L'IMPERI

(27 a.C. fins al 476 d.C.)

Les conquestes territorials durant la República havien enriquit els comerciants i els artesans romans, però van descontentar als petits agricultors propietaris. Aquests, empobrits per la competència dels productes agrícoles d'altres regions del món romà, van haver de vendre les seves terres per poder sobreviure.
En aquesta situació política i social de crisi, alguns Generals de l 'exèrcit famosos per les guerres de conquesta, van començar a tenir una gran influència entre el poble romà.

 
 El més important va ser Juli Cèsar, que va intentar superar la crisi amb una profunda reforma del sistema polític donant-li més poder al governant.
Juli Cèsar va ser assassinat pel seu fill Brutus i altres senadors. Després d'un període llarg de guerra civil i conflictes, Octavi August va pujar al poder i es va proclamar Emperador. Era l'inici d'una nova etapa, l'imperi.

 Estructura del Govern

L'emperador tenia TOTS els poders a les seves mans: Era el cap militar i religiós, dictaminava les lleis o els edictes, establia els impostos i decidia la guerra o la pau. El seu poder era tan gran que, quasi era considerat un déu.
El Senat continuava funcionant, però no tenia cap poder real. Acceptava les decisions de l'emperador sense matisar-les massa.
 

 Sistema econòmic romà

Durant el segle I i II d.C., hi va haver la "pax romana". L'imperi va adquirir la màxima extensió, comprenia des de les illes Britàniques pel nord fins al desert del Sàhara pel sud, i des de Mesopotàmia per l'est i fins Hispània per l'oest. El període de pau va fer que el comerç entre les províncies millorés i que la producció agrícola i artesanal augmentés. Per facilitar els intercanvis es van construir vies, ports, ponts i aqüeductes.
Roma es va mantenir econòmicament gràcies als tributs i els impostos que pagaven els que gaudien de la "pax romana". A més a més, la base de l'economia se sustentava amb la gran quantitat d'esclaus, presoners de guerra, que significava una gran borsa de mà d'obra molt econòmica i donaven la possibilitat de produir productes molt competitius.
La riquesa de l'imperi es basava en l'agricultura, l'explotació de les mines, l'artesania i el comerç:

  • L'agricultura: Hi predominava el conreu del blat, la vinya i l'olivera. També hi havia arbres fruiters, hortalisses i llegums. L'arada romana va revolucionar el camp i la seva utilització ha durat fins a principis del segle XX. També feien servir adobs i tota una xarxa de terres de regadiu que els hi proporcionà uns rendiments agrícoles molt bons.
  • Recursos minerals: La península Ibèrica era un dels centres més importants del món en plata, or, coure, ferro i plom. Les condicions de treball de les mines eren molt dures, tant, que hi solien treballar esclaus i presoners.
  • La pesca: L'abundància i la varietat de peix de la mediterrània afavorí la instal.lació d'una indústria de salaó de peix. També es va començar a explotar les salines per l'extracció de sal.
  • Treball artesà: Activitat típica de ciutat, es transmetia de pares a fills. Les més conegudes eren les que treballaven la fusta o el bronze per fer mobles, articles de pell, teixits, brodats, vasos de vidre, joies, cosmètics i ceràmica.

Com a conseqüència de tot això, l'activitat comercial va ser molt gran. Gràcies a les vies romanes, que a més de ser rutes militars van afavorir el comerç, i el desenvolupament de les rutes marítimes, es va aconseguir que els productes i manufactures de tot l'imperi estiguessin en contacte.
La forma de pagament era la moneda i d'aquesta forma, Roma podia aconseguir de tots aquells productes que no disposava.
 
Però, com diu una dita popular, "tot el que puja ha de baixar". L'imperi Romà durà cinc segles. A partir del segle III d. C. Es va dividir en dos, perquè el control de tots els dominis només per una sola persona es va fer impossible. D'aquesta manera, es va crear l'imperi Romà d'occident, amb capital a Roma, i l'imperi Romà d'orient, amb capital a Bizanci.
Mentre l'imperi d'orient es mantingué unificat fins l'època moderna, l'imperi d'occident va ensorrar-se a mans de les invasions de pobles indoeuropeus. Era l'inici d'un altre època històrica.