ÈSQUIL. L’ORESTIADA - LES EUMÈNIDES

ÈSQUIL

L’ORESTIADA - LES EUMÈNIDES

Entra Atena.

ATENA De lluny he sentit el clam d'una veu, des de l'Escamandre, quan prenia possessió de la terra que els cabdills i els primers dels aqueus m'han assignat com una rica porció dels tresors guanyats a punta de llança, perque sigui meva fins a l'arrel i per a sempre, do escollit per a la nissaga de Teseu. D'allí he vingut, acuitant un peu intatigable, fent, a guisa d'ales, brunzir la sina de la meva égida als vents, aquest carro tirat per uns poltres en la flor del vigor. Pero en veure aquesta companyia nova en aquest país, no tremolo, pero hi ha una estranyesa en els meus ulls. Qui sou? Ho dic a tots en comú: a l'estranger arraulit sobre la meva imatge; i a vosaltres també, que no us assembleu a cap mena de cosa engendrada: ni els déus us veuen entre les deesses, ni per la forma teniu retirança a mortals... Pero malparlar dels proxims no tenint retret a fer-los, és lluny d'ésser just, i l'equitat n'està de banda.

EL CORIFEU Ho sabràs tot en pocs mots, filla de Zeus: som les atziagues filles de la Nit; als estatges subterranis ens diuen les imprecacions.

ATENA Bé! ja sé el vostre llinatge i el nom que us donen.

EL CORIFEU Doncs ara aviat sabràs quines són les meves honres.

ATENA Me n’assabantaré, si parles un llenguatge clar.

EL CORIFEU Els homicides, nosaltres els empaitem de llurs cases.

ATENA I el matador, ¿on troba el terme de la seva fuga?

EL CORIFEU On el mot alegria mai no és en ús.

ATENA Així, és aquesta la fuga a que ahuques l'home?

EL CORIFEU Si, perqué ha cregut haver de matar la seva mare.

ATENA Però ¿ constret, o per por de la rancúnia d'algú?

EL CORIFEU ¿Quin agulló pot punyir fins al matricidi?

ATENA Dues parts son presents, però només la meitat de la causa.

EL CORIFEU Però el jurament -ni vol rebre'l ni donar-lo.

ATENA Vols sentir-te dir justa més que no pas ésser-ho.

EL CORIFEU Com és? Explica't; perque no ets pobra de saviesa.

ATENA Vull dir que amb juraments la injusticia no triomfa.

EL CORIFEU Llavors fes l'enquesta i falla en dreta justícia.

ATENA ¿Així, em confieu a mi la decisió del càrrec?

EL CORIFEU Com no? Et faig dignament l'honor de que ets digna.

ATENA ¿Que hi vols respondre per la teva banda, estran&SHY;ger? Però digues-nos el teu país, el teu llinatge i les teves desgracies, i llavors defensa't d'aquest blasme. Si és realment per fe en la justícia que seus vora la meva llar, aferrat a la meva imatge, venerable suplicant a la manera d'lxíon, fes a totes les meves preguntes una resposta que m'informi bé.

ORESTES Sobirana Atena, d'antuvi et llevaré el gran neguit que traeixen les teves darreres paraules: no sóc un suplicant que demana purificació, ni és amb una taca a la meva ma que m'he assegut al peu de la teva imatge. Te’n donaré una bona prova. La llei és que el sull d'un crim no parli fins al dia que, per cura d'un purificador de la sang escampada, l'ensagni el degollament d'un animal de llet. Fa temps que he expiat el meu delicte per altres llars i per tots els camins de la terra i de l'onada; així, t'ho dic, lleva't de sobre aquesta ansia. Quant al mou llinatge, aviat sabràs com és. Sòc argiu, i el meu pare t'és ben conegut, Agamèmnon, que ajustà l'armada amb la qual tu has fet que Ílion, la ciutat dels troians, no fos més una ciutat. Morí, aquest rei, i no pas gloriosament, quan tornava a casa: la meva mare en els seus negres designis l'occí, embolicant-lo dins una brodada xarxa que testificava l'assassinat del bany. I jo, tornant a la pàtria, -abans havia estat a l'exili- vaig matar la que m'havia parit, no ho negaré, amb una mort fent pagar la mort del meu pare carissim. Però d'aquesta feta, en comú amb mi, es responsable Lòxias, predient-me dolors, a manera d'agullons del meu cor, si deixava de fer res de les seves ordres contra els culpables. Tu, si he obrat en justícia no, sentència: comsevulla que em vagi davant de tu, ho aprovaré.

ATENA Si es considera el cas massa greu per a jutjar-lo mortals, tampoc no més lícit a mi de resoldre en causes de mort feta per vivor d'ira, sobretot quan tu has vingut com a suplicant, esbraveït i pur, sense dany per al meu casal, i quan també jo et prenc a la meva cIutat com a lliure de tort. Però aquestes tenen uns drets que no es poden aviar facilment, i si no aconsegueixen un procés triomfal, el verí de llur ressen&SHY;timent s'escamparà sobre aquest país, intolerable i perpetua plaga. Tal és el cas: de totes dues maneres, que restin o que les aviï, me n'han de venir desastres sense remei. Pero, puix que aci ha fet cap la cosa, elegiré jutges de la sang escampada, lligats amb jurament, i jo constituiré un tribunal que serà per a sempre. Vosaltres, crideu testimo&SHY;niatges i indicis, auxiliars jurats del dret. Quan hauré triat el bo i millor dels meus ciutadans, tornaré, perquè puguin decidir aquest cas en tota franquesa, no transgredint en res llur jurament amb un cor que es surti de l'equitat.

Se'n va per la dreta.

Decidit

EL COR Avuí hi haurà un capgirament de lleis noves, si triomfa la causa -i el tort-d'aquest matricidi! Aquesta feta acordarà tols els mortals amb la llicència; mil dolors de feri&SHY;des veres, obertes pels propis fills, esperen els genitors en el temps que ve! I aixo, per tal com cap ira de les Fúries que vigilen els mo&SHY;ridors no serpentejarà contra aquests crims: amollaré la brida a tota mena de mort. Els homes es demanaran l'un a l'altre, -cadascun amb els mals del veí a la boca,- una fi i una treva de tals misèries, i, els mesquins!, s'aconsolaran debades amb remeis no segurs. Que ningú no cridi, ferit per la desgràcia, amb aquest clam: “Oh Justicia ¡Oh setials de les Erínies!” Potser serà un pare, o una mare, víctimes d'una sort nova, que faran aquest plany de llàstima, puix que s'ensorra el casal de la Justicia? Hi ha vegades que el Terror és bo, i, vigilant dels cors, ha de romandre-hi entronitzat; és útil d'aprendre el seny a lliçons d'estretor. ¿Qui doncs, ciutat mortal igualment, si en el seu cor no tem res sota el sol, guardaria el respecte a la Justicia?

Més sostingut No consentis a una vida anàrquica ni sotmesa a un dèspota. A tota mesura els déus han atorgat la victòria: la resta, altrament ho governen. Dic una veritat oportuna: la desmesura és filla de la impietat, adveradament; però de la salút de l'ànima neix la ventura, cara a tothom i tan sovint invocada. Supremament t'ho dic: venera l'altar de la Justícia; i, per un profit que has ullat, no l'ultralgis amb un cop de peu impia&SHY;dós. El càstig vindrà: la fi resta sobirana. Així, doncs, posa bé en el primer lloc d'honor la pietat deguda als pares i respecta els drets de l'estranger que s'acull a la teva casa.

Més animat Qui de grat, sense constricció, és just, no ignorarà la ventura i no es perdrà mai tot ell. Pero el rebel audaç, que porta crimi&SHY;nalment una càrrega amuntegada sense justícia, amb el temps, jo en responc, per força calarà drap, quan l'agafi l'angoixa davant l’antena que es trenca. Crida els qui no l'escolten, al centre de l’ineluctable terbolí. I el Cel es riu del capcalent, veient un home que es vanava de no trobar-se mai en això, decandit enmig dels mals sense remei i im&SHY;potent a saltar la cresta de l'onada. La seva llarga ventura d'an&SHY;tany, I'ha llançada contra l'escull de la Justicia, i fina sense queningú el plori, sense que ningú el vegi. Mentrestant, I'escena ha estat arreglada per al judici: són disposats, de cara al públic, els escons on seuran els jutges, una taula amb dues urnes per a la votacio. Atena torna a entrar per la dreta i darrera d'ella, un herald condueix els ancians que faran de jurats. Aquests s'asseuen; el Cor s'agrupa a l'un costat, corm a acusador, i enfront, com a acusat, es posa Orestes. Atena presideix. Tot de clotadans s'apinyen, formant l'auditori.

ATENA Fes el teu ofici, herald, i contén la multitud. I que, fins al cel, la penetrant trompeta d'Etrúria, plena de buf humà, esclafeixi la seva aguda veu a les orelles del poble. Mentre s'omple aquest Consell, és bo que hi hagi silenci i que la ciutat sencera escolti les lleis que estableixo per a sempre, i a fi que aquests homes puguin pronunciar bé la senténcia.

Apareix Apol·lò, al costat d'Orestes.

EL CORIFEU Príncep Apol·lò, governa el que és teu. ¿Quina part tens tu en aquesta causa? Digues.

APOL·LÒ Vinc com a testimoni: -aquest home, segons Ia llei, és el meu suplicant i hoste del meu fogar, i jo mateix l'he purificat de la sang escampada; -i després, com a defensor: jo tinc culpa de l'occisió de la seva mare. (A Atena) Tu obre el judici i a coneguda teva mena'l fins a la decisió final.

ATENA (A les Erinies) Vosaltres teniu la paraula: obro el judici. L'acusador, parlant el primer, ha d'esser qui expliqui rectament la cosa.

EL CORIFEU Som moltes, peró parlarem en resum. Tu respon extrem per extrem, cada vegada. Digues en primer lloc: ¿has mort la teva mare?

ORESTES L'he morta: sobre això, no hi ha negativa.

EL CORIFEU De les tres caigudes, aquesta ja és nostra.

ORESTES No sóc pas a terra, perque fatxendegis així.

EL CORIFEU Et cal dir, però, com vas matar-la.

ORESTES Ho dic: el meu braç, traient l'espasa, va ta&SHY;llar-li el coll.

EL CORIFEU No, ¿persuadit per qui, per consell de qui?

ORESTES Pels oracles d'aquest: ell me n'és testimoni.

EL CORIFEU Que, ¿el profeta va interpretar que ma&SHY;tessis la teva mare?

ORESTES I fins ara no blasmo la meva fortuna.

EL CORIFEU Pero si t'engrapa la votació, altra cosa diràs, potser.

ORESTES Estic refiat: el meu pare m'enviarà socors des del sepulcre.

EL CORIFEU Refia't dels morts, tu que has mort la teva mare!

ORESTES És que tenia l'empremta de dos crims.

EL CORIFEU Com? Explica-ho als qui t'han de jutjar.

ORESTES Matant el seu marit va matar el meu pare.

EL CORIFEU I què? Tu vius; en canvi ella és lliure del seu homei.

ORESTES Pero mentre ha viscut, ¿és que tu l'has em&SHY;paitada?

EL CORIFEU No, perquè no tenia la mateixa sang de I'home que va matar.

ORESTES ¿És que jo estic dins la sang de la meva mare?

EL CORIFEU ¿Com aleshores va criar-te sota la seva cintura, assassí? ¿Renegues la dolcíssima sang d'una mare?

ORESTES És hora que testimoniïs. Explica'm, Apol·lò, si l'he morta amb justícia. El fet, tal com és, no el nego; però ¿sembla al teu criteri justament vessada aquesta sang o no? Pronuncia, i n'informaré el tribunal.

APOL·LÒ A vosaltres ho dire, noble institució d'Atenea: «Justament;» i, profeta, no mentiré. Mai, des del meu tron oracular, no he dit res tocant a home, dona o ciutat, que no m'hagi manat Zeus, pare dels Olímpics. Aquesta justificació té una força que heu de pesar; i us invito a seguir les voluntats del meu pare; perquè no hi ha jurament que prevalgui sobre Zeus.

EL CORIFEU Zeus, com dins tu, va dictar-te l'oracle prescrivint a Orestes, ací present, de venjar la mort d'un pare, sense fer cap cabal de l'honor degut a una mare.

APOLLÓ Si, perquè no és el mateix la mort d'un noble heroi, investit amb el ceptre de do diví, i això per ma d'una dona, que no ho ha fet amb una arma Impetuosa, amb fletxes tirades de lluny, com per una amazona, sinó com sentireu, Pal·las, i vosaltres que seieu ací per decidir amb el vostre vot aquesta causa. Tornava de la guerra, havent fet gairebé en tot un bon trafec. Ella l'acull (amb paraules) d’amor, (el duu al bany, i, quan surt de la pica,) l'encortina amb un vel i fereix l'home, travat per aquella brodadura sense terme. Ja us és exposada la fi de l'heroi august entre tots, del cabdill de la host naval. Ella, n'he dit el que he dit, perque la ira mossegui la gent que té el càrrec de decidir en aquest procés.

EL CORIFEU Segons el teu argument, Zeus fa compte en primer lloc del pare; però ell mateix encadenà Cronos, el seu pare vell. ¿Com dlràs que això no es combat amb allò? (Als jutges.) Jo us prenc per testimonis: doneu-hi orella.

APOL·LÒ Oh monstres odiats de tot el mon, avorrició dels deus! Uns grillons, Zeus els deslliga, això té remei, hi ha força mitjans de desfer-se'n. Però quan la pols ha engolit la sang d'un home, una vegada mort, no hi ha resurrecció. Contra aquest mal el meu pare no ha creat encanteris, ell que totes les altres coses gira damunt davall, sense esbufegar de I'esforç!

EL CORIFEU Mira de quina manera sostens que l'absol&SHY;guin! És la sang de la seva mare, la seva sang mateixa, que ha escampat per terra; i vols que habiti Argos, el casal del seu pare! ¿A quins altars públics s'acostaria? ¿Quina fràtria l'admetria al seu aiguamans?

APOL·LÒ També t'ho diré, i reconeix la justesa de la meva resposta. La mare del que s'anomena l’infant no és la seva infantadora, sinó la nodrissa del germen adés sembrat. Qui infanta, és l'home que la cobreix: ella, com una estrangera per a un estranger, salvaguarda el tany, -llevat que el cel no ho afolli. Et donaré una prova del meu argu&SHY;ment: es pot ésser pare sense una mare: ací prop n'hi ha un testimoni, filla de Zeus Olímpic, que no ha estat nodrida dins la fosca d'un ventre; pero ¿quina deessa infantaria un tany com aquest? Quant a mi, Pal·las, com en tot sé fer-ho, engrandiré la teva ciutat i el teu poble; i he dut aquest su&SHY;plicant a la llar del teu temple perquè et sigui fidel per a sem&SHY;pre més i en ell guanyis un nou aliat, deessa, com també en els seus fills, i aquesta fidelitat duri eternament guardada pels fills dels seus fills.

ATENA (Als acusadors) ¿Invito ja els jutges a dipositar, segons llur bon parer, un vot equitatiu, suposant que s'ha parlat prou?

EL CORIFEU Nosaltres ja tenim disparats tots els trets. Ara espero sentir com es jutja el debat.

ATENA (A Orestes i Apol·lò) Què, ¿i vosaltres? ¿Com he de fer-ho per a no mereixer-vos censura?

APOL·LÓ (Als jutges) Heu sentit el que haveu sentit. En donar el sufragi, serveu dins el vostre cor el respecte del jurament, estrangers.

ATENA (Aixecant-se) Escolteu ara el que institueixo, gent de l'Àtica, que jutgeu la primera causa per sang escampada. En el futur el poble d'Egeu conservarà, sempre renovat, aquest Consell de jutges. Aquest turó d'Ares, seti i camp de les amazones un dia, quan per odi a Teseu vingueren contra Atenes -ciutadella nova enfront de la seva ciutadella, aleshores dreçaren aquestes altes torres, i hi sacrificaven a Ares, d'on la roca i el turó han guardat el nom d'Ares- en aquest turó, dic, el Respecte i la Por, germana seva, retindran els ciutadans lluny del crim, de dia i durant l'ombra benigna igualment, si doncs ells mateixos no fan inoovacions en les lleis: si embrutes una aigua clara amb afluxos impurs i amb fang, no hi trobaràs més per a beure. Ni anarquia ni despotisme, aquest és el principi que aconsello als meus ciutadans de mantenir amb reverència, i no llançar del tot la temença fora de la ciutat; si no tem res, ¿quin mortal es manté en la dretura? Reveriu, doncs, com deveu, aquest poder august, i tindreu en ell un baluard salvador del vostre pais i la vostra ciutat com no el te cap poble, ni entre els escites ni per les regions de Pèlops. No tocat pel suborn, venerable, sever, tal és el Consell que institueixo, guàrdia de la terra, sempre despert en defensa dels qui dormen. Vet aquí l'exhortació que he desenrotllat als meus ciutadans per al temps a venir. Ara heu d'aixecar&SHY;-vos, donar el vostre vot i decidir el litigi respectant el vostre jurament. He dit.

Els jutges s'aixequen i es dirigeixen un per un a la taula; cadascun diposita el seu vot -un palet- dins una de les dues urnes, sense que es vegi quina.