La ciutat antiga.-
El nucli central de la Girona antiga és format pel recinte de la Força Vella, que en el traçat venia a coincidir amb els límits de la Girona romana. Per l'antiga Gerunda (Girona), passava la via Augusta, ruta principal de la Hispània romana que enllaçava amb Tarraco (avui Tarragona), Saguntum (Sagunto), Saetabis (Xàtiva), i Carthago Nova (Cartagena), i extesa, posteriorment, fins a unir-se amb diverses localitats d'Andalusia, les actuals Córdova, Sevilla i Cadis. A la ciutat, resten encara mostres de les muralles d’aquestes èpoques a la plaça de la catedral i al pati de l’antiga universitat. En aquest clos, hi destaca l’antic monestir benedictí de Sant Pere de Galligants, convertit en seu del Museu d’Arqueologia, l’anomenat passeig de la muralla inaugurat el 1985, els Banys Àrabs (segle XII), l’edifici de l’excol·legiata de Sant Feliu i un pany de l’antiga muralla de la Força. Al sud de la plaça de la catedral es localitza la part burgesa i senyorial de la ciutat medieval, més enllà del carrer de la Força, antic call de la ciutat. Aquest antic barri jueu és actualment un important centre d’atracció de turisme. Al carrer de la Força hi ha l’antic convent de caputxins, ocupat des del 1981 pel Museu d’Història de la Ciutat i des del 1986 per l’Arxiu Històric de la Ciutat. La Rambla és avui el centre comercial de Girona i un lloc de passeig.

Per la pujada de la catedral o les escales de la Pera, hom arriba a la plaça dels Apòstols, on hi ha el palau episcopal. Remodelat i dignificat, és ocupat pel Museu d’Art. Prop de les escales de Sant Domènec, hom troba l’edifici i església de Sant Martí Sacosta, actualment ocupat per la Secció de Lletres de l’Estudi General de Girona, i, més avall, el palau dels Agullanes (palau del Vescomtat), del segle XVII .

Ullada al passat.-
Per la seva posició, Girona esdevingué un establiment romà de la Via Augusta, anomenada abans Gerunda. Gerunda, sofrí les envestides dels francs i els alemanys dels temps de Gal·liè (segona meitat del segle III) i reféu després les seves muralles.

La dominació musulmana a Girona fou molt precària: el 785 fou alliberada per Carlemany, que nomenà una autoritat per al territori i creà el comtat de Girona com a fita per a la creació d’un estat defensiu o marca. Malgrat alguns intents musulmans, la ciutat passà a l’autoritat de Guifré I, el qual unificà els comtats de Barcelona i de Girona (878).

L’any 908, els jueus de la ciutat iniciaren l’activitat comercial i un tràfic que comunicava l’Andalusia musulmana amb el centre d’Europa. “El Call”, era el nom dels barris jueus a Catalunya, de la qual Girona fou un lloc estratègic per la seva situació geogràfica a la ruta dels Pirineus orientals. La seva possessió fou disputada en repetides ocasions entre espanyols y francesos: al 1285, del 1675-84, al 1694, al 1711, .... Inicialment era un barri separat de la ciutat cristiana, però no aïllada d’aquesta. Joan II de Castella decretà al 1412 la obligatorietat dels jueus a residir a elles. Ferran d’Antequera va estendre el dret a la Corona d’Aragó al 1413.

L’expulsió dels jueus espanyols fou decretada pels Reis Catòlics al 1492. També foren expulsats de Portugal (1496-1497). Aquesta expulsió va generar una important corrent migratòria cap als Països Baixos y alguns Estats italians y va produïr una crisi econòmica als regnes hispans.
Durant els segles XI i XII el creixement de Girona fou ininterromput, i començaren a sorgir barris burgesos extramurs: Santa Maria, Sant Pere, Sant Feliu i el Mercadal.

Al segle XIV Girona era la segona ciutat de Catalunya, però les adversitats del Mal Any Primer (1333), de la Pesta Negra (1348) i de l’assalt al call (1391) l’arruïnaren en bona part i en prepararen la davallada econòmica. Durant la guerra contra Joan II (1462-1472) tingué un paper de primer ordre pel fet d’ésser situada en una zona de gran activitat bèl·lica, puix que era dominada pels remences. Acabada la guerra civil, Girona es recuperà parcialment de la davallada demogràfica i experimentà un notable creixement urbà.

La ciutat moderna.-
A la riba esquerra de l’Onyar hi ha la Girona moderna. Aquesta part romana, encara dins el recinte emmurallat del segle XVI, el traçat del qual segueix l’actual avinguda de Jaume I. Entre la Granvia i el riu hi ha dues places comunicades: la de l’Hospital i la de Pompeu Fabra. La primera té un magnífic conjunt monumental, format per l’Hospital de Santa Caterina, començat el 1666, i l’Hospici (segle XVIII). Tota aquesta part comunica amb la Girona antiga per un seguit de ponts i per l’actual plaça de Catalunya o plataforma sobre l’Onyar.

Ara per ara, Girona ofereix un gran ventall de llocs d’oci, des de museus, a mercats tradicionals, fins a parcs naturals (com és el cas del Parc de la Devesa, sota) ...