 |
|
|
| TIGRE |
 |
|
Adult: El tigre és el major dels felins vivents i resulta destacat pel ratllat negre de la seva pell. El color de fons varia de groguenc a blanc, les parts inferiors blanques. Les famelles són una mica més petites. Jove: Al néixer, els cadells són cecs, pesen d'1 a 1,5 Kg. i ja presenten el ratllat característic. Obren els ulls als 14 díes i són amamantats durant mes i mig. |
|||
|
Els grans caçadors de l'Àsia Àsia té els dos depredadors més grans del món: el tigre i el lleó. Les topades entre tigres i lleons mai van ser massa marcades ja que els dos caçadors exploten diferents llocs de caça. El lleó prefereix els espais oberts, trobant-se al límit de vegetació tancada en l'estepa arbustiva, poblada de matolls espinosos i arbres. Aquí justament comença el regne del tigre, que pot arribar fins les veritables selves i jungles si bé prefereix zones amb boscos i clarobscuriositat. Entre els felins, la classificació de les espècies resulta realment asombrosa, des d'els petits gats presents a tots els continents i que actuen bàsicament sobre els ratolins, fins als lleons, tigres i lleopards. El tigre generalment només fa la caça. |
 |
|||
|
Les petites diferències anatòmiques bàsiques entre tigres i lleons i les grans diferències superficials, són el color, l'ausencia de melena, així com les marcadíssimes distàncies al comportament social depredador. En definitiva podem afirmar que el lleó és daurat i social perquè viu i caça en les planes obertes; el tigre prefereix la vida solitària perquè actua en espais coberts. Però les diferències no són tan profundes, i aquests felins poden creuar-se en captivitat portan al món mescles híbrides. |
| GUILLOT |
|
|
Una de les espècies més petites de la família dels Cànids, un grup de mamífers que també inclou als llops, coiots i xacals. Els guillots es caracteritzen per tenir les potes curtes, el morro estret i allargat, les orelles rectes i triangulars, el cabell espès, i la cua llarga i espesa. Es distribueixen per Amèrica, Euràsia i Àfrica i habiten en els boscos, matorralls i regions desèrtiques. La majoria de les espècies del gènere al que prefereix el guillot comú presenta una gran versatilitat. L'alimentació dels guillots és molt variada i consisteix en ratolins, conills, ous d'aus, fruita, insectes grans, normalment cacen individualment perquè les preses són petites. Són animals àgils i ràpids, poden arribar a anar fins a 48 km/h durant la carrera. |
||
|
GUILLOT COMÚ També es coneix amb el nom comú de guillot vermell és l'espècie més comuna de tots els guillots. Medeix entre 90 i 105 cm, pesa 7kg i es distingeix per les orelles i els peus que són de color negre, amb la punta de la cua de color blanc. La capa de cabell és, normalment, d'un color castany-vermellós. El guillot vermell es distribueix per Euràsia i al nord d'Àfrica, i desd'el nord de Mèxic fins l'àrtic. Dins d'aquesta àrea hi han diferents varietats de guillot vermell i les del sud són més petites i tenen els cabells d'un color més clar, i les que es localitzen al nord són més grans, amb els cabells més obscurs i espesos. El guillot platejat, una varietat de guillot comú, es valora pel seu cabell negre i blanc. |
|
||
|
Gràcies al seu caràcter cautelós i molt observador, gran oïda i olfacte, el guillot pot viure en llocs habitats pel ser humà sense que aquest adverteixi la seva presència. Les granjes amb bosquets i els camps de cultiu oberts els ofereixen una bona cobertura i molts roedors , en especial ratolins de camp. Els guillots comuns van ser introduïts a Australia per controlar la plaga de conills. Quan s'emparellen, els guillots ocupen un territori de 3 a 8 km2. S'emparellen a mitjans d'hivern. A la tardor, els progenitors obliguen al guillot jove a que deixi el territori familiar. Es creu que els guillots comuns s'emparellen per tota la vida i arriben a viure uns 12 anys. |
| GAT |
 |
 |
El gat es capaç d'adoptar dos estils de vida diferents: l'un solitari i territorial, i l'altre més social en el qual pot formar grups numbrosos. En general, la densitat de població dels gats és major en zones urbanes que en àrees rurals. El gat ha estat descrit com una espècie amant de la vida solitària i territorial. Aquesta ha sigut la conclusió a la que han arribat els científics que han estudiat el comportament dels gats en l'estat salvatge o semisalvatge. En canvi, els amants dels gats saben molt bé que són felins i són capaços de compartir un mateix territori i viure en pau. Quina de les dues observacions és la correcta?. Són els gats animals amb dues cares? |
|||
|
Imatge: representació esquemàtica de l'organització territorial dels gats en llibertat. Els territoris dels mascles mai es solapen i el mateix passa amb les femelles. L'explicació d'aquesta aparent contradicció es troba en la flexibilitat del sistema d'organització social dels gats per adaptar-se millor a les condicions de l'entorn. En general, quan l'aliment es distribueix de forma dispersa, els gats tendeixen a una vida solitaria. Per el contrari, quan apareix una font d'aliment abundant, els gats relaxen la seva tendencia territorial i accedeixen a compartir-la amb altres membres de la seva espècie. |
|
 |
| TORNAR |
