ESTUDIAREM ROMA !!!
 

ABANS DE COMENÇAR TINGUEM LES IDEES CLARES

AQUESTS SÓN ELS PRINCIPIS QUE HEM SEGUIT:

 

La finalitat que ens vam proposar al treballar aquest apartat fou que a més de conèixer l´origen etimòlogic de determinades paraules, els alumnes fossin capaços de treure derivats i fer més ampli el seu vocabulari.

La metodologia aplicada, en aquest apartat, estava encaminada a conduir a l´alumne d´una manera activa a l´evolució etimològica de les paraules així com el treball de derivació i definició de paraules amb l´ajut de diccionaris.

L´interès no era només observar el llegat de Roma i la seva llengua, sinó ajudar a superar, al fet que sovint l´alumne no s´adona de la relació que existeix entre paraules d´un mateix origen.

 

 QUÈ PARLEM? D´ON PROVÉ?

L´interès es centrava en fer veure que una llengua, en aquest cas el català, és resultat d´una llengua anterior, el llatí, i que potser amb el temps tindrem una altra llengua encara més evolucionada.

La nostra llengua prové del llatí vulgar, és a dir, de la llengua parlada, no pas de l´escrita més fixada i per tant més estable.

Si considerem que la llengua és un mitjà d´expressió per a les persones i que les comunitats no són totalment homogènies sinó aque existeixen subgrups, el llatí contenia diferents modalitats: el llatí de ciutat, de comarques, dels cristians, dels soldats,...A més hem de tenir en compte que l´índex d´alfabetització era molt baix i que una llengua primer es parla i després s´escriu per tant la llengua que arriba és aquest llatí parlat, anomenat llatí vulgar.

Per entendre l´arribada del llatí hem de saber com es desenvolupa la societat romana. Així cal tenir present la història de l´imperi romá.
A) Inici i creixement
a) s.VIII-VI aC.: Roma és una ciutat que lluita per independitzar-se.
b) s.V-VI aC.: conquesta de tota Itàlia.
c) s.III-I aC.: conquesta i domini de tot el Mediterrani.
B) Estabilitat i decadència
d) s.I-II dC.: manteniment de la situació.
e) s.III-IV dC.: període de crisi: invasions bàrbares, problemes interns,...
f) s.V: caigua definitiva de l´imperi d´occident.

En aquest període d´expansió es produeix el fenomen de la romanització. La romanització és l´assimilació cultural i lingüística dels diferents pobles sotmesos pels romans que varia segons les zones.

Pel que fa a la Península Ibèrica, l´any 218 aC.,els romans desembarquen a Empúries i s´estableixen per la costa mediterrània. Durant els dos primers segles la romanització fou poc rellevant, però a partir de Juli Cèsar es manifesta amb molta més intensitat.
La llengua llatina no s´imposa per la violècia sinó pel prestigi. Servia com a instrument de comunicació entre els indígenes i els romans. Servia com a vehicle de la cultura grecoromana i finalment de la religió cristiana.

Els primers que donen a conèixer el llatí són els romans que ulititzen el llatí popular: soldats i petits funcionaris, pagesos i colons, mercaders, fugitius,...

Els pobles sotmesos es veuen en la necessitat d´aprendre llatí i adoptar els costums romans; primer, per sobreviure, comunicar-se, guanayar diners i, després, per ascendir socialment i política dins l´imperi.

Els primers i més importants "mestres" eren gent que usava el llatí popular.

Quan l´imperi es fragmenta després de les invasions bàrbares el llatí deixa,a poc a poc, d´ésser indispensable. Cada poble va desenvolupant unes característiques pròpies que el diferencien dels altres. Així van sorgint les llengües romàniques.

El català es va formant des del segle VI fins al segle IX. Es va prenent consciència que la llengua parlada no és la mateixa que el llatí.

Les primeres paraules catalanes en un text escrit són al segle IX a les Homilies d´Organyà.
En la formació del català hem de tenir en compte tres factors:
a) les llengües que es parlaven abans de l´arribada dels romans: ibèric i celta.
b)les llengües posteriors: grec, germànic, àrab.
c) la influència entre dues llengües per proximitat: català-castellà, català-francès,...

Per tant el llatí és la base de la llengua catalana, la qual s´ha format per mitjà de diferents procediments que afecten a la fonètica, la sintaxi, el lèxic,etc.
Pel que fa al lèxic les paraules llatines passen a la nostra llengua:
a) heretades i van evolucionant a poc a poc.
b) cultes que s´adopten més tard per omplir buits lèxics.
c) doblets , és a dir, d´una mateixa paraula llatina en sorgeixen dues en la nostra, una de culta i l´altra de popular.
Ara us mostrarem alguns camps semàntics que posen en evidència aquesta herència, i que hem fet servir per explicar-vos l´origen del català.