Amin Maalouf

LES IDENTITATS QUE MATEN

...)

Tothom hauria de ser encoratjat a assumir la pròpia diversitat, a concebre la pròpia identitat com a producte de diferents pertinences, en lloc de confondre-la amb una de sola i d’erigir-la en pertinença suprema i en instrument d’exclusió, de vegades en instrument de guerra. Especialment aquells que tenen una cultura d’origen que no coincideix amb la de la societat en què viuen, cal que puguin assumir sense gaires sofriments aquesta doble pertinença, mantenint els seus lligams amb la cultura d’origen sense haver-la de dissimular com una malaltia vergonyosa, i obrint-se paral·lelament a la cultura del país d’acollida.

(...)

Jo que reivindico en veu alta cadascuna de les meves pertinences, no puc estar-me de somiar el dia que la regió que m’ha vist néixer seguirà el mateix camí, deixant enrere el temps de les tribus, el temps de les guerres santes, el temps de les identitats que maten, per construir quelcom en comú; ...)

Paral·lelament, tothom hauria de poder incloure, en el que considera com a identitat pròpia, un component nou que per força prendrà cada dia més importància al llarg del nou segle i del nou mil·lenni: el sentiment de pertànyer també a l’aventura humana.

(...)