|
República deriva de l'expressió llatina "res
pública", què traduint vol dir "cosa
pública". Dit d'una altra manera, tot allò
que afecta a tots els ciutadans. Per tant, el poder s'organitzava
a partir de la participació de forma directa dels ciutadans,
tant al govern com a l'exèrcit.
La societat romana estava dividida en tres grups socials, amb
una acurada organització familiar, política i social.
Els tres grups eren: |
|
|
- Els patricis: Eren els descendents
dels fundadors de Roma i els amos de la terra. Ells feien i desfeien
segons els seus criteris i governaven la "res pública".
Constituíem una minoria rica, aristocràtica i poderosa.
- Els plebeus: Eren el grup
més nombrós, descendent de la gent que havia arribat
a Roma més tard. Es guanyaven els diners treballant en
diversos oficis. Se'ls va negar el dret a participar al govern
fins al segle IV a. C.
- Els esclaus: No tenien drets
ni la consideració de persona. Eren una propietat més
dels seus amos, com un objecte o una eina de treball. Eren captius
de guerra, o bé fills o filles d'esclaus. Podien rebre
el càstig que el seu amo volgués, inclouent-hi
la mort. Treballaven normalment al camp, a les mines o com criats
a alguna casa patrícia. Els lliberts eren esclaus que
havien estat alliberats de l'esclavitud pels seus amos.
|
 |
|
La família era el nucli de la societat romana. El paterfamilias
era el sacerdot, el cap suprem en tots els aspectes i amo de
tot: de la dona, els fills i els esclaus, així com totes
les propietats que tingues la família. Era tant important
el seu poder que podia decidir entre la vida i la mort de tots
ells. |
|
|
|
La República estava governada per tres poders diferents: |
- Els comicis: Les reunions dels
ciutadans per votar les lleis i escollir els magistrats. Es celebraven
al fòrum.
- Els magistrats: Eren escollits
per un any. S'encarregaven de l'administració, de la defensa
i de la justícia. Els magistrats més importants
eren els Cònsols. Per arribar a exercir aquest càrrec
calia haver tingut altres càrrecs a d'altres magistratures.
- El Senat: Era el poder suprem de
Roma. El formaven 300 senadors vitalicis escollits entre els
ciutadans que havien estat cònsols. La seva feina consistia
en aconsellar als magistrats, però, en realitat, dirigien
la política i l'economia de Roma.
|
|
|
|
Per assistir als comicis, ser escollit magistrat o senador,
s'havia de tenir una fortuna pròpia, ser conegut i respectat
a la comunitat. Així que, vista l'organització
de la República, s'assemblava molt més a una oligarquia
que a una veritable democràcia. |
 |
|
En aquest període van haver-hi tres fets polítics
molt importants: Les guerres púniques, l'enfortiment de
l'exèrcit i la primera expansió. |
- Les guerres Púniques: Durant
l'expansió per Itàlia, els romans van topar amb
els Cartaginesos, que havien ocupat l'illa de Sicília.
Aquest va ser l'inici de les tres guerres que van fer per tal
d'obtenir el domini al Mediterrani. Després de cent anys
el triomf va ser pels romans va significar la desaparició
del poder cartaginès.
- L'enfortiment de l'exèrcit:
A Roma qualsevol ciutadà que tingués entre quinze
i cinquanta anys d'edat era soldat. Qui no responia a la crida
del cònsol per incorporar-se a files, era considerat desertor
i perdia la ciutadania. El servei durava un any, però
en ocasions excepcionals es podia allargar fins a dotze anys.
Així, amb molts ciutadans, i molts mercenaris també,
van aconseguir que Roma es convertís amb la capital del
món.
- La primera expansió: Com
a resultat de les guerres Púniques, i les seves victòries,
Roma va dominar tot el Mediterrani occidental i cap més
potència es va enfrontar. Durant els segles II i I a.C.,
Roma va continuar l'expansió conquerint Grècia
i una gran part del Mediterrani oriental.
|
|
|
|
A finals de la República els romans ja tenien com a
possessions: La península Itàlica, Hispània,
Cartago, Gàl.lia, Macedònia, Grècia, Egipte,
Àsia Menor i Síria. |
