LA VEGETACIÓ DEL GARRAF
 
Treball de recerca
Per Anna Martín i Batet
Dirigit per Xavier Carreras
ÍNDEX
 
1. Introducció
2. Garraf
1. Garraf blanc
2. Garraf vermell
3. Adaptacions al medi
4. Incendis
5. Zona d'interfase
6. Conclusions
7. Mapes i gràfics
8. Bibliografia
9. Il·lustracions
 
INTRODUCCIÓ
 
Aquest treball el realitzo per conèixer millor i més a fons l'entorn natural del massís del Garraf. Saber una mica més sobre la vegetació que ens envolta, les característiques de les plantes i com es comporten, com també els seus sistemes de protecció davant de situacions adverses, etc. Però el principal objectiu és estudiar i esbrinar la zona d'interfase entre el Garraf Blanc i el Garraf Vermell.
En l'elaboració del treball, primer vaig anar a documentar-me una mica sobre aquest tema al Museu de Gavà, el qual té una bibliotec amb una gran varietat d'informació sobre el massís del Garraf.
Després vaig realitzar una visita al massís. Aquesta visita va ser guiada per un biòleg (Damián) que em va comentar la visita indicant-me les espècies vegetals que hi havien. També explicant-me quines eren les seves característiques més essencials i la seva localització. Gràcies a les explicacions del biòleg vaig recollir un gran nombre d'espècies per a assecar-les i elaborar-ne un herbari del massís del Garraf.
CONCLUSIÓ
 
El massís del Garraf presenta diferents tipus de substrats, entre els quals estan el Garraf Blanc i el Garraf Vermell que són els estudiats. Cadascun d'ells té les seves característiques pròpies.
El Garraf Blanc, que ocupa la major part del massís, presenta un sòl que presenta calcàries i dolomies. Aquest territori dóna la sensació que és un lloc sec, però presenta una gran varietat de plantes i amb molta frondositat. La comunitat arbustiva característica d'aquesta zona és la màquia, la qual presenta una gran diversitat d'espècies, com el garric, el margalló, el llentiscle, el càrritx, l'aritjol, el bruc d'hivern, el pi blanc, entre d'altres.
El Garraf Vermell presenta un sòl de color roig ja que presenta gresos silícics i conglomerats. Aquest substrat no presenta gens de calç. L'absència de carbonat càlcic permet l'aparició d'algunes plantes exclusives sobre aquest sòl. Aquesta zona del Garraf s'observa que té menys espècies que el Garraf Blanc. La comunitat arbustiva característica és l'alzinar, on domina l'alzina i el roure. Altres espècies que dominen en aquest territori són l'aladern, el fals aladern, el llistó, el garric (aquest el podem trobar en els dos tipus de substrat), el càdec, la rogeta, l'esparreguera.
Encara que aquestes plantes dominants en els dos tipus de substrat es fa difícil saber quines planes són ben bé les característiques, ja que la vegetació natural ha rebut l'impacte de la intervenció humana, els incendis, les plagues, etc.
Les plantes presents en aquests sòls presenten diferents característiques que fa que estiguin adaptades a situacions adverses, com estar adaptades als incendis.
El massís del Garraf ha patit diversos incendis bastant importants (1982 i 1994). Aquest foc ha tingut un efecte directe sobre les comunitats de vegetació. Gairebé totes les espècies estan adaptades al foc i regeneren o rebroten. Altres espècies, com el càrritx fa que el foc s'intensifiqui i guanyi velocitat i presenta una expansió molt forta.
Sobre la zona d'interfase he pogut treure les següents conclusions:
- El sòl és una barreja entre els dos tipus de substrat.
- Aquesta zona no hi ha cap espècie que inclogui les diferents plantes dels dos tipus de sòl.
- Hi ha una distribució desigual, no segueixen cap esquema.
- En càrritx ocupa aproximadament un 86,4% de la superficie del massís.
- En aquesta zona he trobat bastant de garric i llentiscle, com petits fragments de pi blanc. Això no vol dir que aquesta zona estigui constituïda per aquestes espècies, també es pot trobar petits fragments de farigola, romaní, entre d'altres.
Les persones es preocupen per dir on comença un tipus de vegetació i on acaba l'altre, però és artificial. Jo crec que les espècies s'instal·len i creixen allà on troben les condicions que requereixen sense seguir cap esquema.

 

 

 

 

 

 

 

 TORNAR