EL CATALANISME POLÍTIC

( I REFLEXIONS SOBRE EL NACIONALISME)

Treball de recerca

Jaume Martínez Valiente

Dirigit per: Núria Palau

 

ÍNDEX:

 

*Introducció

*Secció Històrica

*Àmbit General, els origens del catalanisme

*La industrialització

*Els fonaments de la revolució industrial

*Els canvis al camp

*Creixement demògràfic exponencial

*El transport i la mecanització

*Introducció a la cultura a la industrialització a catalunya

*Una Europa dividida en nacions

*Debat sobre els origens socials del catalanisme

*La marginació política catalana

*Del sentimentalisme regionalista a la proposta nacional

*La Renaixença

*El Federalisme català i el pacte federal de Tortosa

*La catalanofòbia

*La Restauració

*Les Primeres organitzacions de catalanisme polític

*Les Bases de Manresa

*Períodes posteriors a les Bases de Manresa

*La setmana tràgica

*La Mancomunitat

*La Dictadura de Primo de Rivera

*La dictadura franquista

*Entrevistes

*Luís Soler. Representant de CIU

*Antonio Padilla. Representant del PSC

*Sr Yepes. Representant del PP

*Àngels Coté. Representant d' ERC

*Conclusió

*Annexes

 

 

INTRODUCCIÓ:

 

No ha estat fàcil estructurar el treball que us presento. De fet les pretencions inicials han anat cambiant, donant pas a noves perspectives a mesura que anava avançant, de manera que el resultat final ha estat ben diferent del que jo havia previst. Ha estat, doncs, aquest treball una mena d'aventura que m'ha fet descobrir no solament la informació històrica que en ell s'ofereix, sinó el viu i enriquidor que pot suposar una empresa d'aquesta mena.

La meva intenció ha estat intentar mesurar -amb tota la humiltat de món- el sentiment de catalanitat de diveses persones, a diversos punts de la nostra geografia. Si bé allò que podríem denominar "el fet nacional" em cridava certament l'atenció, ha estat una sorpresa el món qu s'amaga darrera d'aquest concepte, i tant per la sev riquesa conceptual i històrica, com per la actualitat -molt cops ben trista- de que és objecte, ha estat profundament enriquidor treballar en aquesta linia temàtica.

La meva intenció inicial era la d'aprofundir sobre el naixement i evolució del catalanisme polític com a base i essència de la peculiaritat dels catalans, però aviat vaig adonar-me'n que tal plantejament hagués estat un tant gris, envers les possibilitats que oferia. Vaig decidir, doncs, sense oblidar la vessant històrica, donar-li un esperit més actual, més viu, introduïnt allò que pensen tant representants de partits polítics, siguen ja nacionalistes o no, com de persones sense cap responsabilitat política i una més aviat escassa cultura sobre la nostra història.

És per aquest motiu que considero el treball que teniu davant, un treball, viu, que ha pres en sí mateix una certa voluntat de direcció. I això no m'avergonya potser per tenir poc clars els objectius inicials, sinó més al contrari, per la força i vigències dels seus conceptes, que podem copçar dia a dia, quasi minut a minut, en la nostra vida quotidiana, en la vida diària de tots i cada un de nosaltres. Sembla ser que els propers anys seran claus en la consolidació del que s'ha anomenat "drets col.lectius", el de les nacions sense estat, potser una de les grans assignatures pendents de les democràcies occidentals. Desprès de la "declaració universal dels drets humans", ha de venir necessàriament una declaració dels drets col.lectius que ampari i legitimi les reivindicacions dels nacionalismes.

CONCLUSIÓ:

No sé si qui va retreure'm que les preguntes eren "capcioses" tenia raó. Jo crec que no. Les situacions que dibuixo no estàn necessàriament tant allunyades de la realitat. Jo no dibuixava un paisatges de guerra i enfrontament, sinó senzillament d'ocupació i de domini. Les respostes sorgien contundents, mostrant la seva disposició a la movilització per lluitar per la recuperació del castellà.

La conclusió que trec de tot això em sembla tant clara, tan òbia que em fa dubtar. Pot ser tan senzill? Prenen més força que mai les paraules "Còm odiem el nacionalisme de l'altre. I còm n'és de just, de natura i de legítim el nostre". Es redueixtot, això sembla, a un problema de sensibilitat. Hom es sensible a les agresions cap a una llengua o cultura determinada, alhora que es insensible o indiferent (potser inconscient) a les agressions cap a l'altre llengua o cultura. Costa d'entendre que en un medi únic i comú, la recuperació (precés de normalització) d'una llengua maltractada passarà necessàriamnet per guanyar terreny a l'altre llengua cooficial. I això sembla que costa molt d'entendre, veient-se com una agressió, vulneració de drets, etc. etc. etc.

Penso que si volem una societat autènticament lliure, des de la que podem mirar el futur sense pors, tots plegats haurem de fer un gran esforç, i els polítics tenen una responsabilitat molt gran. Si es mira la rendibilitat electoral, si segueixen utilitzant-se arguments com el recel o la desconfiança entre catalans, castellans, o extremenys, sinó s'entén que el principal objectiu ha de ser el de començar a crear una societat autènticament justa, sense reminiscències d'opresions històriques, sense llegats de drets adquirits a la foscor d'obscures dictadures, sense privilegis, sense ciutadans de primera y segona fila. El futur està en claudicar de les injustícies. Diuen que les situacions injustes d'avui són les guerres de demà. Un del més terribles problemes que patim a aquest segle, el terrorisme, crec fermament que només podrà ser vençut quan la gent entengui que no es poden edificar nacions sense el consens, sense la voluntad, només per la força. Ha d'haver-hi, per sobre de tot, la raó, el diàleg i la comprensió de tots cap a la diferència dels demés, perque nosaltres i els nostres fills puguem mirar cara a cara al futur sense cap por.