LA MUTILACIÓ DE CATALUNYA   Treball de recerca 2000-2001 Per Marcel Carrasco i Messegué Dirigit per Eli Ricart

ÍNDEX:   Introducció Situació geogràfica Context històric Primera Part: El Tractat dels Pirineus - I. Primers intents d'apropiar-se el Rosselló - II. Maniobres a Madrid per separar el Rosselló de Catalunya - III. Nous intents d'apropiar-se el Rosselló - IV. La Guerra dels Trenta Anys - V. Alçament contra els tercios de Felip IV - VI. Més maniobres polítiques a la cort de França - VII. Conquesta del Rosselló - VIII. La conferència de Münster - IX. Gestions pacificadores de Roma i Venècia - X. Conferència de pau a Madrid i desavinença final - XI. Noves victòries militars franceses - XII. Firma del Tractat dels Pirineus - XIII. Noves converses per assenyalar la frontera - XIV. La 'paella' de Llívia     Segona Part: El català a Catalunya Nord - I. Procés de francesització - II. Experiències personals - III. Dades i notícies     Conclusió Documents Bibliografia

INTRODUCCIÓ:   Aquest treball anomenat 'La mutilació de Catalunya', tracta de com una regió força extensa en territori va ser cedida a França per a que la cultura catalana quedés dividida en dues parts, dificultant així el seu desenvolupament. Per l'elaboració d'aquest treball he estat en el lloc més afectat com és la Cerdanya i, especialment, el poble de Puigcerdà, i sobretot durant tot un mes he intentat buscar les arrels catalanes que es pot trobar en la comarca de la Cerdanya francesa. També m'ha estat molt important, familiaritzar-me amb la biblioteca de Puigcerdà, a la què, aprofito per agrair la seva amabilitat i tracte, perquè tota la informació que hi he recercat és imprescindible per a un treball d'aquesta mena. Vaig interessar-me en aquest tema simplement per curiositat, ja que vaig trobar una mica paradoxal que a un Estat tan patriòtic i centralitzador com el francès es pogués parlar el català, un idioma ben petit que no busca la seva expansió, ja que a ningú l'interessa tenint un idioma tan potent com el castellà a la Península. Així doncs, vaig acabar elaborant un treball en què es parlés dels fets que van ocórrer a principis del segle XVII, i que també parlés de manera general de la situació en la qual el català es troba entre els nordcatalans. - Objectius: El treball té com a objectiu buscar una explicació coherent als fets ocorreguts el segle XVII, i mirar de trobar què se'n va fer del català desprès de la ruptura. D'aquesta manera intentaré analitzar com serà ara el nostre petit idioma, en aquesta zona, antic bressol de Catalunya en el Renaixement. Per això buscaré experiències el més objectives possibles, i així fer un anàlisi per veure quin és l'estat actual del català, és a dir, si encara persisteix el nostre idioma per la Cerdanya francesa, i si se sap què va passar uns segles enrere quan va signar-se el Tractat dels Pirineus.

CONCLUSIÓ:   Quan els reis católics, allà al segle XV, pregonaven la dita de 'tanto monta, monta tanto, tanto Isabel como Fernando', és possible que la seva consigna pogués ser respectada durant aquelles primeres generacions, però les dècades van passar i a la Península es començava a homogeneitzar el castellà. Possiblement era normal, ja que el regne de Castella era superior tant geogràficament com demogràficament, però el fet és que el català es va veure molt amenaçat i tot el que va ocórrer durant el Tractat del Pirineus va ser definitiu per desmembrar la unitat catalana, i així donar-li la primera estocada. La segona estocada mortal seria la de l'11 de Setembre de 1714, a Catalunya, i la prohibició del català de Lluis XIV, el 1700 a França. La qüestió que en signar el Tractat fos el Rosselló i mitja Cerdanya qui s'annexionés a França, i no la zona de Flandes, molt més allunyada i més extensa, pot semblar una mica sospitós. Des del meu punt de vista podria donar-se la hipòtesi que França i Espanya acordessin que cedirien el Rosselló per a poder afeblir la força catalana encara més, ja que els podria interessar a totes dues bandes. És força possible que la Guerra dels Segadors en què els castellans van veure un potencial creixent de Catalunya, i que encara tenien en ment, ja que va ser pocs anys abans de la signatura del Tractat, atemoris força a Madrid, fet que podria haver afectat notablement en la decisió de separar Catalunya i, per tant, de mutilar-la. L'Oda a la Pàtria, i el conseqüent moviment de la Renaixença, a més de ser un impuls per a la utilització del català, va suposar la desfeta dels projectes dels Àustries i els Borbons, ja que l'idioma rival a la Península no va acabar de morir, i podria perdurar durant un nombre de segles que encara no sabem on pot arribar. Si Catalunya Nord realment volgués tornar a ser la que era, i mantenir la seva cultura, seria necessari un moviment com aquell. De fet, podria ser més fàcil per a ells, perquè ja tenen un model a seguir que els serveix com a exemple. Però les dades diuen que el 80% de la població està desinteressada per tema, i adopten una postura passiva davant d'aquest. Aquesta dada segurament és deguda a què, al contrari que els espanyols, França va saber com neutralitzar la cultura catalana durant el temps que ha passat des de la signatura del Tractat dels Pirineus, i ara, a Catalunya Nord l'interès per català és molt petit. D'una certa manera podríem dir que, dintre de la injustícia, els catalans d'Espanya vam tenir la sort de no entrar dins l'Estat francès durant la història moderna, perquè si hagués estat així possiblement ara estaríem ignorant com era el nostre antic idioma.

TORNAR