EL TEMPS

 

  MOLTES DE LES NOSTRES PARAULES S'ASSEMBLEN MOLT A LES DELS ROMANS. MIREU-HO!

EN VERD ESTAN LES LLATINES

EN BLAU I CURSIVA LES CATALANES

 PARTS DEL DIA
NOCTIS---> NIT
MATUTINUS---> MATÍ
TARDUS---> TARDA
VESPER---> VESPRE

 MESOS DE L'ANY
GENER: Prové de l'adjectiu llatí IANUARIUS > GENARIUS. Aquest mot està dedicat al déu Janus, el protector de la llum i deles portes. Primer, el rei Numa, l'havia posat com a onzè mes, però al 153 aC fou passat a primer lloc  FEBRER: Aquest mes prové de l'adjectiu FEBRUARIUS. Aquest mes està dedicat a la purificació (februa) individual i col·lectiva de la ciutat. Cèsar trià aquest mes com el que se li afegiria un dia cada quatre anys, el que ara coneixem com a bixest.
 MARÇ: Aquest mes està dedicat al déu Mart promotor de la guerra i pare de Ròmul; va rebre el nom de MARTIUS, del qual deriven els dos mots. Abans que Juli Cèsar el canviés de lloc, aquest era el primer mes de l'any lunar, l'època en què es realitzaven totes les celebracions militars. ABRIL: És un mot derivat del mot llatí APRILIS, que no se sap clarament què vol dir. Hi havia gent que l'associava amb aperire, obrir, referit a l'esclat de vida primaveral. I també hi havia gent que l'associava amb el terme grec escuma, per estar dedicat, sembla, a la deessa Afrodita. Entre els romans era un mes ple de festes, dedicades a Venus, Cíbele i Flora.
MAIG: Aquest mes tampoc té gaire clar l'origen, hi ha qui el deriven de la deessa itàlia MAIA, però altres el deriven del comparatiu de MAGNUS > maior, maius, tot atribuint-lo a la susdita deessa, també anomenada bona dea o magna mater. Fins i tot hi ha qui l'ha atribuït a Júpiter, el més gran dels déus.  JUNY: L'opinió que té més gent és que aquest mes fou dedicat a Juno, l'esposa de Júpiter i protectora del matrimoni, de les esposes fidels i dels naixements. Per això se l'anomenava amb l'adjectiu JUNIUS. També hi ha qui el fa derivat de Juni Brutus, el primer fundador de la república i primer cònsol de Roma.
JULIOL: L'antic 'quintilis' (<quintus) el cinquè mes de l'any, prengué el nom de JULIUS en honor a Juli Cèsar. Alguns diuen que el mes prengué aquest mot quan Juli Cèsar ja era mort, però, hi ha d'altres que diuen que fou una decisió de Marc Antoni, quan Cèsar era viu encara. El mot català, per evitar alguna confusió amb el mes de juny (iulius > iuly > iuyl) prengué aviat el mot diminutiu de juyol > juliol i per influència cultista passà a juliol.  AGOST: De manera semblant, aquest mes, sextilis (<sextus), passà a denominar-se AUGUSTUS > AGUSTUS, per haver-lo dedicat als romans. El seu emperador Octavi, qui havia estat declarat augustus i divinitzat, diuen que per no ser menys que Juli Cèsar, el seu oncle, com que el mes de juliol tenia ja 31 dies, afegí un altre dia al mes d'agost, deixant febrer amb 28 dies i agost amb 31.
SETEMBRE: Del llatí SEPTEMBRE < SEPTEM, setè mes de l'antic ay lunar dividit en deu mesos. En català i en castellà, s'ha produït la desaparició de la primera consonant del dígraf /pt/.  OCTUBRE: Com a vuitè mes del'antic any lunar, prové del llatí OCTOBRE < OCTO.
NOVEMBRE: Com l'octubre, té el seu nom de l'any lunar, i, com a novè mes que era, deriva del numeral NOVEMBRE < NOVEM  DESEMBRE: Com l'octubre, el novembre i el setembre. Forma part de l'antic any lunar, que ocupa el desè lloc; així doncs el numeral DECEMBRE < DECEM li dóna el nom actual.

DIES DE LA SETMANA

  LUNAE --> DILLUNS

 Dia dedicat a la lluna
 

  DI-MARTIS o MARTIS --> DIMARTS

 Dia dedicat a Mart, dèu de la guerra

 

 DI-MERCURII o MERCURII--> DIMECRES

 Dia dedicat al déu Mercuri

 

  DI-JOVIS o JOVIS --> DIJOUS

 Dia dedicat a Júpiter, déu suprem o més propiament, déu del dia 

 

  DI-VENERIS o VENERIS--> DIVENDRES

 Dia dedicat a la deesa Venus, la deesa de l'amor i de la bellesa

 

 DI-SABATI o SABATI--> DISSABTE

 Dia dedicat al descans setmanal dels hebreus

 

 DI-DOMENYO --> DIUMENGE

 Dia dominical o dia del Senyor.