La paraula neix amb l’home, però aquesta paraula es fa texte, esdevé escriptura, les lletres prenen cos, milers d’anys més tard.
I és entre dos rius, l’Eufrates i el Tigris, lloc de mort i de tragèdia avuí, on es dóna aquest gran pas per a la humanitat.
Des d’aquest moment, la mort i els conflictes, la guerra, són escrites per l’home. S’escriu sobre la guerra tant per lloar-la com per denostar-la, per glorificar-la com maleir-la, per mostrar el seus orígens i les seves conseqüències, les glòries i les misèries, els vencedors i els vençuts.
De guerres sempre n’hi ha hagut, hi ha i haurà, per això sempre se n’ha escrit, sobre la guerra. I què millor que aquest dia, aniversari de la mort de Cervantes i Shakespeare, per a recordar, llegir i reescriure aquells textes que hi fan referència, però denostant-la, maleint-la, mostrant-mos les seves conseqüències i les seves misèries, parlant-mos dels vençuts, en fi, mostrant el desig de pau que permet la convivència entre tots i el camí de justícia que ho fa possible.
