ELEFANT

 

 Els elefants Africans són els majors animals terrestres que existeixen en l'actualitat. Es troben a les muntanyes, boscos o zones pantanoses del centre i sud d'Àfrica.

El seu color varia des de el gris clar al negre (els casos d'albinisme són molt poc usuals). Tenen un cap molt gran i acaba a la part anterior a la seva trompa. La seva pell és gruixuda i molt dura,.. . Les grans orelles que té li serveixen com a òrgan auditiu i evita la calor. La seva vocalització més comú és un ressol. Pesen tonelades, i es mouen quasi en silenci gràcies a que les seves cames enormes acaben en unes esplanades que esmorteixen el roçament al caminar.

Els queixals d'aquests magnífics animals poden arribar a pesar entre 15-25 kg. aproximadament, i també poden arribar als 70 kg., en elefants molt vells. El seu temps de vida és d'uns 85 anys.

Menja gran quantitat de vegetals (fruites, herbes,fulles,..) uns 500kg al dia, els quals agafen fent grans caminates. Són capaços de destruir un arbre i són molt clars a l'hora d'escollir-ne fulla.

Els cadells d'elefant són educats per la mare i el reste de femelles amb gran talent, estan molt vigilats per tots el membres del ramat. Dediquen molts anys, a l'educació dels seus cadells. Aquests cadells arriben a la seva maduresa sexual als 12-15 anys, una vegada l'han assolit tots el mascles són expulsats del ramat.

Solen viure en ramats de vàries families compostes per cadelles i femelles, una dotzena normalment, i guiades generalment per una femella vella. De caràcter tranquil, poden arribar a convertir-se en el seu pitjor amic.

Els elevats preus de l'ivori i la possessió de trofeus com les cames, trompes, queixals, fan possible que continuï la caça per satifer la demanda dels països asiàtics, europeus i americans, com els principals compradors.

 JIRAFA

 

És l'animal més alt del nostre planeta i constitueix una espècie única i irremplazable. Pertany junt amb l'okapi a la família dels giràfids. Està dotada d'un sistema circulatori capaç d'evitar les variacions de pressió i enviar perfectament sang al cervell, tant si té el cap alt o si el baixa per beure. Té només set vertebres al igual que el ratolí, l'home,... però aixó sí, d'uns 25 cm. de llarg cadascuna. La seva llengua protràctil i prensil estava revestida amb una pell gruixuda i dura. Amb dos grans ulls, llargues pestanyes i orelles grans i punxeagudes. Les seves cames traseres són més curtes que les davanteres.

Viuen en ramats de 5-20 individus (avegades més) comunicant-se per gestos, encara que emeten alguns sons. Formats per femelles, críes i un mascle. Els mascles que volen aconseguir el cap han de barallar-se. Encara que no poseeixen una jerarquia molt definida per la qual cosa els grups poden trencar-se espontaniament.

 

Es classifiquen almenys en 3 subespècies (segons la localització, tamany, forma de les taques, número de les banyes, etc.), i totes es troben a l'Àfrica, des de Sàhara fins l'extrem sud del continent, però principalment les reserves naturals de Somàlia, Kenia i Etiopìa. El seus hábitats solen ser llocs oberts amb arbres (tant en la sabana com a l'estepa) per poder defendre's dels seus principals depredadors: el lleons. A l'actualitat no es pot trobar fora de les reserves naturals.

Poden arribar a agafar velocitats de 50 km/h. quan galopeixen, cobreixen un terreny de 4-6 metres en cada galopejada (salt). Descansen i dormen de peus. S'alimenten sobre tot de branquetes i fulles de l'acàcia.

 

 

 HAMSTER

 

 

 

 

 

Un cop adult el hamster arriba a medir 17 a 18 cm. Les femelles poden ser una mica més grans que els mascles. En el pes també s'aprecia aquesta diferencia: la femella pesa entre 150 i 180 grams mentres que el mescle només arriba entre 120 i 17a grams. El cos d'aquests animalets està recobert d'un pelatge espès i suau, generalment més oscur en la zona de l'esquena i més clar al ventre. Aquestes diferències de color es noten particularment als exemplars de la verietat golden (daurat), que és la més semblant a la forma en l'estat salvatge pel color. A l'esquena del hamster gold, el cabell és de color brunyit (d'aquí el nom), amb un fí puntejat de negre, mentre que la panxa és de color crema clar. Existeixen altres verietats, moltes d'elles creades per l'home, aquesta diferencia ha desaparegut en benefici d'un color uniforme de tot el cos (varietat blanca, crema, etc.).

La pell, de color clar, els recobreix abundanment el cos, a tal punt que poden se capaços de moure's amb molta facilitat al seu interior. Aquesta característica es pot apreciar molt bé quan se'ls estan netejant, els pots veure empentant la pell per netejar-la cuidadosament amb la nostra llengua rasposa. Si aixecas un hamster amb la mà, agafant-lo per exemple de la nuca, et semblarà que aixeques un saquet amb uns animalets dins.

 TORNAR