francesc no li agradaba aquell nom i al 1217, el va canviar per: Senyores o Dames Pobres. Clara no estava conforme amb les regles que li havien assignat i dos dies abans de morir, va obtenir del mateix Papa la aprovació de "la seva" regla, la primera composta per una dona per a dones. La Regla de Santa Clara, va ser aprobada només en Sant Damian i van ser pocs els monestirs que la van adoptar. Per eliminar aquest inconvenient i donar uniformitat a l'Orde, el protector de les clarisses, Cayetano Orsini, va fer una nova regla que va aprovar el Papa. Degut a la gran varietat de famílies, és difícil fer una estadística fiable, però es pot asegurar que existeixen almenys 800 monestirs, habitats per més de 15.000 filles de Santa Clara. Aquesta és una de les cartes que Santa Clara d'Assís (la primera dona Franciscana), va enviar a Inés de Praga: "No pierdas de vista lo que te has propuesto, ten siempre ante los ojos el punto de partida; conserva lo que has conseguido; lo que haces hazlo bien hecho; no te detengas, sino más bien avanza, con paso veloz y andar apresurado, sin que tropiecen tus pies y ni siquiera se te pegue el polvo del camino. Y no des crédito ni prestes atención a nadie que intente desviarte de tu propósito o ponerte estorbos en este camino con el fin de imponerte que seas fiel a lo que has prometido al Altísimo, con perfección a la que te ha llamado el Espíritu del Señor. (Carta II de Clara a Inés de Praga)" TORNAR