|
|
|
| BALENA |
 |
|
|
Les balenes són els mamífers més grans de la Terra. Són gegantins i fascinants però només hem après a matar-les. Tot el que hem après d'elles l'hem utilitzat en la seva contra. Per exemple, hem après que si arponegem una balena, tots els adults l'envolten per protegir-la. Així és més fàcil caçar als adults. El que no es sabia és que aquests grups estan formats per individus amb un gran i complex cervell, i que estan units entre ells per estrets lligams socials. Per a l'home només han sigut gegantines masses de carn i greix de les que extraïem oli i combustibles. Durant anys els hem seguit per mars i oceans. Mai ens ha importat si aquests animals podien proporcionar-nos coneixements o informació. | |||
|
Sempre hem cregut que estàvem per sobre d'elles, però quan decidim estudiar-les ens adonem que inclús poden arribar a ser més intel·ligents del que ens pensàvem i llavors arribem a la trista conclusió de sempre en la que ens fem la mateixa pregunta: ¿és massa tard? fins que no hem sigut capaços d'endinssar-nos a la mar, no ens hem adonat de que el món de les balenes és increible i meravellós, i un cop en aquest habitat, ens hem quedat perplexos al comprendre que només hem començat a conéixer el secret de les balenes. Com hem dit abans, la balena és l'animal més gran que existeix avui dia, sobre això no hi ha discusió. El seu cor i el seu pes, són de la mida d'un cotxe utilitari i el seu cos està recobert d'una espessa capa de greix que li permeteix mantenir-se a temperatura corporal entre els 36 i 37 graus, inclòs a les aigües molt fredes. |
|
|
|
|
|
Característiques bàsiques Tursiops Truncatus Medeixen entre 1,5 i 4 metres, el seu pes es troba entre 130 i 300 Kg. No existeixen diferències destacables entre femelles i mascles, encara que arriben a proporcions millors. Poden arribar a velocitats impressionants fins 50 Km/hora i una velocitat "creuer" de 25 a 30 Km/hora. Són exel·lents nedadors; arriben a baixar més de dos-cents metres però normalment no sobrepasen els trenta. El temps d'apnea depèn de l'activitat que estigui realitzant però poden arribar als 20 min. en estat de relaxació total. Dormen de tres a quatre hores en cicle diari, normalment de nit, mostren una contínua activitat la resta del periode, ja sigui jugant, caçant o simplement desplaçant-se d'un lloc cap a un altre. Són tremendament solidaris, i no abandonen a un amic ferit o malalt; en cas d'atac d'un depredador major, disposen de tàctiques defensives en equip per evitar tal agressió; alguns hauriem d'aprendre certes conductes socials. |
||
|
Alimentació Tenen numeroses dents en la mandíbula superior e inferior, però no són utilitzats per mastegar, aquests mamífers, agafen i s'empasen l'aliment sencer. El tipus de menjar varia segons l'especie, des de diferents tipus de peçes fins cefalópids; però en el cas que ens ocupa, (Tursiops t./ Dofí mular), la seva alimentació es basa en caballes, Scomber japonicus, sardines, Sardina pichaldrus, i chicharros; rodeixen els cardúmens més o menys grans i camb un esmedrat treball en equip, van rodeijant i caçant als individus que es van separan del grup; aquesta activitat pot durar hores. Es calcula que poden menjar un 10% del seu pes en un cicle diari i probablement repartit en varis menjars. Mirant la regió ventral dels dofins podem comprobar el sexe de l'animal. El mascle té dos obertures longitudinals sent la més cercana a la cua del anus i la següent la cavitat genital. Les femelles tenen les mateixes obertures però estan més cercanes entre sí, practicament no s'aprecia qualsevol distanciament, i cadascun dels laterals de la cavitat genital podem veure dos petits plegs que és on s'oculten les mares. |
|
| FOCA |
 |
|
El vell marí és una de les deu espècies més amenaçades del planeta. Una epidèmia n'ha reduït aquest estiu a menys de la meitat, la colònia més important, a la costa de Mediterrània. Quan al 1992 un equip de biòlegs espanyols van localitzar la colònia de vell marí (Monachus) més nombrosa en el litoral atlàntic descoberta fins llavors, es va trobar la possibilitat de supervivència d'aquesta foca, que té el desgraciat honor de constar en la llista de les deu espècies més amenaçades del planeta. El descobriment va encapçelar
un projecte dirigit a esbrinar la manera d'evitar l'extinció
de l'única foca de la Mediterrània. Aquest estiu,
però, una greu epidèmia ha precipitat l'espècie
a un futur encara més incert. Els científics treballen
ara, contra rellotge, per salvar el vell marí d'una extinció
segura. |
|
|||
 
|
Fins ara la població mundial d'aquest mamífer es reduïa a unes desenes al mar Negre, entre 100 i 150 en illes turques i gregues i unes 15 a Madeira. Segons Àlex Aguilar, professor titular de biologia animal de la Universitat de Barcelona i membre del projecte, "cap d'aquestes poblacions té, en principi, capacitat per recuperar-se, ja que estan massa fraccionades". Al nord d'Àfrica, però, la situació va resultar esperançadora. Paradoxalment, la guerra entre el Marroc i el Front Polisario per la soberania de l'antiga colònia espanyola del Sàhara i la inaccessibilitat de l'indret van convertir la colònia de cap Blanc en un santuari per a aquesta espècie. Fa tres anys es va encetar el projecte, una iniciativa que engloba científics de l'ISIFER, de les universitats de Barcelona i Les Palmes de Gran Canària amb la col·laboració de l'icona i del govern de Canàries desenvolupat a través d'un projecte Life de la UE. A banda d'avançar en els coneixements de la biologia d'una de les foques més desconegudes del món, el projecte volia descobrir exactament el nombre d'individus i la situació en la qual es trobaven. La finalitat era valorar les possibilitats de supervivència si una part de la població era traslladada a un altre lloc, explica Aguilar. "Es tractava de produïr un altre nucli poblacional, d'una espècie que migra molt poc de forma natural, per evitar tenir la població més gran del món concentrada i per tant vulnerable a qualsevol catàstrofe local." |
| TORTUGUES |
|
|
Són rèptils
caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit
per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies
revestides de plaques còrnies, i a vegades només
per plaques còrnies. La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats. |
|
|||
|
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme, car hi ha una absència total de fosses temporals. No tenen dents, però si una mandíbula afilada, semblant a un bec. La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar. És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més. N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça; les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que els aquàtics tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana. |
 |
