Abans de que els romans conquerissin la península Ibèrica, hi havia nombrosos pobles diferents els uns dels altres, dividits en tres grans blocs: Els pobles ibers, els pobles celtes i la civilització Tartèssica.

Els ibers vivien a les costes del sud i de l'est de la península des del segle VIII a.C. aproximadament. Estaven organitzats en diferents tribus que eren governades, normalment, per un rei o règul.
Els propietaris de les millors terres eren els nobles, que tenien cert pes polític, mentre que la resta de la població estava sotmesa
Els seus poblats estaven situats en zones elevades del nivell del mar. D'aquesta forma podien defensar-se més fàcilment dels atacs d'altres poblats. Els seus habitatges solien ser de planta rectangular i, en pocs casos, tenien a dalt una altra planta per emmagatzemar aliments. Normalment, tots els habitatges estaven posats en línia al voltant del magatzem general de blat. Als dos extrems del poble hi havia una entrada amb una torre de vigilància.

• Economia: Eren fonamentalment agricultors i ramaders que es van anar especialitzant en la metal.lúrgia del ferro i l.a ceràmica amb torn. També practicaven un comerç molt actiu, iniciat arrel de la instauració de les primeres colònies gregues i fenícies al seu territori. Pels intercanvis amb aquestes comunitats feien servir la moneda.
• Cultura: Arrel del constant contacte amb pobles com els grecs, fenicis i cartaginesos, els pobles més pròxims a la costa mediterrània van canviar els seus costums tradicionals. D'aquests contactes van desenvolupar l'escriptura i feien obres d'art de gran bellesa, sobretot escultures i orfebreria.
  Segurament, les dones van tenir un gran paper en el procés de relació entre les societats ibèriques i els pobles colonitzadors. Pels textos antics sabem que tant els fenicis i els grecs només enviaven homes a fundar colònies. Un cop establerts solien casar-se amb dones indígenes. Aquesta podria ser una de les explicacions de l'intercanvi cultural entre les diferents cultures.

Es van assentar al nord i centre de la península, fonamentalment a la meseta i la costa atlàntica, convivint amb les tribus càntabres o els vascons.
Una minoria de la població tenia les riqueses a les seves mans i dominaven als altres. Vivien en poblats anomenats castros, defensats per muralles i situats en llocs enginyosos i prop de zones fèrtils per a l'agricultura i la ramaderia. La típica casa celta era de planta circular, d'una sola planta, molt diferent al típic habitatge ibèric.

• Economia: de la mateixa manera que els ibers, els celtes es van especialitzar en la metal.lúrgia de diferents metalls, com el ferro o el plom. L'agricultura i la ramaderia eren la base de l'economia i el comerç completava els ingressos econòmics. De totes formes, la vessant comercial no va ser tant important com als pobles ibers i el contacte amb altres civilitzacions va ser més limitat.
  

Es coneixen mo,t poques coses d'aquest poble. Devia ser un regne amb una base agro-pecuària, desenvolupament de la mineria i del comerç i una estructura monàrquica i fins i tot una legislació.
Estava situada a la vall del Guadalquivir i dominava els enclavaments miners de Riotinto i Sierra Morena. Va establir contactes comercials amb els fenicis i els grecs. A la darreria del segle VI a.C. devia ser destruïda pwe una ofensiva militar púnica, dins de la política expansiva de Cartago per dominar la ruta dels metalls.

 Els romans van desembarcar a Empúries (en aquells moments colònia grega) a l'any 218 a.C., en plena segona guerra Púnica. Va ser allà on es va establir un campament, comandat pels germans Cneo Escipió i Publio Escipió, destinat a tallar el proveïment per les tropes cartagineses d'Anníbal, que tenien a la península Ibèrica una de les seves bases fonamentals. Va ser en aquest primer període quan van conquerir importants places com Ausa (Vic), Cissa (Tarragona) i Dertosa (Tortosa). Va ser Cneo Escipió qui refundà la ciutat de Cissa com a Tarraco i la convertí en una ciutat important. Els dos germans van continuar la seva expansió cap el sud i l'interior fins que van morir al 211 a.C. És d'aquesta època el conflicte amb els Ilergetes i els Ausetans.
Al 210 a.C. un nou exèrcit arribat de Roma, comandat per Publi Corneli Escipió, anomenat l'Africà, continuà amb les conquestes del seu pare i el seu oncle. Un any després va conquerir la ciutat cartaginesa de Cartago Nova, actualment Cartagena, que era la capital de les possessions dels cartaginesos a la península. Amb aquesta conquesta, les colònies cartagineses van anar passant al poder romà, tot i que, amb molta resistència en alguns casos.

Un cop eliminat el problema cartaginès, els romans es van llençar a conquerir la resta de la península. Amb les guerres lusitanes i celtibèriques, van finalitzar aquest objectiu. Ciutats com Numància, assetjada durant deu anys per les legions romanes, van personificar amb el seu tràgic final la resistència indígena a la conquesta romana.
La divisió territorial d'Hispània passà per diferents etapes:

• En època Republicana: La península estava dividida en dos grans províncies; Hispània Citerior, que la seva primera capital va ser Cartago Nova (Cartagena) i després va ser Tarraco (Tarragona); i Hispània Ulterior, com a capital Còrduba (Còrdova)
• En temps de l'emperador August: Es reorganitzà el territori de manera que les províncies d'Hispània quedaren dividides en tres grans províncies; La Hispània Ulterior es va dividir en dos, la Lusitana amb capital a Emèrita Augusta, i la Baètica, amb Còrduba i Hispalis (Sevilla); La Hispània Citerior va passar a denominar-se Tarraconensis, nom relacionat amb la seva capital.
• Durant l'època de Dioclecià: A finals del segle III d.C. es tornà a reestructurà l'organització territorial. La Baètica i la Lusitània es quedaren iguals. En canvi, la Tarraconensis es va dividir en quatre parts; Tarraconensis, Cartaginensis, Gallaècia i Baleàrica.

 Després de la conquesta, els pobles ibers i celtes van haver d'acceptar l'organització política, econòmica i social romana, i també la seva forma de vida. Aquest procés es coneix amb el nom de romanització. Hispània va ser una de les províncies més romanitzades de tot l'imperi.

La vida quotidiana dels indígenes va canviar profundament amb la romanització amb els aspectes següents:

• La llengua: Es va imposar el llatí com a llengua, encara que el llatí parlat aviat va ser modificat per la influència de les llengües autòctones. Les llengües romàniques, les que actualment es parlen a tota la península exceptuant l'euskera, tenen el seu origen en el llatí i les posteriors modificacions que es van fer, durant molt de temps, amb el seu ús.
• El dret Romà: Es va convertir en el centre de l'organització legal i jurídica dels territoris. La seva influència ha arribat fins l'actualitat.
• Les legions: va ser el factor principal de la romanització. D'una banda, perquè la major part dels indígenes s'hi van allistar com a soldats, i van aprendre els usos i els costums romans. I d'altra banda, els legionaris retirats rebien lots de terra a les províncies com a pagament pels seus serveis. La convivència entre els antics legionaris i els autòctons va ser molt important per la romanització.

La implantació dels romans va comportar una sèrie de canvis a la manera de desenvolupar els fets econòmics a la península. Tot i que ja hi havia entrat en contacte prèviament, la romanització va accelerar aquest procés.

• L'agricultura: Van implantar l'arada i el molí de sang. Les vil.les es van convertir en el nou model d'explotació agrària, molt similar als actuals masos dels pagesos que segurament han heretat aquesta forma de treballar la terra i dividir-la.
  Els cultius principals van ser el blat, la vinya i l'olivera. Aviat va ser considerada com una província bladera, proveïdora del gra necessari per alimentar la població de Roma. Els vins d > Hispània van ser molt valorats a tot l'imperi i l'oli va ser el producte d'exportació principal.
• La indústria: Les indústries més importants van ser les dedicades a l'extracció de minerals i les derivades de l'agricultura. Van tenir un renom especial les factories dedicades a la ceràmica encarregades de fabricar materials de construcció i envasos d'oli i vi (àmfores), així com les industries de salaó de peix.
• La mineria: Hi havia a la península molta riquesa en aquest sector i és una de les causes que van encoratjar als romans a conquerir tota la península. Van desenvolupar grans explotacions mineres de plata a Sierra Morena, de coure a Huelva i Almeria, de mercuri a la Sierra de Almadén i d'or al nord-oest de la península.
  A l'extracció dels metalls hi treballaven milers d'esclaus, amb condicions molt dures.
• El comerç: També es desenvolupà d'una forma molt important. S'exportaven productes bàsics com el blat, el vi, l'oli, les salaons i el cuir, i s'importaven productes de luxe. Els intercanvis comercials, majoritariament, es feien essencialment amb el sud de la Gàl.lia (ara França), i amb la península Itàlica, especialment amb la capital, Roma.

La moneda es generalitzà a tota la península. , moltes ciutats en van fabricar i els romans les van acceptar.
El comerç tenia com a vies de comunicació més utilitzades les fluvials i les marítimes. Molts dels rius actuals eren navegables en aquella època.

Els romans fundaren moltes ciutats a Hispània. Les més importants van ser Tarraco, Emèrita Augusta (Mèrida), Còrdova (Còrduba), Itàlica (prop de Sevilla), Caesaraugusta (Saragossa) i Lego (Lleó), entre d'altres. Hi van construir molts temples, aqüeductes, termes, amfiteatre, etc..
Una completa xarxa de carrers comunicava les ciutats peninsulars entre si i amb d'altres de l'imperi. Eren les anomenades vies romanes. La més important i antiga a la península era la Via Augusta, que posava en contacte el sud d'Hispània amb Roma, per mitjà d'un traçat molt pròxim a la costa.

Les colònies i municipis eren els nuclis més importants a la Península Ibèrica, base de la distribució territorial del poder de Roma:

• Les colònies: Eren les poblacions de nova creació. Les componien majoritariament els "colons" romans (que disfrutaven de drets públics i privats), i els indígenes, els esclaus i els lliberts. Els colons romans solien ser bons ciutadans que tenien esperit aventurer, soldats llicenciats de l'exèrcit, que, com a recompensa, havien rebut un habitatge i algunes propietats.
• Els municipis: Eren comunitats que, abans de l'arribada dels romans, ja existien que s'incorporaren al ser conquerides. Conservaven cert grau d'autonomia, però mantenien obligacions respecte a Roma mitjançant un tractat que els feia dependents del governador de la seva província.
  Un exemple d'aquests municipis van ser Pompelo (Pamplona) i Gerunda (Girona).