El Delta del Llobregat

El riu Llobregat, en arribar al mar, forma un delta de 97 km2. És el segon en extensió de Catalunya, situat geogràficament al bell mig de la costa catalana. Malgrat la proximitat de Barcelona al Delta, dintre dels seus límits encara conserva una de les tres zones humides més importants de Catalunya. L'acció de l'home al llarg dels segles ha anat transformant el paisatge original d'aiguamolls en pinedes i conreus, i també en zones industrials. Els aiguamolls que ens resten estan concentrats a les àrees més prperes al mar, on encara persisteixen alguns estanys d'aigües salabroses (la Ricarda, la Murtra, Ca l'Arana i el Remolar són els estanys més importants), però, avui dia, menys d'un 3% de la superfície del Delta són aiguamolls. Tot i així, el Delta assoleix importància internacional pels seus valors. De mar cap a l'interior, podríem diferenciar una sèrie d'hàbitats característics. En primer lloc trobaríem el sector litoral, a continuació la platja, sorrenca i plana, que presenta un estat de conservació diferenciat segons els indrets. La pineda litoral, colonitzada per l'home, marca la frontera entre la platja i l'interior, o els aiguamolls, permanents o temporals, allà on aquests han previscut. La resta del territori es zona de conreus, o zones humanitzades dominades i transformades totalment per l'home.